«Les dones tenen un rol destacat en els cellers i això s’ha de visibilitzar»

Meritxell Falgueras (Barcelona, 1981) és sommelier i comunicadora.Es defineix com «un cupatge de lletres i vi». Llicenciada en humanitats i DEA en comunicació, representa la cinquena generació, del celler de vins Celler de Gelida a Sants. S’ha format a Anglaterra, França, Itàlia i als Estats Units, i ha guanyat diversos premis internacionals, com el del millor llibre d’Educació Vinícola del món #ConVinoConTodo als Gourmand Awards. També va ser nomenada Millor Sommelier de l’Any 2011. És col·laboradora habitual en mitjans de comunicació.

Vostè s’ha format a Anglaterra, França, Itàlia i als Estats Units. Com a sommelier quin potencial tenen els vins de la DO Empordà?

Els vins de l’Empordà són vins tocats per la tramuntana que és una cosa única al món. A més, són vinyes verdes vora el mar. Quan tastes un vi de l’Empordà tens la sensació de beure’t el paisatge, des del Cap de Creus fins als Pirineus. Per mi aquests vins del vent, que es diferencien dels scirocco a Sicília, tenen la característica de ser més gràcils en boca.

Quines qualitats els pot diferenciar d’altres DO?

M’agrada molt el joc de garnatxa i carinyena i de samsó. Perquè fan vins rústics, però amb aquestes varietats internacionals que donen aquest toc autèntic i internacionalitzable.

A més de sommelier vostè també és periodista i comunicadora. Què aconsellaria als cellers empordanesos que els ajudés a tenir més projecció a Catalunya i Espanya?

Com a comunicació una bona estratègia és parlar de les vinyes verdes vora el mar. Que puguin ensenyar que són uns cultius privilegiats, que es nodreixen del paisatge de la tramuntana del mar de l’altitud. Ja sé que aquest llenguatge et transmet el paisatge, però és que aquest marc és realment bonic i fa que els vins siguin preciosos.

En general, les dones en el món de l’agricultura i viticultura han estat en un segon pla però sempre presents. Per què és important visibilitzar-les?

Intentem fer protagonistes aquestes dones que estan en un segon terme. Perquè no només som el 50% de la població sinó que en el món del vi tenim un paper destacat i és treure pit i que els cellers ensenyin totes aquestes dones que des de la pagesia fins a la sommelieria exposen el seu vi.

"L’entorn, el paisatge, la tramuntana, el mar, la muntanya fan que els vins de la DO Empordà siguin únics al món"

Com ho fa a través del seu projecte Dones del Vi?

Dones del Vi és una comunitat 3.0 no cal ser membre del club sinó que volem empatitzar entre nosaltres i ens reunim per fer força.

Té un compte a Instagram amb més de trenta mil seguidors. Com utilitza les xarxes socials per donar a conèixer i transmetre el seu coneixement sobre el món del vi? Quins avantatges té?

A mi les xarxes socials m’encanten perquè soc jo la meva cap i em permeten comunicar a la meva manera. És veritat que Instagram és en la que hi dedico més esforços, però també estic a Linkedin i Twitter. Intento ser molt activa perquè m’agrada molt i és una manera de comunicar. Ara torno també a estar a dues ràdios a la televisió, però em sento còmode en tots. Les xarxes tenen un poder creatiu que m’encanta. Que sigui espontani i instantani va molt amb el meu caràcter. Abans quan volia parlar del vi en els mitjans tradicionals em deien que vi i moda no els agradava, que era massa difícil o massa fàcil, en canvi, amb la meva comunitat sé què agrada i què no.

Les xarxes socials m’encanten perquè soc jo la meva cap i em permeten comunicar vi i moda a la meva manera»

Ha escrit cinc llibres i el sisè està en camí perquè va decidir publicar-los i perquè va escollir aquest canal?

Sí, estic escrivint el sisè que parlarà sobre les dones del vi. El llibre és una manera de plasmar i d’estudiar a fons temes que m’interessen molt. El primer, Presumeix de vins, era per donar un avís al món del vi. En aquell moment va ser molt modern perquè parlava del maridatge en diferents situacions en què hi ha implicades diverses persones. De fet, és una mica per on ha anat el món del vi. El tercer, Què beure quan no veus, era sobre l’obligació del sommelier de què no tot sigui sempre amb alcohol perquè hi ha molta gent que no el pot prendre. En el quart Combino con todo volia fer el llibre del món del vi del segle XXI de la A a la Z. Finalment Tasta’m el meu últim llibre, que crec que és el més curt, però el que més alegries em portarà, és una novel·la que tracta sobre aquest univers d’Instagram i de les meves xarxes de Wines and the city.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ