La pujada de preus passa factura als estalvis dels gironins

Les guardioles de les famílies i les empreses gironines comencen a aprimar-se. L’augment de les despeses derivades de la inflació, la necessitat d’amortitzar les hipoteques per evitar la pujada de la quota mensual o la recerca d’alternatives que aportin més rendibilitat han provocat en els darrers mesos una considerable reducció dels diners que els residents a la província guarden a les entitats financeres.

Si al finalitzar el passat estiu el volum de dipòsit que els gironins tenien als bancs arribava als 16.486 milions d’euros, tan sols nou mesos després, a tancament de març, la xifra havia patit un descens fins als 15.987. És a dir, 500 milions menys, d’acord amb l’últim balanç oficial del Banc d’Espanya. Tot i la caiguda, aquest import és el tercer més elevat de la història de la ciutat, només superat pels mesos de setembre i desembre de l’any passat. 

Una tendència que es repeteix també a Espanya, amb una caiguda de més de 37.000 milions al conjunt del país durant el mateix període, coincident amb els increments més elevats de l’IPC i l’acceleració de la pujada de l’euríbor per tractar de contenir-los, d’acord amb les mateixes fonts.

No obstant això, un altre percentatge significatiu s’estaria utilitzat per amortitzar deutes i, en concret, les hipoteques, amb l’objectiu d’atenuar l’impacte de la pujada de l’euríbor en la quota mensual, tal com apunta Miquel Riera, del portal HelpMyCash, i confirma també les últimes dades del propi Banc d’Espanya, que inclús assenyalen una acceleració d’aquest fenomen durant els pròxims mesos. 

Així, un informe recent del supervisor apuntava que moltes famílies estarien aprofitant per aquesta finalitat l’estalvi extra que es va generar durant la pandèmia -quan el confinament va reduir la despesa fora de casa-i xifraven uns 100.000 milions el coixí que, sobre tot aquelles llars amb ingressos mitjans-alts i alts, havien aconseguit generar a tot Espanya.

En el cas de les empreses, aquestes també han vist com les seves carteres s’alleujaven. Si en acabar el darrer estiu les empreses gironines tenien dipositats 702 milions, sis mesos més tard, la xifra es redueix en 100 milions, decreixent fins als 602 milions al mes de maig d’enguany.

Menys deute

La part positiva és que, al mateix temps que han caigut els estalvis, també ho han fet, inclús amb més força, l’endeutament. D’aquesta manera, el saldo viu dels crèdits de la província -és a dir, el volum total d’euros que particulars i empreses deuen en cada moment a les entitats financeres- s’ha reduït, en un any, a 300 milions d’euros, fins als 13.8000 milions.

Un descens que s’explica per les amortitzacions abans mencionades i també per la menor demanda de nous crèdits. Cal recordar que la contractació de noves hipoteques ha caigut més d’un 20%, segons les últimes dades de l’INE, del passat mes de maig. Igualment, les empreses també semblen haver aparcat tots els seus projectes d’inversió, ja que mentre les peticions per finançar circulant, els crèdits a mitjà i llarg termini es mantenen en nivells inusualment baixos, tal com reconeixen les mateixes entitats. De fet, el mateix Banc Central Europeu va estimar fa unes setmanes que la demanda de finançament empresarial havia decaigut un 42% en el conjunt de l’eurozona durant el segon trimestre, abans de la pujada dels tipus d’interès.

A tot l’anterior, s’ha de sumar una part que els ciutadans també estan retirant diners dels seus comptes per destinar-los a altres alternatives més rendibles, davant la negativa dels grans banc de millorar la remuneració dels dipòsits, tal com apunta Riera. Així, l’expert cita l’augment de sol·licituds de compra que han registrat les últimes subhastes de Lletres del Tresor i també la major captació de fons d’inversió.

En aquest sentit, cal destacar que, tot i que la immensa majoria de diners que els gironins tenen als bancs segueix en comptes a la vista -14.664 milions-. Això es deu, per una pujada en el volum de dipòsits a termini que Riera atribueix a les ofertes que estan duent a terme les petites entitats per captar mercat, ja que els grans continuen tancats en banda perquè no necessiten liquiditat en aquests moments. 

Subscriu-te per seguir llegint