Eòlica marina, més incògnites que realitats

Des que els promotors del Parc Tramuntana van anunciar la voluntat de construir una gran parc eòlic marí al golf de Roses ja han passat tres anys. Des d’aleshores, partidaris i detractors han exposat els seus arguments, però el cert és que encara queden moltes incògnites per desvetllar. 

Tot i que l’administració central i la catalana són partidàries de desenvolupar aquest tipus de tecnologia, abans que es converteixi en una realitat queden molts passos per donar. De fet, tot just fa pocs dies que el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic va treure a informació pública el projecte de Reial decret per a regular l’energia eòlica marina i les renovables de la mar i establir-ne el procediment d’autorització.

De tot això, se’n va parlar divendres al Parc Tecnològic de Girona en una jornada que va comptar amb la participació d’experts en diversos sectors, però tots ells van centrar les seves ponències en l’eòlica marina a través dels seus respectius camps.

Assumpta Farran, directora general d’Energia de la Generalitat, va ser la primera en intervenir en la jornada. «L’eòlica marina és un projecte estratègic de país. Però encara necessitem conèixer, veure que és el pot anar millor», va assegurar. Farran va explicar que s’està treballant en l’energia eòlica flotant, «l’eòlica marina fixa és la tecnologia de la dècada passada» va afirmar. Tanmateix, la directora general d’Energia de la Generalitat va admetre que aquesta tecnologia encara no és prou madura. «Estem davant d’una tecnologia de la qual hem de saber molt més, no només del que li passa al fons marí sinó també de la tecnologia en si mateixa», va afegir. De fet, va afirmar que el primer parc d’eòlica marina no arribarà abans del 2030.

De moment es treballa en la plataforma d’R+D+I en Energies Marines de Catalunya (PLEMCAT) al golf de Roses liderada per l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC). Aquesta es trobarà a una distància entre 16 i 24 km de la costa i es connectarà a través d’una línia elèctrica submarina i terrestre soterrada d’evacuació de 66 kV per donar sortida a l’energia que es generarà durant les proves.

Calcular els costos

La Degana de la Facultat de Ciències econòmiques i Empresarials de Ia UdG i directora de la Càtedra Climent Guitart, Anna Garriga, va remarcar la importància de calcular amb exactitud els costos, tant els directes com els indirectes, d’una gran infraestructura com seria el Parc Tramuntana. Això suposa també valorar, per exemple, com podria afectar a la gent de la zona.

Garriga considera que més enllà dels procediments legals i administratius, la valoració de les grans infraestructures energètiques està mal plantejada. Per això, assegura que a Catalunya cal aprovar un protocol d’avaluació de l’impacte econòmic, social i mediambiental de les grans infraestructures energètiques.

Impactes en l’entorn

Els possibles impactes en l’entorn, tant ecològics com socials, també van ser protagonistes en la jornada. El doctor en Física Pere Roura va centrar la seva ponència en alguns dels impactes contrastats. Roura va relativitzar l’impacte visual des de la costa que tindria la col·locació del parc eòlic marí. A més, el doctor en Física va parlar sobre la possible col·lisió d’aus amb les aspes del molí. Roura va exposar que a la zona del golf de Roses volen un total de 17 espècies, tanmateix, segons els estudis, només tres d’aquestes ho fan a l’àrea d’actuació de les pales, per tant, considera que caldria analitzar l’impacte que tindria amb aquestes dades.

Per la seva banda, membres del projecte Biopais van remarcar la importància d’avaluar l’afectació d’aquest projecte sobre la gran biodiversitat de la zona. En aquesta línia Paul Wawrzynkowski, ecòleg marí i investigador del projecte, va assegurar que «ens estem enfrontant a la crisi climàtica però també a la pèrdua de biodiversitat». Wawrzynkowski va explicar que la Costa Brava té una de les diversitats biològiques més altes del Mediterrani amb 3.200 espècies diferents. «Som un projecte incòmode, per posar en relleu realitats que ningú no vol mirar. Hem patit moltes pressions per això», va assegurar el geògraf Josep Vila.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ