És sabut que, antigament, les nenes no anaven a l’escola precisament per aquest motiu: per ser nenes. No va ser fins al 1829 quan l’arenyenca Paula Montal va crear, a Figueres, la primera escola per a elles, també per a aquelles provinents de les classes socials més baixes. La religiosa, també reconeguda per ser la fundadora de l’ordre de les Filles de Maria, religioses de les Escoles Pies, va dedicar la seva vida a crear escoles femenines havent vist, de primera mà, les diferències socials existents.
«Era la seva il·lusió. Va adonar-se de la realitat al carrer i tenia molt clar que volia fundar escoles per a nenes. Els centres han evolucionat molt, sempre positivament», explica Maria Teresa Coll, titular de les Escolàpies Figueres fins al 2016.
El projecte de Montal va començar en un colomar del carrer Muralla, i a més d’ensenyar formació religiosa i costura a les alumnes, va apostar per incorporar la lectura i l’escriptura.
Trenta anys després, amb la comunitat ja aprovada pel bisbe de Girona i després de diversos trasllats, l’escola es va ubicar al carrer Peralada, a l’espai on encara és actualment.
La comunitat, així com el nombre d’alumnes que aprenia al centre, va créixer més enllà de Figueres i va arribar a gran part de Catalunya. Avui dia, un total de 76 escoles, gairebé 40.000 alumnes i més de 3.000 educadors formen part de la Fundació Escolàpies, que té representació en 21 països arreu del món.
I, ara, més de 190 anys després d’aquells inicis, les dues últimes religioses de la congregació, que encara residien a Figueres, ja no són a la ciutat. Des de mitjans de setembre, Maria Teresa Coll i Quimeta Cardona són a l’escola de Llúria (Barcelona) i a Olesa, respectivament. «Hem hagut de marxar perquè no hi ha vocació escolàpia. Ho entenc perquè els temps han canviat molt, però no puc dir que no em sap greu», confessa la primera, que va començar la vida escolàpia amb 20 anys, quan va entendre l’Escola Pia «com a família».
El motiu del seu comiat és un dels punts de la seva constitució que les obliga a viure conjuntament. «La comunitat ho fa bé objectivament, perquè no podem ser només dues, però Figueres és la meva ciutat. Marxo amb serenor, tot i que ja m’enyoro», reconeix la monja que afirma que tornarà a la ciutat tantes vegades com pugui.
Explica que s’ha dedicat a l’educació i a demostrar als més joves que el més important és estimar. Sobre la seva relació amb la comunitat assegura que és perfecta perquè «al cap i a la fi, és la família que jo he escollit per viure».
Parlant de l’escola, s’emociona: «Què et puc dir? L’estimo molt. Em falten paraules d’agraïment cap a tothom que hi treballa i que hi ha treballat», exposa Coll. En aquest sentit, confia en el futur del centre: «Està garantit, encara que actualment hi ha menys natalitat. Hi ha grans professionals que treballen amb il·lusió i això és el més destacable».
Un comiat amb homenatge
Per tal d’acomiadar els més de 190 anys d’història de la comunitat escolàpia a la ciutat, l’escola organitza, el divendres 14 d’octubre, un acte d’homenatge.
Serà a partir de les set de la tarda, a la sala d’actes del centre i hi haurà diversos parlaments. Entre aquests, el de l’actual directora general, Roser Salip, antics membres de l’AFA i el d’una de les homenatjades, Maria Teresa Coll.
L’acte serà obert a tothom, però des de les Escolàpies recomanen reservar plaça.
