Entrevista | Aina Ros Sánchez Estudiant de 2n de batxillerat a l'INS Illa de Rodes

«Vaig relacionar la gran afluència als delfinaris amb la desinformació»

Al seu Treball de Recerca, Ros busca alternatives per albirar els cetacis de forma respectuosa

L’Aina Ros, autora del Treball de Recerca premiat.

L’Aina Ros, autora del Treball de Recerca premiat. / SARA MARTÍNEZ

Sara Martínez

«Cetacis en captivitat: La realitat de la nostra diversió» és el Treball de Recerca amb què l’Aina Ros ha obtingut el segon Premi Europeu Exporecerca Jove. Un reconeixement que li permetrà continuar amb la divulgació del tema a la fira Giovanni e le scienze de Milà.

Com va néixer aquest treball?

Sempre m’ha encantat la biologia marina i els cetacis, des que era molt petita. Per això em va interessar poder fer un treball que tingués un contingut biològic, per divertir-me i sentir-me còmoda amb el seu contingut. També vaig voler trobar un tema que tingués algun tipus de contingut social per poder fer una recerca que comportés un canvi real amb vista al futur. Aquesta és una problemàtica que jo ja feia anys que veia i no podia deixar passar l’oportunitat d’aportar el meu gra de sorra per intentar reduir-la.

S’ha centrat en dues enquestes dirigides a l’alumnat de l’institut.

Sí, vaig passar per totes les aules de l’institut, a tot l’alumnat i professorat. Vaig crear dos formularis de 10 preguntes amb exactament el mateix contingut. Eren preguntes centrades en l’opinió individual sobre com veien, generalment, la situació dels animals en captivitat. Primer repartia el primer formulari i després feia una explicació centrada en la recerca de la part teòrica del treball. Llavors havien d’emplenar el segon formulari. La intenció era comparar les respostes per tal de veure si l’explicació havia generat algun canvi.

Havia imaginat les respostes?

Sí. De fet, jo em vaig plantejar la hipòtesi que la usual gran afluència als delfinaris està relacionada i motivada per la desinformació de la gent. En el primer formulari, sí que veia que hi havia moltes persones que encara no tenien suficients eines per a ser crítics amb la situació. Una vegada feta l’explicació, vaig començar a veure que hi havia més iniciativa de canvi i respostes més coherents amb la realitat. És molt satisfactori veure com moltes persones comencen a plantejar-se el no invertir tant de temps i diners en aquests negocis, perquè hi ha una realitat molt dura amagada al darrere.

Defensa que la problemàtica s’alimenta de la desinformació. Com creu que es podria canviar?

Em semblaria una bona alternativa iniciar la divulgació mediambiental a partir de xerrades als centres educatius. Fer difusió de diferents problemàtiques zoològiques centrades en la captivitat dels animals, en general. Crec que el que cal és influir més sobre aquesta cultura de la preocupació i la crítica d’aquestes situacions.

També va plantejar una alternativa animal-friendly per observar els cetacis.

Vaig estudiar rigorosament les deu espècies de cetacis que passen per Roses i vaig fer fitxes científiques de totes elles. En vaig seleccionar només les tres que, per proximitat de migracions, són les que s’apropen més a les costes del cap de Creus. La meva idea, llavors, era fer un mirador o punt d’informació perquè la gent pogués saber quins cetacis passen i aprendre a tenir una relació respectuosa amb ells. Les ubicacions que plantejo són el Far de Roses, punta Falconera i el far de cala Nans, perquè hi ha molt bona visió des de totes tres i amb la instal·lació d’uns prismàtics seria molt fàcil poder gaudir d’un albirament respectuós.

Amb què s’informaria la gent?

La intenció seria col·locar una taula informativa a cada ubicació, perquè la gent que passi pugui saber què veu. He creat un cartell informatiu on he inclòs les siluetes digitals dels animals perquè l’albirament sigui més fàcil, ja que moltes vegades veiem aletes i no sabem ben bé què són. M’he centrat en el rorqual comú, el dofí austral i el dofí comú, que són els cetacis que més passen per la nostra zona, i he afegit informació sobre la seva fisonomia per poder detectar-los correctament.

Creu que així reduiríem l’afluència als delfinaris?

No sé si acabaríem de reduir les visites i la compra d’entrades, perquè ens trobem davant d’un gran i antic negoci, però potser sí que començaríem a incitar a la gent a conèixer i utilitzar altres alternatives. Si més no, és una idea que ens aproparia més als nostres animals de forma respectuosa.

Què la va motivar a participar en l’Exporecerca Jove?

L’any passat vam anar-hi d’excursió i em va agradar molt veure la manera en què s’organitza la fira: a partir d’estands propis i individuals on parles únicament del teu tema. No és una mera presentació sobre un escenari, sinó una forma de divulgació de la informació molt efectiva. Sento que el meu treball necessita precisament això, més divulgació. Com més informació, més coneixement i més ràpid minorarem el problema.