Fa 55 anys, Teresa Carbonell i Tomàs Burset van començar junts a la botiga de Ca la Xeixa, a Cantallops, amb els seus oncles. El 1967, van decidir ampliar el negoci i van obrir un bar i restaurant que han estat regentats per aquesta família fins als nostres dies. Teresa Carbonell, juntament amb la seva filla, el seu gendre i la seva neta, la Montserrat, en Manel i la Núria, han dit adeu a Can Tomàs, amb l’esperança que pugui continuar sent un punt de referència de Cantallops amb els nous propietaris.
Els inicis d’aquest punt de referència de l’Albera es remunten a fa més d’un segle, concretament l’any 1898. Pere Cardoner i Francisca Carbonell, coneguts com en Xeix i la Xeixa, es van iniciar en el negoci amb una petita botiga al bell mig del poble. El matrimoni no va tenir fills, així que la seva neboda, Teresa Carbonell, i el seu marit, Tomàs Burset, van anar a ajudar-los amb el negoci. Va ser el 1967 quan van obrir un petit bar amb tres o quatre taules i alguna cosa per esmorzar. Però ràpidament es va convertir en punt de trobada pels habitants del municipi i els voltants. La Colla del Senglar de Cantallops es va reunir durant molts anys a Can Tomàs, i així ho explica la Teresa Carbonell: «Era el seu lloc de reunió. Nosaltres sempre els vam obrir la porta durant molts i molts anys. Des que nosaltres vam obrir el bar, sempre més van estar a casa. Ens aixecàvem a les 5 o 6 del matí per encendre el foc i fer torrades. Posàvem un plat amb pa de pagès i uns plats amb allioli. Ho posàvem a la barra i tothom qui entrava, que volia fer la torrada, se la feia. Agafava el pa, l’allioli i teníem l’ampolla de vi a la barra, i ja s’ho agafaven. I llavors, a l’hora de pagar, et deien, ‘jo tenia això i l’altre’».
Aviat es va fer petit, així que la família va decidir fer el bar en un pati molt gran que tenien els oncles de Teresa Carbonell. Fins que finalment, fa 33 anys, van acordar tancar la botiga i fer-ho tot menjador per al restaurant. La Teresa i en Tomàs, la seva filla, la Montserrat, i el seu gendre, en Manel, es van ocupar del negoci, que van convertir en un reclam de cuina tradicional per al municipi. El civet de senglar, l’espatlla de xai, les galtes de porc, la vedella amb bolets... són els plats que sempre van agradar a la seva clientela. «Nosaltres teníem una clientela que venia aquí a menjar això. Jo els deia moltes vegades que, si volien tastar una altra cosa, i em deien que no, que ells venien per menjar això», assegura Teresa Carbonell, orgullosa i contenta d’haver establert un negoci tan reconegut.
Desenes d’anècdotes ronden per la seva memòria viscudes entre aquelles parets. «Per aquí ha passat moltíssima gent. Es va filmar la pel·lícula d’El caballero del dragón, aquí, al castell de Recasens, i tots els actors que hi estaven venien a esmorzar aquí. Hi van passar Miguel Bosé, Fernando Rey, Glas Quincy... eren actors d’aquella època molt bons», rememora Teresa Carbonell.
Una altra de les anècdotes que sempre recordaran a la família va ocórrer aquest estiu passat, quan un senglar va entrar al restaurant. Teresa Carbonell ho relata: «Havia acabat de dinar i quan soc a la cuina sento un patapam tan bestial, que a mi em semblava que era una bomba, una cosa exagerada. El meu gendre ens va dir que no ens moguéssim, perquè havia entrat un senglar. Jo pensava que el cor se’m sortia. Va passar per tot el bar i, com que teníem la porta del menjador oberta, es va atrinxerar allà, fins que el van fer fora. Però, no va passar res, no va fer mal a ningú i es va quedar tot en una anècdota».
Totes aquestes anècdotes quedaran en la memòria de tots els que han visitat Can Tomàs al llarg dels anys. La família s’acomiada amb tristesa, però confiant en el bon futur que li espera al restaurant amb els nous propietaris.
