Quan s'aplicarà la jornada de 38,5 hores? Aquesta és l'agenda laboral del Govern per a la legislatura

La vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha presentat aquest dilluns al Congrés dels Diputats la que serà l'agenda legislativa del Govern en matèria laboral durant aquesta nova legislatura que comença. La reducció de la jornada a 37,5 hores setmanals, les causes i les quanties indemnitzatòries de l'acomiadament, la reforma del treball a temps parcial o l'accés dels treballadors als consells d'administració de la gran empresa són les principals matèries que Díaz pretén abordar durant els pròxims quatre anys.

Si l'anterior legislatura va ser la de la reforma laboral, la llei de teletreball, la nova llei d'ocupació o la llei 'Rider', entre d'altres; aquesta que arrenca també estarà plena de canvis cridats a ser significatius en el dia a dia de treballadors i empreses. La culminació i abast dels mateixos dependrà del diàleg social i de la peculiar aritmètica parlamentària que aconsegueixi armar en cada cas la coalició.

El primer element que abordarà Treball amb els agents socials serà la reducció de la jornada laboral màxima a la setmana, de manera que les parts tenen cita aquest dijous a dos quarts de deu del matí. Aquest va ser un dels compromisos més publicitats per la líder de Sumar durant la campanya electoral i "fins i tot els votants de la dreta i de l'extrema dreta hi estan d'acord", ha reivindicat.

L'objectiu és clar, amb la rebaixa de les actuals 40 hores a les 38,5 hores i aquest 2024 i un horitzó d'arribar a les 37,5 hores per al final de la legislatura. Ara Treball buscarà concretar com, ja que l'organització laboral de les empreses és diversa i moltes vegades el component horari el distribueixen anualment. "M'agradaria arribar a un acord, [...] però si no pot ser tripartit, serà bipartit", ha alertat Díaz la patronal.

Reforma de l'acomiadament

La ministra de Treball té un ull posat a Europa per veure si els seus dictàmens futurs reprenen o no el Regne d'Espanya. I en contra de l'opinió del Ministeri de Justícia, espera que sigui així. UGT va denunciar el maig del 2022 davant el Comitè Europeu de Drets Socials (CES) les condicions de l'acomiadament de l'ordenament jurídic espanyol actual, ja que considera que no blinden prou els empleats. I Díaz pretén recolzar-se en un hipotètic pronunciament favorable des d'Europa a aquesta denúncia per apuntalar-ne la reforma.

Díaz ja va avançar abans de les eleccions que pretenia regular les condicions de les extincions contractuals perquè "no sigui rendible" per a les companyies, segons ha defensat aquest dilluns en seu parlamentària. Treball pretén que les indemnitzacions garanteixin una "reparació adequada" i siguin "veritablement dissuasives" per a les companyies.

Criteris contemplats a la carta social europea i que ja han estat invocades per diversos tribunals espanyols per millorar les indemnitzacions mínimes establertes per llei. La reforma també abordarà els motius lícits segons els quals les empreses poden recórrer a l'acomiadament. Tot i això, a curt termini el canvi que introduirà el Govern en matèria d'acomiadament serà suprimir com a causa lícita les incapacitats sobrevingudes.

Parcialitat, becaris i consells d'administració

El ventall de prioritats per a aquesta legislatura de Treball el completen una reforma de les condicions del treball a temps parcial. Modalitat en què operen 2,6 milions de persones a Espanya (73% dones). "Part de la precarietat que resta al nostre país està en la parcialitat. [...] Aquesta és la clau que hem de canviar, sobretot perquè té un biaix de gènere", ha declarat Díaz.

La primera modificació sobre això anirà inclosa en la transposició de la directiva europea per a unes condicions laborals transparents, tal com ha avançat El Periódico, diari del mateix grup editorial que l'EMPORDÀ. Aquesta obligarà, entre d'altres, les companyies a preavisar amb tres dies d'antelació si volen que un empleat a temps parcial faci hores complementàries. En matèria de conciliació, encara que per a tots els assalariats, el Govern preveu ampliar quatre setmanes els permisos de naixement i quatre setmanes més els parentals.

Com a paraigua de totes aquestes reformes, el Ministeri de Treball trasllada a aquesta legislatura una matèria que va quedar pendent de la passada: la reforma de l'Estatut dels Treballadors, per convertir-lo en el “nou estatut del Treball del segle XXI”. Aquí una de les reformes més destacades és l'augment de la participació dels representants dels treballadors als òrgans directius de les grans empreses, emulant el model alemany. "És cridanera l'absència de compliment constitucional sobre aquesta matèria", ha destacat.

Un altre pendent de la passada legislatura és la tramitació parlamentària de l'Estatut del Becari . Una norma pactada i signada públicament amb els sindicats per, entre d'altres, obligar totes les empreses o entitats a costejar el transport i el material als seus estudiants en pràctiques. Sobre aquesta qüestió, la falta de suport d'aliats habituals de la coalició, però amb responsabilitats de gestió a les comunitats autònomes, com ERC o el PNB, va obstaculitzar-ne l'èxit. Ja que les universitats s'oposen a aquesta qüestió, perquè són una de les principals ocupadores de becaris del país.

Consulta aquí totes les notícies d'Emporda.info