Pedro Sánchez: "El que estem veient és un tràiler d'una pel·lícula tenebrosa, una majoria de PP i Vox"

Des del 29 de maig passat, Pedro Sánchez mesura amb més cautela que mai cadascun dels seus passos. Cada paraula, cada fotografia, cada gest, cada indumentària és avalada pels seus assessors i passada pel filtre del seu instint. Torna a la casella de sortida i torna a jugar a la contra, en aquest cas de les enquestes i de l'opinió publicada. Atribueix aquesta fatalitat al que anomena l'"antisanchisme". Les seves resurreccions anteriors li donen una seguretat que alguns podrien confondre amb una actitud una mica altiva. Però la veritat és que s'arremanga i defensa a capa i espasa la seva obra de govern. Vol que se'n parli, de manera que passa de puntetes sobre altres temes, menys quan es tracta de marcar les línies vermelles amb el seu principal adversari, Alberto Núñez Feijóo, a qui considera gens o poc diferent de Vox. 

Vostè ens ha tingut a tots una mica despistats, convençuts que no hi hauria eleccions durant la presidència europea per la importància que vostès li donaven. President, per què estem vostè i jo avui aquí, fent una entrevista preelectoral a les portes de la presidència europea i de les vacances?

A mi se'm poden criticar moltes coses, però no que no dono la cara i que no assumeixo els resultats. El 28 de maig es va veure clarament que hi havia una hipermobilització de la dreta i la ultradreta del Partit Popular i Vox; al Partit Socialista es va veure un lleuger retrocés que no es correspon amb la pèrdua de poder institucional que ha tingut i que ha estat conseqüència de la disgregació que hi va haver als partits polítics a la seva esquerra. Amb el que tenim al davant, és molt important que Espanya aclareixi quina direcció ha de prendre. A parer meu, clarament estem parlant de si volem continuar durant els pròxims quatre anys amb l'avenç que hem registrat durant els cinc anys que porto al capdavant del Govern d'Espanya, o retrocedim. En aquests darrers vint dies, estem veient una reculada en la conversa pública de vint anys. El 2004, es va aprovar la primera Llei de Violència de Gènere amb una administració socialista, de José Luis Rodríguez Zapatero. Avui estem veient al capdavant d'institucions molt importants, tant de governs autonòmics com de parlaments autonòmics i municipis, una reculada de vint anys enrere negant la violència de gènere, negant la violència masclista i fins i tot prohibint les concentracions després d'assassinats de dones, com s'ha fet pactat per part del Partit Popular i VOX a determinats ajuntaments del nostre país. Hem d'afrontar aquesta disjuntiva, votar el proper com s'ha pactat per part del Partit Popular i VOX a determinats ajuntaments del nostre país. Hem d'afrontar aquesta disjuntiva, votar el proper com s'ha pactat per part del Partit Popular i VOX a determinats ajuntaments del nostre país. Hem d'afrontar aquesta disjuntiva, votar el pròxim 23 de juliol i clarificar quina orientació ha de prendre Espanya.

Aquests dies vostè s'està exposant molt als mitjans i ha desgranat algunes autocrítiques respecte als pactes amb Bildu, certes expressions del feminisme dels seus socis, aquestes crítiques són compatibles amb repetir la coalició si els números donen? 

Després del 28 de maig, els espanyols i les espanyoles han vist dues coses que s'han aclarit. Una és que el Partit Popular i Vox, que Feijóo i Abascal allà on puguin, governaran conjuntament, això és una incògnita que queda clar. I dos, que clarament a l'esquerra del Partit Socialista hi ha hagut un procés de vertebració al voltant de la persona de Yolanda Díaz i d'aquest partit que es diu Sumar. Comencem l'actual legislatura amb Pablo Iglesias com a vicepresident i l'hem acabat amb Yolanda Díaz com a vicepresidenta. Amb un Partit Popular que pactava amb Ciutadans i avui amb un Partit Popular que pacta amb la ultradreta. I com comencem aquesta legislatura? El que és important, el que és rellevant, no és tant la ultradreta, sinó la ultradreta del Partit Popular. Durant aquestes darreres setmanes el que estem veient és un tràiler d'una pel·lícula tenebrosa on la meva pregunta i crec que la pregunta, les dubtes que es fa la majoria social d'aquest país, és on surt aquesta gent? En un país on hem estat exemple de vacunació a Europa i al món es posen al capdavant d'institucions tan importants com els parlaments autonòmics a antivacunes. En un país que és referència als avenços d'igualtat de gènere o de transició ecològica i de compromís contra el canvi climàtic veiem personatges declaradament negacionistes. En un país que durant aquests anys hi ha hagut un procés de reconstrucció del diàleg social, el que estem veient són governs obertament contraris al diàleg social i partidaris de l'afebliment d'organitzacions tan importants com els sindicats. 

El que és important, el que és rellevant, no és tant la ultradreta, sinó la ultradreta del Partit Popular

Repetirà amb Sumar, és clar, però també amb Bildu i amb Esquerra?

En aquests anys tan difícils que hem travessat, hem aprovat dues-centes lleis que han representat dues-centes conquestes socials per a diferents col·lectius. Aquesta setmana que estem celebrant la setmana de l'Orgull, Espanya no es mereix emprendre una agenda de regressió i de retrocés de vint anys enrere, quan el que tenim per davant és la culminació i la consolidació d'aquestes dues-centes reformes que hem emprès i que ens ha costat molt de temps poder articular i consensuar amb agents socials o també amb la comunitat o la societat civil afectada directament per cada reforma. Vostè em pregunta si estic disposat a formar un govern de coalició amb Sumar. Crec l'entesa amb Yolanda Díazserà molt més fàcil i qu, per tant, el govern de coalició funcionarà millor i serà fins i tot molt més funcional. Perquè en algunes de les lleis que hem treballat conjuntament, les coses han funcionat de manera molt més eficient. A partir d'aquí, mireu, sempre explico la mateixa anècdota. Hem aprovat aquestes dues-centes lleis i cadascuna ha estat una batalla parlamentària. Hem aprovat una reforma laboral on Esquerra Republicana i Bildu, per citar dues d'aquestes formacions polítiques, van votar en contra i vaig buscar vots fins a sota de les pedres. I vaig haver de comptar fins i tot amb aquell cop de sort d'un diputat del Partit Popular que s'equivoca a la votació i vota a favor. Més d'un quasi es mor d'un infart. Per tirar endavant drets socials, busco vots fins a sota de les pedres i si he de comptar amb el vot equivocat d'un diputat del Partit Popular com va ser el senyor Casero, sigui benvingut. El debat no és tant el qui, sinó el perquè.

Serà possible debatre això a la campanya?

El debat i la campanya que estem tenint és una mica estranya, és una mica rara perquè aquí no s'està parlant del balanç de l'acció del govern, ni tampoc de les propostes dels pròxims quatre anys que posen damunt la taula els partits polítics. Entenc que, per a la dreta, per a la ultradreta, perquè aquesta és una pregunta que els incomoda, i per això intenten canviar la conversa i s'inventen el "sanchisme" i parlen que Sánchez o Espanya, per cert, és un argument força perillós, perquè això significa, segons els seus promotors, que aquells que no votem el Partit Popular i Vox, Feijóo o Abascal, som l'anti-Espanya. Aquí tots som Espanya. No diré que el Partit Popular o que Vox no representen Espanya, la representen, tenen la seva manera particular d'entendre la societat espanyola. Jo en tinc una altra de ben diferent que té a veure amb l'agenda de drets socials que hem impulsat durant aquests darrers cinc anys. Però tots som Espanya. El debat és si volem avançar o volem recular. I jo clarament apel·lo a aquesta mobilització d'aquesta Espanya progressista que vol continuar avançant.

Crec que l'entesa amb Yolanda Díaz serà molt més fàcil

Sé que és anatema per al seu equip de campanya, però si Vox fa la por que vostè diu, per què a Espanya és impossible el que és possible a Alemanya? Per a la gent menys polititzada i ideologitzada, semblaria lògic, per exemple, que el PSOE votés el candidat del PP a València i que els populars votessin el socialista a Extremadura, ¿això és absolutament impossible en qualsevol circumstància?

Però és que el Partit Popular ens ofereix un pacte ben curiós. I és que sempre governi el PP. Aleshores, si és primera força política, nosaltres ens hem d'abstenir perquè no governi amb la ultradreta, com ha passat a la Comunitat Valenciana. I si el Partit Popular és segona força política, com ha passat a Extremadura, llavors la primera força política que és el Partit Socialista s'ha d'abstenir perquè el Partit Popular no governi amb Vox. Això no és una cosa nova, és una cosa que porta passant durant aquests últims cinc anys. Vostè abans ha fet referència a les eleccions del 2019, que jo efectivament vaig repetir. Però el que ha passat al Consell General del Poder Judicial és el mateix. És un incompliment flagrant per part del Partit Popular d'arribar a un acord per renovar una institució tan important com és el govern dels jutges i tan necessària pel correcte funcionament de la nostra democràcia. Per tant, insisteixo, el problema és que és de partida. El problema és que el Partit Popular no ha reconegut la legitimitat del Partit Socialista per governar el país i ha buscat tota mena d'excuses. A Extremadura ha passat el que tots sabíem que passaria, encara que Feijóo ho negava i ho negava: Quan PP i Vox sumen, governen. I quan governen, Espanya retrocedeix. Prenguem bona nota.

A Barcelona i a Vitòria sí que ha estat possible…

I a Pamplona i a Pamplona. Però bé, és que insisteixo, no deixa de ser paradoxal que el Partit Popular amb aquestes votacions entra en la contradicció de fons a què ens porta aquest posicionament polític que ha manifestat i ha exercit durant aquests darrers cinc anys. I és que no és important el "amb qui". L'important és el "perquè" i el "perquè" és el salari mínim, el perquè es diu revaloració de les pensions, el perquè es diu una aposta per l'energia verda, el perquè és una aposta rotunda per la igualtat de gènere entre homes i dones. El perquè és una reforma laboral que ha fet que avui tinguem gairebé 21 milions d'afiliats i afiliades a la Seguretat Social i que un de cada dos contractes sigui fix. El perquè són les polítiques que hem emprès i que hem de consolidar i culminar en aquesta propera legislatura. Per què vull ser reelegit com a president del Govern? Perquè crec que la reelecció és molt necessària si volem garantir aquest progrés de la ciutadania espanyola per dues raons molt poderoses. En primer lloc, perquè hem de consolidar tots aquests avenços ara que estan arrelant: la reforma laboral, la revaloració de les pensions, la reforma educativa, la reforma del nostre sistema universitari, del nostre sistema científic, per esmentar-ne alguns. I en segon lloc, per evitar una reculada que estem veient ja en algunes ciutats i comunitats autònomes del nostre país. I aquesta reculada és una amenaça real que ja estem veient. Quan sento el portaveu del Partit Popular dir que no vol que Vox entri al Govern a Espanya, que seria una desgràcia que estigués Vox al Govern. Però, en canvi, sí que permeten que entre Vox en diferents ajuntaments i en diferents comunitats autònomes, el que passa és que el que no és bo per a Espanya sí que és bo per a determinats territoris. En fi, a mi em sembla que tot això és un enorme exercici de cinisme que per descomptat també ens ha de portar la major mobilització possible el proper 23 de juliol, per poder consolidar aquests avenços i evitar la reculada que pogués representar un govern de Feijóo amb Abascal.

No és important el amb qui, l'important és el perquè

En les xifres econòmiques, que tothom reconeix que són positives, hi ha una pedra a la sabata que és la inflació. Aquesta mateixa setmana han tornat a reduir l'IVA dels aliments per poder-la contenir. 

Efectivament, en primer lloc, estem quadruplicant el creixement econòmic d'Europa, estem tenint unes xifres d'ocupació històriques. A més, també entre dones, entre joves, encara que encara hi ha molt a fer en l'àmbit de la creació d'ocupació al nostre país. Però perquè se'n faci una idea, en aquests darrers cinc anys hi ha hagut dos milions més d'afiliats i afiliats a la Seguretat Social. Dos. Reindustrialització. Modernitzant el nostre teixit productiu. I tres, redistribució del creixement entre la majoria social del nostre país, amb polítiques públiques vinculades amb l'Estat del Benestar com la pujada del salari mínim interprofessional o la revaloració de les pensions. Aquesta és la nostra política econòmica, el creixement i la creació d'ocupació de qualitat, la modernització de la nostra economia i la reindustrialització. Li dic que, en economia, com al futbol, el que funciona no es toca. I anunciar la derogació del que faria que l'economia espanyola es frenés en sec. Perquè en bona mesura, les reformes que hem posat en marxa són reformes acordades amb Brussel·les i, per tant, si es deroguen, com diu Abascal, doncs estaríem posant en risc també la recepció de fons europeus que estan fent que s'industrialitzi la nostra economia i que es modernitzi el nostre teixit productiu.

Es poden seguir aquests desequilibris amb diners públics amb l'horitzó del retorn de les regles fiscals a la Unió Europea?

Sobre la inflació, el Govern espanyol ha desplegat una política econòmica i d'ajuts al voltant de 45.000 milions d'euros des que va començar la guerra. Recordem que va començar el febrer de l'any passat. Ara mateix, si hom compara quins són els nivells d'inflació que tenim els diferents països europeus, Espanya està entre les nacions amb inflació més baixa juntament amb Bèlgica i Luxemburg. Sens dubte, és la principal economia europea en dimensió, amb la inflació més baixa. Això ens permet tenir guanys de competitivitat. No estem perdent, sinó que estem guanyant competitivitat amb la política energètica. I, per tant, el que hem de fer és continuar amb aquesta política d'ajuts i esmorteir els efectes directes i indirectes que està tenint l'alça dels preus.

 Creieu que la inflació disparada té a veure amb el creixement de Vox? 

Sobre Vox, la inflació i les raons o no que pugui tenir l'auge i el suport social de Vox al nostre país, Vox, com es diu, està intentant pescar al riu regirat, però el que hem de fer veure aquests ciutadans que són sensibles als discursos de Vox, és que les respostes a aquests problemes són les respostes que està donant aquest Govern. Negar que les energies renovables, per posar un exemple, són més barates que les de combustibles fòssils o que les nuclears, és una cosa que hem de seguir traslladant a la ciutadania com un element també, no només de competitivitat empresarial, sinó també de benestar social, perquè ens pot permetre reduir la factura de la llum. I així amb altres tantes polítiques, però que, en efecte, Vox pesca en riu regirat. 

Per als socialdemòcrates clàssics -això que alguns ara anomenen el PSOE caoba- hi ha algunes mesures d'aquest Govern certament heterodoxes, com ara l'impost sobre l'increment d'ingressos de les empreses i no sobre els beneficis, o la intervenció dels preus del mercat de lloguer o l'increment de les pensions sense consolidar el sistema. Són mesures que el PSOE hagués pres encara governant en solitari?

Si un analitza amb dades objectives, quina ha estat la política d'aquest govern amb les empreses, des de les més petites, les microempreses, els treballadors autònoms a les més grans, han percebut i sentit els beneficis de la nostra política econòmica amb la pandèmia a a través dels erts, dels crèdits ICO o dels ajuts directes als treballadors autònoms. O ara també les ajudes que estem donant a determinats sectors clarament afectats per l'alça dels preus i la guerra de Putin a Ucraïna. Sempre dic el següent, al PP no li ha agradat mai el PSOE, al PP d'avui no li agrada el PSOE d'avui, com al PP d'ahir no li agradava el PSOE de Zapatero, ni tampoc el PSOE de Felipe González. El que estic fent és el mateix que Felip i José Luis van fer quan van estar al capdavant dels governs d'Espanya: impulsar una agenda de transformació i de conquestes socials. És el que he fet i crec que hi ha els resultats. Avui tenim la desigualtat més baixa des de la crisi financera, quan hem patit dos xocs d'una capacitat disruptiva enorme, superior a la crisi financera, com ara una pandèmia i una guerra a les portes d'Europa. Tenim gairebé 21 milions d'afiliats i afiliats a la Seguretat Social, tenim un salari mínim que representa el 60% del salari mitjà al nostre país, hem reconstruït el Pacte de Toledo revalorant les pensions d'acord amb l'IPC. En definitiva, estem fent una política de modernització de la nostra economia i de reindustrialització, d'impuls al creixement econòmic amb qualitat en l'ocupació i de redistribució d'aquesta riquesa entre la gent corrent. I a més, aquesta justícia social la vinculem amb un element fonamental, clàssic de la socialdemocràcia, que és la justícia fiscal. Aquest govern ha impulsat un impost a les grans energètiques, un impost a les grans fortunes i un impost a les grans entitats financeres. 

Aquestes mesures no xoquen amb les directrius de la UE?

Ho hem fet perquè volem caminar en aquesta via de la justícia fiscal i l'impuls que volem donar a la presidència espanyola aquest segon semestre de l'any és que acabem amb aquest dúmping fiscal. I les empreses espanyoles, les grans com la resta de les empreses, ja que no es vegin incentivades a deslocalitzar-se a altres parts d'Europa com a conseqüència que tenen un impost de societats més baix. Segons les dades que ara mateix estem manejant, a Europa com a conseqüència de l'elusió fiscal, es perd un punt i mig del Producte Interior Brut europeu i això representa tota la política pública que fa Europa, per exemple, en un element tan transcendental com és l'habitatge, com és la política d'habitatge protegit, que és per mi la gran causa nacional que hem d'impulsar durant els propers quatre anys.

I el tema de l'assenyalament? Hi ha membres d'un Govern presidit pel PSOE que han atacat alguns empresaris amb noms i cognoms.

 Jo no ho faré mai, ni amb els mitjans de comunicació ni amb les empreses. Si, per descomptat, he posat sobre la taula una descompensació que hi ha al panorama mediàtic del nostre país, clarament cap a l'orientació conservadora, que no obeeix a la realitat sociològica del nostre país. I, evidentment, crec que el que hi ha darrere aquesta orientació conservadora són una sèrie d'interessos econòmics clars que no dic que no siguin legítims, però que no obeeixen a l'interès general, que és el que jo intento defensar. El que s'hagi vist en tertúlies, defensar, sense cap mena de rubor, el que una gran empresa marxi d'Espanya perquè vol pagar menys impostos, em sembla que és una prova evident del que estic dient i que no connecta a més amb el sentir majoritari de la nostra societat. Fixeu-vos, dos de cada tres ciutadans estan dacord, per exemple, amb els impostos que hem creat a grans fortunes, a les grans energètiques ia les entitats financeres. Però la dreta no en parla. La dreta del que parla és del malvat Sánchez, d'un monstre de set caps, d'una bombolla que han creat de maldat, de mentides i de manipulacions i que han anat inflant durant aquests últims anys. És el meu deure, no només proposar el que he de proposar per als propers quatre anys, que és el que estic fent i fer balanç sobre la meva gestió en aquests darrers cinc anys, sinó també denunciar aquesta bombolla de mentides, de manipulació i de maldat que s'ha plantejat per la dreta. Perquè si un analitza quin és el balanç d'aquest govern i ho sintetitzem en tres aspectes: un treball, que era la principal preocupació dels ciutadans, gairebé 21 milions d'afiliats. Dos, la corrupció. On això ens va derivar en una moció de censura per treure tota aquesta crosta de corrupció que no només era el finançament irregular del partit que governava llavors, sinó la construcció d'un aparell parapolicial per perseguir els seus adversaris polítics i per encobrir i obstaculitzar l'acció de la justícia, aquest Govern té un comportament absolutament irreprotxable pel que fa a la corrupció. I tres, Catalunya, el 2017 vam tenir una declaració unilateral d'independència i avui a Catalunya no dic que el problema s'hagi resolt, que la crisi no continuï, però està encarrilada. Sens dubte hi ha Catalunya respira molt més tranquil·la del que ho va fer el 2017. la corrupció. On això ens va derivar en una moció de censura per treure tota aquesta crosta de corrupció que no només era el finançament irregular del partit que governava llavors, sinó la construcció d'un aparell parapolicial per perseguir els seus adversaris polítics i per encobrir i obstaculitzar l'acció de la justícia, aquest Govern té un comportament absolutament irreprotxable pel que fa a la corrupció. I tres, Catalunya, el 2017 vam tenir una declaració unilateral d'independència i avui a Catalunya no dic que el problema s'hagi resolt, que la crisi no continuï, però està encarrilada. Sens dubte hi ha Catalunya respira molt més tranquil·la del que ho va fer el 2017. la corrupció. On això ens va derivar en una moció de censura per treure tota aquesta crosta de corrupció que no només era el finançament irregular del partit que governava llavors, sinó la construcció d'un aparell parapolicial per perseguir els seus adversaris polítics i per encobrir i obstaculitzar l'acció de la justícia, aquest Govern té un comportament absolutament irreprotxable pel que fa a la corrupció. I tres, Catalunya, el 2017 vam tenir una declaració unilateral d'independència i avui a Catalunya no dic que el problema s'hagi resolt, que la crisi no continuï, però està encarrilada. Sens dubte hi ha Catalunya respira molt més tranquil·la del que ho va fer el 2017. On això ens va derivar en una moció de censura per treure tota aquesta crosta de corrupció que no només era el finançament irregular del partit que governava llavors, sinó la construcció d'un aparell parapolicial per perseguir els seus adversaris polítics i per encobrir i obstaculitzar l'acció de la justícia, aquest Govern té un comportament absolutament irreprotxable pel que fa a la corrupció. I tres, Catalunya, el 2017 vam tenir una declaració unilateral d'independència i avui a Catalunya no dic que el problema s'hagi resolt, que la crisi no continuï, però està encarrilada. Sens dubte hi ha Catalunya respira molt més tranquil·la del que ho va fer el 2017. On això ens va derivar en una moció de censura per treure tota aquesta crosta de corrupció que no només era el finançament irregular del partit que governava llavors, sinó la construcció d'un aparell parapolicial per perseguir els seus adversaris polítics i per encobrir i obstaculitzar l'acció de la justícia, aquest Govern té un comportament absolutament irreprotxable pel que fa a la corrupció. I tres, Catalunya, el 2017 vam tenir una declaració unilateral d'independència i avui a Catalunya no dic que el problema s'hagi resolt, que la crisi no continuï, però està encarrilada. Sens dubte hi ha Catalunya respira molt més tranquil·la del que ho va fer el 2017. sinó la construcció d'un aparell parapolicial per perseguir els seus adversaris polítics i per encobrir i obstaculitzar l'acció de la justícia, aquest Govern té un comportament absolutament irreprotxable pel que fa a la corrupció. I tres, Catalunya, el 2017 vam tenir una declaració unilateral d'independència i avui a Catalunya no dic que el problema s'hagi resolt, que la crisi no continuï, però està encarrilada. Sens dubte hi ha Catalunya respira molt més tranquil·la del que ho va fer el 2017. sinó la construcció d'un aparell parapolicial per perseguir els seus adversaris polítics i per encobrir i obstaculitzar l'acció de la justícia, aquest Govern té un comportament absolutament irreprotxable pel que fa a la corrupció. I tres, Catalunya, el 2017 vam tenir una declaració unilateral d'independència i avui a Catalunya no dic que el problema s'hagi resolt, que la crisi no continuï, però està encarrilada. Sens dubte hi ha Catalunya respira molt més tranquil·la del que ho va fer el 2017.

Dos de cada tres ciutadans estan d'acord amb els impostos que hem creat a grans fortunes, a les grans energètiques ia les entitats financeres

Quins haurien de ser els passos següents a Catalunya si com vostè demana es reedita la majoria actual, amb Bildu i Esquerra? 

Les diferents parts hem de reafirmar el nostre compromís amb aquesta agenda del retrobament i amb el diàleg, ser conscients que això trigarà molt de temps, que les postures estan molt allunyades, però que cal que les administracions i les forces polítiques entenguem que el nostre deure fonamental és construir convivència i no discòrdia com hem viscut durant aquests darrers anys. Per mi, veure certs plantejaments que es fan per part de l'independentisme sobre el dret a decidir m'obliga a recordar tres coses. Primer, no hi ha cap constitució del món que reconegui el dret a la segregació d'una part del seu territori i, per tant, Espanya, com la resta de democràcies, no té això reconegut a la Constitució. Dos, és contrari a tot el que estem construint de convivència i de superació del drama, de l'esquinçament territorial i social que vivim i que va veure particularment Catalunya el 2017. I finalment, crec que des del punt de vista de les forces que apostem, sobretot el Partit Socialista, per superar el que va passar el 2017, a mi m'agradaria que fóssim les forces polítiques del sí i no del no, i quan em refereixo al sí, em refereixo a les virtuts i les fortaleses de caminar junts, units i no separats i febles, com plantegen les forces independentistes. Les dades i els resultats hi són. La societat catalana reconeix els esforços que hem fet des del Partit Socialista per la convivència. I vet aquí els resultats. Els resultats és que el Partit Socialista és la primera força política a Catalunya, que governem tres de les principals de les quatre principals ciutats de Catalunya, i que, a la quarta, Girona, som la primera força política, però no hem pogut articular una majoria que ens permetin governar. Aquest és el camí. Crec que la gran lliçó d'aquests darrers cinc anys, no només per la fractura que va suposar el 2017, sinó també per la pandèmia.

La setmana que ve ja estaran en marxa els primers governs autonòmics amb Vox, què farà el Govern si executen algunes de les mesures anunciades?

Estem en un estat compost, que estem en un Estat on, efectivament, les comunitats autònomes i els ajuntaments tenen les seves competències, que constitucionalment estan reconegudes i per tant, el que farem és sempre garantir el compliment de la nostra Constitució i de les lleis estatals. S'ha parlat molt, per exemple, de la Llei d'Habitatge o dels riscos que es puguin produir pel que fa al desenvolupament del Pacte d'Estat contra la violència de gènere. Doncs, evidentment, tindrem en aquest segon tema dificultats, perquè si tenim governs clarament contraris al reconeixement de la violència masclista, tindrem un retrocés que intentarem suplir d'altres maneres. Però les competències de les comunitats autònomes són les que són. És important denunciar aquesta realitat, aquesta reculada que s'està produint, que sembla menor, però no ho és, perquè, insisteixo, hem vist el tràiler d'una pel·lícula tenebrosa que podem tenir a partir del 23 de juliol.