Figueres, pendent de la memòria ciutadana d’un mandat convuls

L’any 2019 van passar coses a Figueres. Les eleccions municipals del maig van deixar com a clara guanyadora la llista de Junts liderada per Jordi Masquef, però la seva candidatura no va veure venir amb prou temps que quatre forces opositores havien generat un ràpid consens per a crear un govern quadripartit que tenia com a principal objectiu «transformar» la ciutat amb la republicana Agnès Lladó al capdavant.

En aquests darrers quatre anys també han passat coses. Com per tot arreu, la pandèmia va marcar la via quotidiana de la ciutat i, tal com han comentat sovint els seus representants, «va cohesionar el govern local». Des de la seva talaia com a diputat provincial i vicepresident del Patronat de Turisme Costa Brava, Masquef ha mantingut una presència institucional notable a Figueres i a la comarca, però el seu equip, de vuit regidors, es va espatllar quan tres d’ells, capitanejats per Carles Arbolí, van decidir sortir de grup i crear Figueres Futur. Just a la recta final, Núria Galimany va fer el mateix per a ser l’alcaldable de Figueres per la República.

La sensació de pròrroga electoral és ben present, aquest 2023. El govern llueix el fet d’haver pogut aprovar el nou POUM, un tema gens menor. Per a ERC i PSC, els grans del grup, també és l’hora de passar revista a la feina feta. Pere Casellas, gat vell, va triar àrees amb bona dotació pressupostària, al mateix temps que ha sabut moure bé la seva presència a la Diputació, per a treure rèdit en obra feta, des de la Casa Gran o des de Fisersa. Lladó, en canvi, ha tastat la mel de l’èxit de grans projectes embastats, com l’Espai Azemar, però sense poder mostrar massa obra acabada de gran importància. Ha faltat temps. El futur de les grans infraestructures viàries i de transport semblen encaminats i només la voluntat de l’Estat permetrà veure si el seu desenllaç és ràpid, o no.

La CUP ha evidenciat el seu desànim amb José Castellón, el representant de Guanyem, que ha acabat donat suport a Casellas, sense haver dimitit com els cupaires li demanaven.

Lladó i Casellas han hagut de torejar el brau en forma de vagues que han protagonitzat els agents de la Guàrdia Urbana i els treballadors del servei de neteja. L’actual alcaldessa vol que «el canvi no s’aturi» i Masquef preveu poder continuar allò que va iniciar fins al 2019. Amb deu candidatures, tot és possible. En aquest cas, però, no hi haurà penals. La calculadora tornarà a manar amb el veredicte de les urnes.

La CUP té molt clares les seves prioritats per aquest mandat. En el lema de campanya ja anuncia que un dels seus objectius és no perdre el tren, en una clara al·lusió al projecte de trasllat de l’estació convencional. També té en cartera potenciar l’educació i la llengua catalana. Figueres per la República manté l’objectiu independentista de l’1-0 volent mantenir viva la flama en el plenari. Figueres Futur ha presentat un programa molt realista, basat sobretot en aspectes del dia a dia de la ciutat. En el camp econòmic proposen crear una oficina de captació d’inversions. Ciutadans continua abocant esforços per reclamar més seguretat ciutadana, un aspecte amb el qual coincideix el Partit Popular.