Més de mig miler de persones participen en la primera trobada d'exalumnes de les Escolàpies

La història educativa de Figueres no s'entendria sense les Escolàpies Figueres, l'antiga escola Paula Montal. I és que ha plogut molt des d'aquelles primeres classes de l'arenyenca Paula Montal a nenes de la ciutat en un colomar situat al carrer Muralla, per ser exactes ja han passat 194 anys.

Tants anys deixen pas a milers d'alumnes i diverses generacions per les aules d'aquest centre educatiu i això es va fer palès en la primera trobada d'exalumnes de les Escolàpies Figueres, en què hi van assistir més de 500 antics alumnes d'edats compreses entre 16 i més de 80 anys. Aquest esdeveniment es va celebrar el passat divendres 6 d'octubre i va ser un retrobament especial, ja que moltes d'aquestes persones no havien tornat a la seva escola des del seu darrer dia de classe. Com diu el lema, «Recordar és tornar» i això va fer que aquests alumnis fessin memòria d'anècdotes com on eren els dormitoris, quina era la seva classe, aquella mestra que va tenir a primer de primària, quan es va fer la sala polivalent, l'esquelet del laboratori, el poltre del gimnàs, la benvinguda de la Fina a la porteria, les ubicacions de les escales... i mil i un records que van fer aquests ja adults tornessin a ser uns infants durant una estona.

Maria Teresa Coll i Quimeta Cardona, dues mestres i religioses referents

Aquesta trobada també ha volgut ser un homenatge a dues persones clau en el dia a dia del centre i de Figueres durant molts anys: la Joaquima Cardona, més coneguda com a Quimeta, i la Maria Teresa Coll.

L'acte presentat per Gemma Alegrí, periodista i exalumna de l'escola, va començar amb la intervenció de Roser Salip, directora general de les Escolàpies Figueres, que va dir que «la nostra escola és un lloc obert, un lloc obert al món, a la innovació, a les famílies... i teníem pendent obrir les portes als exalumnes amb una trobada com aquesta». Salip també va explicar als assistents que «un dels motius d'aquesta trobada és que pugueu tornar a recórrer els passadissos que van formar part de la vostra infància», sempre tenint en compte que «l'escola no només són els passadissos i les aules, sinó que l'escola són les persones. I per això també és un dia de retrobaments amb mestres, professors i amb aquells companys de classe, que l'atzar va fer que coincidíssim en una aula, i que es van convertir en els nostres primers companys de viatge».

Tot seguit va prendre la paraula Jordi Masquef, alcalde de Figueres i també exalumne d'aquest col·legi, tot començant el seu discurs recordant vells i bells temps durant la seva etapa educativa. El batlle també va exposar que «m'estimo molt les Escolàpies, per mi ha estat una gran família, que m'ha fet créixer com a persona amb els valors del companyerisme, la igualtat, la generositat, el compartir i l'ajuda als altres», uns valors que Masquef va definir com a «crucials a la nostra societat, que ens enriqueixen com a persones i que ajuden a forjar ciutadans compromesos i exemplars, que és el que fa falta a Figueres».

L'alcalde de Figueres va voler agrair la tasca de totes aquelles persones que treballen i han treballat al centre, així com a les religioses de la congregació que ara fa un any van haver de marxar de la capital de l'Alt Empordà. En aquest sentit, Masquef va voler reivindicar «el que molta gent, jo inclòs, considera una injusta decisió: la d'allunyar-les del lloc on han dut a terme la seva gran obra. Perquè la Mare Teresa i la Mare Joaquima són patrimoni de Figueres», unes paraules que van ser compartides pels assistents.

En acabat, Jordi Masquef, acompanyat per Roser Salip, va fer entrega del diploma de reconeixement ciutadà a la Quimeta Cardona i a la Maria Teresa Coll per la tasca educativa i pastoral realitzada. Aquesta entrega va aixecar l'eufòria dels antics alumnes que van aplaudir efusivament.

A continuació, Maria Teresa Coll, que també va ser la titular del centre fins al 2016, va pujar a l'escenari per agrair aquest reconeixement. Coll va expressar que «ens sentim molt contentes de poder ser aquí i compartir aquesta tarda per retrobar-nos, viure i recordar la nostra estada com alumnes i tornar a passejar pels passadissos i aules, tot i que també en trobareu de noves». Uns canvis en l'edifici que la mestra i religiosa va dir que «el pas del temps va fer que s'anessin adaptant a diferents normatives», però que «sobretot són fruit de la creativitat i la il·lusió dels equips directius i del personal de l'escola que s'ha preocupat i es preocupa per mantenir una infraestructura àmplia, lluminosa i que convidi al benestar de l'alumnat per tal de millorar l'acció educativa i d'aprenentatge».

En acabar aquest acte d'homenatge, van començar dues activitats organitzades pels docents que van atraure l'interès dels exalumnes presents: visites guiades i scape room. D'aquesta manera, aquelles persones que feia tants anys que no trepitjaven la seva escola podien conèixer, reconèixer, recordar i descobrir aquells espais on havien passat tantes hores. A més, no va faltar la xocolata desfeta amb melindros tal com marca la tradició d'aquest col·legi, i també hi va haver un discjòquei tota la tarda i la projecció d’un audiovisual amb un recull de fotografies de tots els anys a la Sala d’Actes. Una trobada que va assolir l’objectiu d’aflorar aquells records d’escola que tothom té ben presents.