«M’agradaria dir que no crec en les quotes, però queda feina per fer»

Directora de l’àrea de negoci de CaixaBank a l’Alt Empordà. Quina trajectòria ha seguit fins a arribar al seu actual càrrec?

Quan encara no havia acabat la carrera vaig entrar a CaixaBank amb un contracte de formació que va durar un any i mig. Un cop es va acabar el contracte, i sense possibilitats de renovar, vaig anar a Caixa Girona durant 3 anys, fins que hi va haver oposicions per tornar a entrar a «la Caixa» (març del 1999). He anat fent tots els papers de l’auca, començant per empleada, gestora de clients, sotsdirectora, fins que em va arribar la primera direcció d’una oficina petita de Roses coincidint amb la integració de Caixa Girona.

...

A partir d’aquí, vaig ocupar alguna altra direcció, fins que el 15 d’octubre del 2018, passo a ser directora d’Àrea i Negoci de la Garrotxa i Ripollès (DAN). Amb les reestructuracions de territori que s’han anat produint, va acabar sent la DAN de la Garrotxa, Ripollès i Pla de l’Estany, fins al gener d’aquest 2023, que m’he incorporat com a DAN a l’Alt Empordà.

Creu que el fet de ser dona ha tingut alguna rellevància en la seva carrera?

Ha tingut rellevància a l’hora d’escollir què volia estudiar i on volia treballar, perquè sempre he volgut tenir les mateixes oportunitats i cobrar el mateix sou que un home, per fer la mateixa feina. A CaixaBank, he tingut aquestes oportunitats, i no hi ha hagut discriminació salarial.

I a l’hora d’assumir tasques de lideratge?

Sincerament, crec que això va lligat amb el caràcter de cada persona. A mi m’agrada molt l’esport, de fet, vaig jugar amb el Club Handbol Figueres, únic equip femení a la província de Girona, arribant a primera divisió estatal. Els valors adquirits durant aquests anys, motivació, esforç, lluita, treball en equip, m’han ajudat molt a l’hora de desenvolupar-me en l’àmbit laboral.

Creu en les quotes?

M’agradaria dir-te que no, que no hi crec, però veient com està el món laboral a tot el país, i el món en general, crec que hi ha molt a fer. Et contestaré amb una frase que vaig llegir fa temps a la contraportada de La Vanguardia i que em va cridar molt l’atenció. És una frase de l’escriptora Almudena Grandes que diu el següent. «Les quotes poden arribar a ser injustes, però només perquè corregeixen una situació prèvia molt més injusta. Perquè menysprear el talent de les dones ha estat la pèrdua més gran de valor que ha patit la humanitat».

CaixaBank té alguna política especial en temes de gènere?

A CaixaBank, s’estan portant a terme diverses mesures per aconseguir aquesta igualtat, i veient l’evolució dels últims anys, puc dir que s’ha fet un pas endavant molt important. Per exemple, actualment, el 57,5% de la plantilla de CaixaBank són dones, i el 42,7% ocupen posicions directives. Són xifres positives, si tenim en compte que el percentatge de dones directives que hi ha a Espanya és del 27%, i el 26% a la Unió Europea.

...

Alguns altres exemples són els programes de desenvolupament directius amb IESE i ESADE o els específics per a dones que van dirigits a reforçar les habilitats directives; formació en diversitat per tots els professionals, tant homes com dones; networking entre directives de diferents zones; programes de mentoring femení o el requisit de la meritocràcia que estableix que, en totes les promocions a càrrecs directius, s’ha de proposar una terna on hi hagi diversitat de gènere.

En el seu cas, la «bretxa salarial» no existeix, però, amb l’experiència professional percep que encara és una realitat en l’economia de l’Alt Empordà?

La bretxa salarial, malauradament, es produeix en tots els trams d’ingressos, en totes les franges d’edat i en tots els sectors. Una part important de les feines a la comarca de l’Alt Empordà venen del sector turisme i serveis, és un dels sectors on els ingressos són més baixos, i on s’observa una desigualtat més gran entre sexes.

Quins són els reptes principals als quals s’enfronta en el seu dia a dia professional?

Com a directora d’àrea de l’Alt Empordà, la meva tasca és coordinar les 13 oficines, i els quasi 100 empleats / empleades. Per un costat la tasca comercial, i, per l’altre costat, la tasca de recursos humans, i a vegades, lligar aquestes dues coses és complicat. És una feina molt dinàmica, que requereix organització, concentració i temps... A vegades tinc la sensació que no ho atrapo tot, però tot acaba sortint.