Els equips directius de quinze centres educatius de Figueres (les escoles Amistat; Anicet de Pagès; Joaquim Cusí; Josep Pallach, Josep Pous i Pagès; Mª Àngels Anglada; Parc de les Aigües; Salvador Dalí; i Sant Pau; els instituts Alexandre Deulofeu; Cendrassos; Narcís Monturiol; Olivar Gran; i Ramon Muntaner; i el CFA Maria Verdaguer) han signat conjuntament un comunicat denunciant la situació de l'escolarització a la ciutat i la ubicació definitiva que s'ha decidit per l'escola Carme Guasch i Darné.
En aquest escrit mostren la seva preocupació per l’escolarització a Figueres, la qual consideren que "s’ha caracteritzat negativament" en aspectes com "la ubicació o la dimensió inadequada d’alguns centres i l’alta ràtio". Creuen que la solució passa per una planificació escolar consensuada amb l'Ajuntament, el Departament i la comunitat educativa de la ciutat, que es materialitzi en un "pacte educatiu municipal". Aquesta planificació hauria de tenir, entre els seus objectius, "corregir a curt i mitjà termini les mancances existents" i, per una altra part, "cobrir les necessitats d’escolarització i donar resposta a les necessitats socials, garantint una adequada i equilibrada escolarització de l’alumnat que faciliti la cohesió social, intentant evitar una possible segregació escolar i social".
Escola Carme Guasch i Darné
Un dels punts més destacats del comunicat que els centres educatius han fet arribar a l'alcaldessa de la ciutat és la ubicació de l'escola Carme Guasch i Darné. Tot i reconèixer "la bona notícia" de la futura construcció d'aquest centre que porta més de quinze anys en mòduls, lamenten la ubicació que finalment s'ha decidit. Un lloc que, consideren, "no resolt la inadequada distribució d’alguns centres de primària, al contrari ho accentua".
A més de creure que la justificació que se'n fa és "insuficient", reivindiquen valorar la proposta inicial (ara fa quinze anys) de construir l'escola al costat de l'institut Alexandre Deulofeu.
"Desequilibri territorial"
Un dels punts que assenyalen és el "desequilibri territorial" de l’oferta escolar de primària segons els barris de la ciutat, posant d'exemple la concentració de tres centres de primària a la zona sud-oest per una quantitat d'uns 350 alumnes, en contra dels dos únics centres que hi ha a les zones est i oest de la ciutat, per una quantitat molt superior d'alumnat.
En aquest sentit, creuen que "caldria analitzar i preveure" els efectes que pot tenir el desenvolupament urbanístic de la ciutat a mitjà i llarg termini en l’àmbit escolar i tenir en compte que "un centre escolar sempre és un equipament que ajuda a mantenir l’equilibri social i es configuren com espais d’oportunitat per millorar la cohesió social".
En concret, assenyalen com l'escola Josep Pous i Pagès és un dels centres amb unes instal·lacions "infrautilitzades", una situació que provoca una marxa d'alumnat - "les dades estadístiques ho demostren", indiquen - i que "no facilita la inclusió social". En definitiva, creuen que la ubicació equilibrada dels centres educatius al municipi "facilita que es puguin posar a la pràctica les accions des de la vessant desegregadora".
Per això, els equips directius signants reclamen al govern la revisió de la ubicació definitiva de l'escola Carme Guasch "utilitzant les eines que té l’administració local per gestionar el territori", remarcant que "amb la intenció que es construeixi el més aviat possible" però - detallen - "optant per una ubicació més adequada".
