Dins el conjunt d’activitats programades amb motiu de l’exposició Made in Figueres, el Museu de l’Empordà i la Sala d’Exposicions l’Escorxador han rebut la visita dels alumnes de 3r d’ESO de l’INS Narcís Monturiol. Repartits per grups, un total de 108 alumnes han pogut escoltar les entusiastes explicacions dels seus propis companys del Projecte Icària que s’han preparat a fons les visites comentades per reflectir la importància històrica del passat industrial figuerenc dedicat a la locomoció. Està previst repetir l’experiència amb l’alumnat d’altres instituts.
Gina Martorell, Neus Pagès, Àngels Vila i Albert Alegrí són els tutors d’aquest Grup d’alumnat d’alt potencial que reuneix alumnes de 2n, 3r i 4t d’ESO per facilitar-los portar endavant 4 projectes engrescadors. El darrer ha estat preparar les visites guiades de Made in Figueres per als seus companys, i fer-ho des de la seva pròpia visió i amb els recursos propis del seu entorn com per exemple, utilitzant la plataforma Kahoot. D’altra banda, des del mateix institut, en col·laboració amb el Grau Superior d’Automoció, Marc Rusinés ha tutoritzat l’alumne Manuel Calvente que ha restaurat dues motocicletes presents a l’Escorxador.
Fins aquí el gruix de la notícia que vol fer evident la vocació didàctica –però també transversal– de l’exposició Made in Figueres, una mirada que ens atrau des del passat, que no vol ser un cant d’enyorança, sinó que pretén mostrar-se com un mirall que reflecteixi la dinàmica històrica de la potent indústria local i els motius que la varen portar –amb excepcions com la casa Rieju– al col·lapse. En aquest sentit, encara que s’expressin com a raons conjunturals i com a conseqüència de la crisi del petroli dels anys 70-80, no deixen de ser raons valuoses per entendre com funciona la mecànica econòmica o els grans canvis de paradigma. Tot plegat ens hauria d’ajudar a plantejar-nos algunes reflexions genèriques –cadascú les seves– de com encarar el present i el futur econòmicament més sostenible i no malmetre ni posar en quarantena tot aquest horitzó esperançador que desprenen tots els joves estudiants.
Motivats com estan, de ben segur que la majoria d’ells seran capaços de tirar endavant els seus estudis, oficis i professions, i en molts casos estaran ben preparats per enfrontar-se als reptes laborals. Del que no hi ha cap dubte és que si la comarca no es posa les piles per assolir un sostre més elevat per ajudar a potenciar el sector industrial –una de les reivindicacions més expressades pels empresaris– i només ho fa amb el turisme, els nostres avui estudiants hauran de guanyar-se la vida lluny de casa i tot aquest potencial afavorirà altres indrets. La reflexió ha de venir, doncs, de tots els costats, tant si es fa tan evident que la indústria atreu potencial o talent o és més resistent a les fluctuacions econòmiques com si cal reivindicar altres sectors productius, però pensant en els nostres joves, en positiu i en present.
