El president d’Empordà Turisme, Esteve Guerra, explica el pas que fa Empordà Turisme obrint-se a socis del Baix Empordà, i aclareix que no proposa l'absorció de cap entitat. Destaca el múscul que poden tenir les campanyes de publicitat impulsades per l'Alt i el Baix Empordà conjuntament, com ha observat al llarg de la pandèmia.

Guerra s’ha vist envoltat de polèmica recentment per l’obertura de l’associació a rebre socis del Baix Empordà. Apunta que l’acció s’ha mal interpretat per determinats sectors de la premsa.

Empordà Turisme s’ha obert a rebre socis del Baix Empordà, què significa això?

Primer de tot, permet-me recordar que l’Associació Empordà Turisme és una entitat privada. Vam decidir per junta obrir-nos a socis del Baix Empordà, i es va ratificar per assemblea. L’única cosa que ha passat és que algun mitjà ha titulat que l’Alt i el Baix Empordà s’uneixen per fer campanya junts, però no és cert.

Per què s’han obert ara al Baix Empordà?

Perquè a partir de la pandèmia, el que s’ha vist és que els anys 2020 i 2021 s’han fet una sèrie d’accions conjuntes entre l’Alt i el Baix Empordà que han aconseguit ajuntar pressupostos entre els dos consells comarcals, la nostra associació i el Patronat de Turisme, que ens ha permès fer campanyes de mass media per l’Empordà, i això no havia passat mai. La necessitat ha fet l’hàbit i hem anat tots a una. Arran de veure que això ens permetia ajuntar un pressupost elevat i podíem fer campanyes potents, com sortir a la televisió o a la ràdio, doncs hem decidit captar socis del Baix Empordà per poder fer campanyes amb més múscul econòmic.

Per tant, aquests darrers anys ja han treballat conjuntament...

Si. Volem que una cosa que ha passat a causa de la Covid, es converteixi en una cosa molt més ordinària. Al nostre entendre, poder fer campanyes de l’Empordà conjuntament té tot el sentit del món. Pensa que una persona que pernocta a la Bisbal, probablement, anirà a visitar el museu Dalí, i una persona que pernocta a Figueres pot anar a visitar les Medes. El Montgrí és una barrera fictícia que no té cap sentit a escala de promoció turística. Quan nosaltres anem de viatge, agafem el cotxe i ens movem en un radi d’una hora de trajecte, ja que amb els que venen aquí passa el mateix.

"Ens equivocaríem molt si ens centrem en el turisme de borratxera d’altres destins o el turisme «low cost», perquè som un destí turístic de primer ordre"

Per tant, no es vol absorbir cap entitat?

No, tot el contrari. Vam oferir un seient a la junta directiva d’Empordà Turisme al conseller Dilmé, del Baix Empordà igual que la té el conseller Badosa de l’Alt. Fem una crida a treballar de manera conjunta als consells comarcals de l’Alt i el Baix Empordà i al patronat de turisme, i que les campanyes conjuntes siguin una cosa de cada any, i que puguin tenir un pressupost ordinari que ens permeti fer una planificació de màrqueting ben fet del nostre territori. A nivell de societat ningú concep el Montgrí com a una barrera; els empordanesos som empordanesos.

Quin model turístic proposen per l’Empordà?

Des d’Empordà Turisme treballem amb tres eixos: Patrimoni natural, el patrimoni cultural i el patrimoni gastronòmic, sempre abraçant els objectius de desenvolupament sostenible. Estem focalitzats a promoure el turisme en temporada baixa. El canvi climàtic fa que els mesos de tardor i primavera siguin molt bons climàticament. Creiem que a l’Empordà no tot s’hi val.

A què es refereix amb l’expressió «que no tot s’hi val»?

És difícil trobar un lloc més bonic que l’Empordà en l’àmbit mundial. Estem a un lloc privilegiat que ens permet perfectament seleccionar nosaltres el visitant que ens ve. És un moment perquè vinguin admirar el territori i no només a trepitjar-lo. Per fer-ho creiem que la unitat d’acció és el camí més adequat. Ens equivocaríem molt si ens centrem en el turisme de borratxera d’altres destins o el turisme «low cost», perquè som un destí turístic de primer ordre.

Aquest model turístic permetria millorar la precarietat laboral que acompanya el turisme de sol i platja?

Absolutament. Insisteixo, ens hem de creure que tenim destí turístic de primer ordre. De la mateixa manera que el destí és de primer ordre també ho seran els visitants. Aquest diàleg s’han de fer entre totes les parts, i per això cal unitat d’acció i cooperació.