Girona, la quarta provincia amb menys oferta d’habitatge per cada llar nova
Un estudi immobiliari de CaixaBank augura que la tendència es mantindrà en els propers quatre anys per l’alt dinamisme demogràfic
La manca de sòl és una de les claus que cita l’informe per la manca d’oferta d’habitatge. / Aniol Resclosa
Afegeix-nos a GoogleJesús Badenes / DDG
Les comarques de Girona són la quarta província amb menys oferta d’habitatge per cada llar nova que es crea. I la previsió és que el dinamisme demogràfic faci que la tendència es mantingui en els propers 4 anys. Segons el primer informe sectorial immobiliari de Caixabank per a 2023, a la província de Girona un 64% dels 107 municipis per als quals disposem d’informació presenten insuficient oferta (desequilibri >0), un 90% de la població gironina viu en municipis i el «desequilibri» mitjà és del 0,47. I preveu que la creació de noves llars entre 2023 i 2027 serà del 8,1% a les comarques gironines.
En l’estudi es fa evident que els municipis amb insuficient oferta d’habitatge nou en relació amb la formació de llars s’estenen al llarg de la costa mediterrània, els arxipèlags i al voltant dels grans nuclis urbans, entre els quals destaquen Madrid (desequilibri de 0,42) i Barcelona (0,46). Tanmateix, això no implica que no s’estigui construint en aquests municipis. En efecte, si dividim els municipis entre els quals presenten escassetat d’habitatge (desequilibri >0) i la resta, obtenim que un 51% dels visats d’obra nova en els últims tres anys se situen en municipis amb escassetat d’habitatge.
No obstant això, aquests municipis concentren un 61% de la població espanyola i el 96% de les noves llars creades a Espanya entre 2020 i 2022. És a dir, malgrat que una part significativa de les noves promocions d’habitatge se situïn en municipis amb elevat dinamisme demogràfic, l’increment de l’oferta és insuficient per a cobrir la creixent demanda.
Si fem zoom a Catalunya, aquest fenomen s’observa de forma molt clara en l’àrea metropolitana de Barcelona, on alguns municipis com Santa Coloma de Gramenet (0,72) o Sant Just Desvern (0,79) presenten un «desequilibri» molt superior al de Barcelona ciutat (0,46). Aquesta escassetat també s’observa en els municipis més poblats de la tercera i quarta corona (Terrassa, Sabadell, Rubí, etc.), en la costa del Maresme (Mataró, Premià de Mar o Calella) i en alguns municipis de la Catalunya central, no tant pel dinamisme demogràfic sinó per la molt limitada oferta d’habitatge nou.
Entre les causes de l’escassetat d’oferta d’habitatge, apunta a la manca de sòl en els entorns urbans més dinàmics.
- De presó a jardí: compte enrere per a l'obertura d'una gran zona verda a Figueres
- Els Bombers treballen amb la hipòtesi que el jove desaparegut a Roses ha perdut l'armilla i s'hauria enfonsat
- Així és l'anunci d'Estrella Damm 2026: s'ha rodat a l'Empordà i el protagonitzen moltes cares conegudes
- Anna Gayolà: de fer el Camino de Santiago a gestionar un petit alberg per a pelegrins
- Puigdemont, el papa Lleó XIV a la Sagrada Família i Junts
- Un aventurer fa més de 200 quilòmetres en bici per comprar Taps de Cadaqués: 'A la meva mare li venia de gust tastar-los
- Reindustrialitzar l'Empordà: trens i fàbriques per acompanyar el turisme
- Les multes de 1.000 euros que rebran a la bústia milers de conductors després del que va passar el 2025: sancions fermes amb pèrdua de punts
