Lluís Morral viu ara una etapa de jubilació merescuda després d’haver estat molts anys al peu del canó en el sempre mogut sector immobiliari del lloguer turístic. Juntament amb la castellonina Rosa Casadevlal, ha rebut un dels Sols de l’Associació Turística d’Apartaments de la Costa Brava-Pirineu de Girona (ATA) d’enguany, com a reconeixement a la seva trajectòria professional.

Nascut a Barcelona el 1943, ha viscut i treballat a l'Escala des de 1981, on va dirigir l'agència immobiliària Escalacenter fins a la seva jubilació, l'any passat. També ha estat membre del Col·legi de Mediadors d'Assegurances.

Com va ser que va canviar Barcelona per l’Escala.

Per un canvi de vida. Vaig arribar aquí a principi aconsellat pel meu germà, arquitecte reconegut, i que ja feia uns deu anys que hi era. Durant un any vaig treballar de comptable amb un promotor immobiliari. Després, amb altres socis, vam fundar l’Escalacenter a finals de 1981 fins que els vaig comprar les seves accions i em vaig quedar sol. Vam veure que la promotora havia de derivar diversos temes a altres empreses i ens vam adonar que hi havia un nínxol de mercat interessant, per això vam muntar l’agència immobiliària. Em vaig jubilar l’any passat. Com que no tinc fills i els meus dos nebots tenen altres carreres, vaig cedir les accions de l’empresa a la Muriel i l’Imma, que treballaven amb mi i que ara la tiren endavant.

Recorda aquells primers temps?

I tant, tots els inicis són sempre molt difícils i feia més hores que un rellotge. L’Escala era molt diferent de com és ara, ha canviat molt. Com tot, com que els canvis es fan de mica en mica, ni te n’adones, però qui la vista i qui la veu. Només cal mirar una fotografia de quaranta anys enrere...

Des d’un primer moment es van dedicar als lloguers turístics?

Sí, les immobiliàries ens dediquem a la compravenda, però també lloguers de cases i apartaments, assegurances i gestió de comunitats de propietaris. Aquesta darrera és una feina de molta pressió, difícil i complicada, però sempre ens n’hem sortit.

A més a més, una feina molt internacional, amb clients de per tot arreu.

Havia estudiat comptabilitat i, quan vaig arribar a l’Escala, ja sabia parlar francès i anglès força bé. Això em va ajudar en un municipi turístic com és aquest. Aquí ve gent de per tot arreu, de vegades sorprèn fins i tot veure arribar turistes de llocs molt llunyans.

Els clients d’abans eren diferents dels d’ara?

Tot canvia, però en el nostre cas sempre hem procurat tenir un tracte molt personal amb els clients, saber qui són i què necessiten. Primer parlar, després ja tancarem acords. Cal escoltar i assessorar. El resultat és que tenim molts repetidors, i això és molt important.

Hi ha clientela de segona i tercera generació, fidel a l’Escala?

I tant, vam començar amb els avis, després van venir els fills i ara ja tenim aquí els nets. Bon senyal, diu molt d’aquest poble i dels serveis que oferim. L’Escala té un client molt fidel, que sap apreciar-la. Ha fet un canvi en positiu, prudent i bastant respectuós.

Durant la pandèmia, l’Escala va treure profit del seu perfil turístic?

Sí, és un municipi amb poques places hoteleres, moltes cases unifamiliars amb jardí i apartaments. A l’Escala, a diferència d’altres llocs, hi ha bona convivència amb el lloguer turístic. La pandèmia la vam aguantar força bé.

I ara un premi Sol de l’ATA.

Una sorpresa. Crec que l’he rebut de manera immerescuda, deu ser pels anys d’associat, vaig ser dels primers... per ser gran, ja.

La qualitat del servei és l’argument del premi.Ah, això sí, sempre hem procurat oferir un servei de qualitat. Si no n’ofereixes, els clients no tornen.