Catalunya, decisiva per a inclinar la balança?

Per a alguns ja està mort i enterrat; per a uns altres, continua latent; i, per a uns últims, més viu que mai. El procés es reconverteix, però Catalunya roman com a leitmotiv electoral, convertint-se en l’últim tram de la campanya en l’epicentre de la disputa per la retòrica i per l’aritmètica.

L’abast del triomf del PSC

Les enquestes donen per fet el triomf del PSC a Catalunya, però el dubte és si la victòria serà suficient per a catapultar a Sánchez. El 2019, ERC va guanyar les generals d’abril i la repetició electoral del 10-N, però la demoscòpia apunta que no tenen rival en el primer lloc i que el partit de Salvador Illa aconseguirà la seva tercera victòria consecutiva després de les catalanes de 2021 i les municipals del passat 28 de maig. En la caserna socialista aspiren a obtenir 18 representants – en les ments més optimistes obtenen els 20-, però per a la reedició del Govern actual també serà necessari un bon resultat dels Comuns, que busquen mantenir, almenys, els 7 diputats, encara que temen veure’s impactats pel ‘vot útil’ que ha marcat el transcurs de la campanya socialista.

La posició d’ERC i Junts

El duel entre els dos principals partits independentistes és clau en la batalla per l’hegemonia, però també es llegirà com un desempat ciutadà a la dualitat d’estratègies a Madrid i es convertirà en el segon examen al Govern en minoria de Pere Aragonès.

Junts es va fer amb el segon lloc en vots en les recents eleccions municipals, malgrat haver-se quedat amb un poder institucional residual després dels pactes del 28-M, encara que Esquerra va aconseguir un major nombre d’edils malgrat perdre 300.000 vots. El repte postconvergent és repetir la gesta i per això la seva campanya ha estat marcada pel xoc amb els republicans i la ‘confrontació’ en el Congrés. ERC ha respost traient pit dels indults i de la reforma penal.

Si bé la precampanya va arrencar amb Gabriel Rufián animant a pactar un preu comú a Sánchez, va acabar amb un encreuament d’acusacions per la impossibilitat de consensuar les exigències. La CUP es va afanyar a fixar el cost en la data i pregunta d’un referèndum; Junts va posar sobre la taula el traspàs de competències per a celebrar una consulta; i, finalment, ERC el va circumscriure a la taula de diàleg, el traspàs de Rodalies i la fi al dèficit fiscal. Oriol Junqueras i Jordi Turull es van tirar en cara el preu pagat per ells mateixos, els més de tres anys de presó després del 1-O, i arriben a les urnes tan allunyats com fins ara. Si guanya Sánchez tornaran a ser crucials, però si guanya Feijóo perdran la seva influència a Madrid.

Vot útil i abstenció

A causa de la polarització entre Sánchez i Feijóo, i a les constants apel·lacions al ‘vot útil’, el PSC pot arrabassar a l’independentisme bona part d’electors, ja que els socialistes mobilitzen sobre la base del vot anti-Vox a Catalunya. Però ERC i, especialment Junts, poden sofrir el càstig de l’abstenció, després que la direcció de l’ANC advoqués per no acudir a les urnes com a mostra del descontentament per la falta d’acció política cap a la desconnexió de Catalunya. Si en les municipals va prevaler el vot per la gestió, ara els sobiranistes esperen que l’independentisme no es quedi a casa sabent que el futur Govern pot quedar a les seves mans.

La remuntada del PP

Els populars tenen l’ull posat a Catalunya i, després dels demolidors resultats de 2019, amb tan sols dos escons, el pronòstic actual és que es multipliquin fins a 8. L’estirada electoral de Feijóo en tota Espanya es combina a Catalunya amb l’exhibició d’una estratègia de moderació dialogant amb els catalans, amb la finalitat de desmarcar-se de la ‘mà dura’ de Vox: «Si va bé a Catalunya, va bé a Espanya», repeteixen. Així, confien a captar el descontentament amb Sánchez prometent rebaixes fiscals, bilingüisme i seguretat jurídica. Les urnes revelaran si la remuntada del PP és equiparable a la seva representació abans del procés.

La CUP i PDECat

El PDECat i la CUP es juguen la seva supervivència en el Congrés. La postconvergència no independentista juga a desmarcar-se de la confrontació i de la lògica revengista de Junts, apostant per negociar tant amb Feijóo com Sánchez, en pro del «peix al cove». En canvi, la CUP tracta de liderar l’esquerra a l’esquerra del PSOE i Sumar, als qui tracten de desdibuixar per a aconseguir algun representant en l’hemicicle.

Subscriu-te per seguir llegint