La figuerenca Gimson va portar al Saló de Barcelona del 1973 la primera moto elèctrica

No es va arribar a fabricar en sèrie malgrat que les cròniques de l’època lloaven el seu caràcter avançat i innovador

El model Electro de Gimson que es va exposar al Saló de Barcelona de 1973. | ARXIU SANTI COLL

El model Electro de Gimson que es va exposar al Saló de Barcelona de 1973. | ARXIU SANTI COLL / SANTI COLL. FIGUERES

Santi Coll

Santi Coll

Aquesta setmana ha obert la porta al públic l’Automobile Barcelona, el Saló Internacional de l’Automòbil, que enguany arriba a la seva 42a edició amb el lema «Electritzant». I és que l’electrificació dels vehicles ja és el comú denominador d’un certamen que acull les novetats de 31 marques d’automòbils i 14 primícies, entre les quals tres són d’abast mundial.

Cinquanta anys enrere, en el mateix escenari de la Fira de Barcelona, cotxes, furgonetes i motos compartien espai. Aquell 1973, el món estava trasbalsat perquè s’acostava la primera gran crisi del petroli, que esclataria amb tota la seva força a la tardor. En aquest context, l’empresa figuerenca Gimson va presentar-hi el primer ciclomotor elèctric fet a l’Estat espanyol. Un vehicle revolucionari que va batejar amb el nom d’Electro.

L’enginyer industrial i fill d’un dels fundadors de Gimson, Pere Gimbernat, recordava aquella aventura industrial, en dos reportatges publicats temps enrere a l’EMPORDÀ, lamentant que el prototip que es va presentar en societat no s’arribés a fabricar a gran escala. «D’haver-lo pogut comercialitzar, segur que hauria tingut èxit, perquè era un ciclomotor fiable, molt equilibrat i amb una despesa zero».

El projecte va néixer de l’equip tècnic que ell dirigia. A causa de la primera gran crisi del petroli, totes les grans multinacionals intentaven espavilar-se per a trobar noves sortides per a les seves factories. Gimson s’havia guanyat a pols un lloc entre els grans fabricants de l’Estat, primer com a factoria de bicicletes d’alta qualitat i, després, amb la construcció de models de ciclomotors i motocicletes que aconseguirien una bona quota de mercat.

Deien les cròniques de l’època respecte del Gimson Electro de 1973: «Sólo las industrias con elevada capacidad técnica son capaces de afrontar el problema y solucionarlo [–amb referència a la crisi energètica del moment]. Y esto es lo que ha hecho Gimson al estudiar, ensayar y realizar un ciclomotor totalmente eléctrico, situándose en el grupo de cabeza de la tecnología mundial. Esta experiencia es la primera vez que se lleva a cabo en España, y muy pocas marcas en el extranjero –sobran dedos de la mano para contarlas– han hecho lo mismo».

Però no tot van ser flors i violes per a la factoria figuerenca. A més de la crisi del petroli, els fabricants europeus començaven a notar la gran pressió del desembarcament de la tecnologia japonesa i coreana i la mort de Pierre Gimbernat va abocar l’empresa al declivi, enviant l’Electro el bagul dels records.

Motor Bosch de 75 kW

El Gimson Electro tenia un format clàssic de ciclomotor amb una plataforma inferior àmplia. Estava equipat amb un motor elèctric Bosch de 75 kW i podia assolir amb facilitat una velocitat punta d’entre 45 i 50 km/h. Portava una bateria de níquel i cadmi que acumulava energia mentre circulava. Era silenciós i gens contaminant.

Pere Gimbernat, fotografiat el 2012 en una entrevista de la secció El Retrovisor

Pere Gimbernat, fotografiat el 2012 en una entrevista de la secció El Retrovisor / Martí Dacosta

Gimson va ser fundada el 1925 a Figueres pels germans Pierre, Antoni i Fraçoise Gimbernat Font. Pere Gimbernat Quintana (1932-2018), fill de Pierre, va ser l’enginyer que dirigia l’equip creador de l’Electro. La seva història està lligada a la d'una llarga tradició de la indústria de muntatge i construcció de bicicletes, ciclomotors i motocicletes que va situar Figueres en un dels llocs capdavanters del sector a Catalunya i Espanya, on encara hi és la factoria Rieju.