«Amb 8 anys veia ‘A cor obert’ i ja deia als meus pares que volia ser metgessa»

Esther Martínez Mateu és anestesista a l’Hospital de Figueres des de fa 16 anys. Va néixer a Maçanet de la Selva fa 47 anys i va estudiar Medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). La seva especialitat és Anestesiologia, Reanimació i Terapèutica del Dolor. Des de petita, va tenir molt clar que volia ser metgessa, un interès que va néixer mentre a casa seva miraven la sèrie de TV3 A cor obert.

De quina forma va influir la sèrie en la seva decisió de dedicar-se professionalment a la Medicina?

Vaig començar a veure aquesta sèrie amb 8 anys i ja en aquell moment deia als meus pares que volia ser metgessa. La sèrie era molt dura perquè reflectia molt bé la vida dels metges i sobretot dels residents, que fan moltes hores de guàrdia, han d’estudiar molt a casa i es troben en una època de la seva vida realment de dedicació exclusiva a l’especialització. Quan ja era adolescent i llegia novel·les ambientades en hospitals que tenia la meva mare, era tot molt més idíl·lic i romàntic que aquella realitat que retratava la sèrie, ja que sempre apareixia la clàssica història del metge i de la infermera que s’enamoraven.

Creu que s’ha acceptat ara que sigui la metgessa que s’enamora de l’infermer?

Jo penso que la figura de poder que abans podia tenir el metge home, al qual tothom idolatrava, ha anat desapareixent. Estem en un moment en què tots som companys i t’enamores de qui vols i no de l’estament que ocupa aquella persona. Hi ha companys infermers casats amb metgesses, metgesses casades amb portalliteres... no crec que hi hagi tanta atracció social pel càrrec que ocupes.

La conciliació familiar és fàcil?

El meu home i jo fa molts anys que estem junts. Ell em va conèixer quan jo començava la residència. Per tant, em va conèixer en la fase en què més bolcada estava en la meva formació. Des del primer moment, va tenir clar que jo hauria de dedicar-me a la meva especialització i després a la meva professió. Quan vam tenir les nenes [tenen dues filles] l’esforç va haver de ser addicional. Si que és cert que passo molt de temps fora de casa per la meva feina, però quan estic a casa la meva dedicació és exclusiva per a ell i per a les nenes. Per a mi, és el més important. A vegades arribo a casa cansada o fastiguejada per coses que no funcionen, però un cop estic amb ells se’m passa, perquè tinc el motor de la meva vida a casa.

Per què va elegir l’especialitat d’Anestesiologia?

Inicialment, volia fer Medicina Interna, com el doctor House de la sèrie de televisió, perquè creia que era una especialitat general que ho abastava tot. Però era una visió idealitzada del que era l’especialitat, perquè imaginava aquell metge internista que ho domina tot, que es fa càrrec dels casos més difícils i que només ell donarà el diagnòstic correcte. Després, quan entres a la facultat i fas pràctiques pels diferents serveis vas veient una mica cada especialitat i tens una visió més concreta de cadascuna. Durant la carrera realment veus molt poc de l’especialitat d’Anestèsia. Per a mi, és una especialitat molt completa, perquè té una part mèdica, quirúrgica i de crítics. Has de saber molt sobre medicina general, has de tenir un temps de reacció molt curt davant de situacions crítiques que necessiten una actuació molt ràpida. També hi ha l’activitat a quiròfan, en què hi ha una part de coneixement quirúrgic i una part mèdica.