La pujada del salari mínim interprofessional (SMI) a 1.080 euros beneficiarà uns 25.000 treballadors a les comarques gironines i al voltant de 250.000 a tot Catalunya, segons fonts sindicals. 

El retrat robot del treballador més beneficiat per aquest increment serà el d’una dona jove, d’origen migrant i que treballi en el sector agroalimentari amb un contracte temporal. I és que aquesta base salarial, que ha anat augmentant en els últims anys amb especial intensitat, dóna cobertura a aquells empleats més vulnerables dins del mercat laboral.

Catalunya no serà el territori on major impacte tindrà la pujada del salari mínim, si bé les recents revaloracions han provocat que el nombre d’empleats afectats per aquesta mesura hagin passat de ser residuals a cada vegada més significatius.

Després de la recentment anunciada pujada, al voltant del 10% dels assalariats catalans percep l’SMI. És la cinquena comunitat autònoma amb menor proporció d’empleats regits per aquest sòl salarial. Els territoris de la cornisa nord-oriental són els que tenen millors condicions salarials i on el salari mínim té menor incidència. En contraposició amb el sud del país i l’arxipèlag canari, on és bastant més habitual cobrar l’SMI.

Segons un estudi elaborat per CCOO, la comunitat autònoma amb major incidència és Extremadura, on el 22% dels seus assalariats cobra el sou mínim. Que en l’últim lustre aquest indicador hagi pujat gairebé un 50% ha tensionay els comptes de més d’una empresa per aquesta regió. Altres casos amb alta proliferació de salaris mínims són Múrcia (22,2%), Canàries (20,6%) o Andalusia (18,8%).

Incidència baixa

L’SMI a Catalunya té una incidència tirant a baixa, en comparació amb la resta de territoris. Un major cost de la vida provoca que les empreses es vegin obligades a pagar millors sous per a trobar personal, especialment a la ciutat de Barcelona.

En aquest sentit, el Govern ha plantejat que patronals i sindicats facin seva la recomanació d’incorporar un salari mínim de referència propi de Catalunya, situat en els 1.319 euros. Una xifra simbòlica, un 22% superior a l’SMI legal i que no ha tingut avui dia recorregut dins de la negociació col·lectiva a Catalunya.

La pujada de l’SMI no va comptar amb el suport de la patronal CEOE. A Catalunya, Foment del Treball va advertir que el salari mínim espanyol està «proporcionalment molt per sobre» de la mitjana de països del nostre entorn i que apujar-lo seria « contraproduent» perquè pot provocar la destrucció de feines per a aquests perfils menys formats que són els que, a priori, es beneficiarien de la pujada.

En canvi, una altra organització empresarial, la Cambra de Comerç, si bé no és responsable de participar en processos de negociació de salaris, es va posicionar a favor de l’increment de l’SMI, amb alguns matisos. La presidenta de la Cambra de Barcelona, Mònica Roca, va assegurar en una entrevista a Ràdio 4 que suposa «un efecte positiu en l’economia; a més de ser més just, dinamitza».

No obstant això, va advertir que «s’ha d’anar amb compte sobre quan es duen a terme aquestes mesures. Que arribi ara no és l’ideal». Roca va criticar que la CEOE no assistís a la reunió amb el Govern: «Hauria d’haver estat en les negociacions fins al final. S’ha d’arribar a un consens i s’hauria d’haver fet abans».

D’altra banda, Roca va valorar positivament les mesures de contenció del Govern per a retenir la inflació: «Que no s’hagi creat una espiral preus-salaris a mitjà o llarg termini ajuda al fet que puguem ser optimistes. A curt, qui la paga és la ciutadania». La seva previsió per a l’any 2023 és que s’anirà «de menys a més, i que la inflació s’estancarà.