L’ànima del Congo troba refugi a la galeria Patrick J. Domken de Cadaqués

Els marxants francesos Gérard i Gilles de Ribas fa anys que recorren l’Àfrica equatorial a la recerca de joves artistes emergents als quals donar-los projecció a l’estranger, ja que ells no poden sortir fora del país, i, al mateix temps, ajudar-los a estabilitzar la seva situació personal, perquè puguin crear en les millors condicions. En aquesta recerca van localitzar Jonathan Mwemma (1998) i Francis Nsundi (1997), dos joves pintors de Kinshasa, capital de la República Democràtica del Congo, que, des de dissabte passat i fins al 19 de juny, exposen a la galeria Patrick J. Domken de Cadaqués. Sota el títol Àfrica encantada, una vintena d’obres de Mwemma i Nsundi conviden l’espectador a fer una immersió en el cor i l’ànima del Congo a través d’una mirada a la seva realitat quotidiana, a vegades tractant temes incòmodes, però també connectant amb la tradició.

El Congo és un país que ha patit terriblement. Fins a l’any 2003 va ser l’escenari de la Gran Guerra Africana o la Segona Guerra del Congo que va deixar, des de l’agost de 1998 fins a la cloenda del conflicte, entre tres i sis milions de víctimes. Tot i que es va signar un acord de pau a Pretòria, els últims dos anys la violència ha ressorgit a causa de grups armats que han obligat a més de sis milions de persones a desplaçar-se de les províncies d’Ituri, Kivu Nord, Kivu Sud i Tanganyika. Els grans damnificats són els infants que, reclutats per la força, arrancats de les seves famílies i pobles, són utilitzats per aquests grups armats com a nens soldats o els anomenats Kadogos. L’art de Jonathan Mwemma Nonda denuncia aquesta situació tràgica. També la dels infants que treballen a les mines de terres rares, «un veritable infern». Així, amb un estil poderós, fusionant la pintura amb la tècnica del collage i utilitzant materials reciclats, com ara fragments de paper de diari, aconsegueix plasmar «la deshumanització del poble congolès». Mwemma retrata infants de curta edat, amb la mirada perduda, empunyant tota mena d’armes o encadenats per fer treballs a les mines. El fet d’emprar el collage emfatitza una mena desconstrucció de la persona, podríem dir, fins i tot, destrucció de la infància.

A l’altra banda, el visitant pot contemplar les obres de Francis Nsundi que representen «la vida africana», però d’una manera peculiar, substituint, a les seves teles, les persones per animals. De formació autodidacta, a diferència de Mwemma, que sí va passar per Belles Arts, la pintura Nsundi és de tall més tradicional, un mirall del seu món, ja que l’artista viu enmig de la natura. Tot i aquesta empremta africana, les seves obres no poden amagar una forta influència del món occidental.

Gilles de Ribas explica que ell i el seu germà compren l’obra d’aquests artistes -disposen d’un catàleg de quatre (tres congolesos i un senegalès)- i el seu treball consisteix a «fer-los sortir una mica fora d’Àfrica, ja que ells no tenen els mitjans per fer-ho i obtenir visats és molt complicat». En el cas de Mwemma, aquesta no és la primera exposició que fa. En un parell d’ocasions, ja havia mostrat la seva obra a la capital del Congo.

La inauguració de la mostra, viscuda dissabte passat, va omplir la galeria de Patrick J. Domken a Cadaqués. Gilles de Ribas no s’estranya d’aquesta gran acollida a l’Empordà: «És la primera vegada que es veu aquest tipus d’obra aquí, a Cadaqués, i aporten quelcom nou, una nova mirada tot i mostrar una visió dura sobre els infants, però és la realitat». Per Ribas, l’art és una bona manera d’apropar-se al que passa en alguns indrets d’Àfrica i permet «visualitzar i copsar les emocions a través de les pintures». Unes obres que inunden de color la retina, al mateix temps que permeten anar més enllà i apropar-se a través de la creació a un món que, molts cops, des d’Europa, s’ignora. «Àfrica amaga tanta riquesa creativa, tanta diversitat», argumenta Gilles de Ribas qui està convençut que Cadaqués és un bon port que pot esdevenir-ne altaveu.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ