L'artista Zina López i el poeta Albert Carol celebren la vida, la tendresa i la lentitud en una exposició a Vilajuïga

L’artista multidisciplinària Zina López va conèixer al poeta i bibliotecari Albert Carol (la Bisbal d’Empordà, 1980) llegint les poesies que penjava a Instagram. Li van agradar i, davant la necessitat d’establir un contacte més humà, li va proposar iniciar «un recorregut epistolar» en una clara aposta per «aprofundir en la coneixença mútua» tot retornant «a un món més lent». Així van començar a intercanviar-se poemes i il·lustracions fins que Zina López va fer-li entrega de Les cartes de dol i de sol que ella havia il·lustrat en un moment personal i íntim de molt dolor, emoció que va prendre la qualitat de fertilitzant i es va saber transformar, finalment, en art. Albert Carol va respondre a la confiança feta elaborant una tanka –un poema breu de tradició japonesa– per cada carta. Aquest material inèdit, convertit en una celebració i exaltació de l’amistat, la tendresa i la lentitud, es veurà per primer cop a l’exposició A frec de pell i de vi que s’inaugura a la sala del celler Espelt a Vilajuïga, aquest divendres a les 7 de la tarda.

Zina López viu a Premià de Dalt, però manté un vincle molt estret amb l’Empordà ja des dels anys 90, concretament amb Cadaqués poble que defineix com «casa» seva. El mes de març passat, de fet, va exposar De calaix, al jardí dels Tarongers de la galeria Marges-U, una vivència que li ha deixat un regust plàcid. Zina López va començar a definir-se com a pintora fa onze anys, tot i que ha estat des de la pandèmia que els projectes sembrats han anat florint. Es va formar, però, en Història de l’Art especialitzant-se en art teràpia, que la va dur a l’estudi de materials i llenguatges artístics diversos, sobretot, la dansa. Després del segon postpart i copsant la dificultat d’haver de compaginar la criança dels fills amb la seva faceta professional, va explorar altres llenguatges més autònoms i aquí és on va emergir la part plàstica que ara comparteix amb fruïció. Dins aquest món tan personal i creatiu de la pintura, Zina López confessa que «no només soc joc quan pinto» i ho argumenta explicant que «és una sensació molt viva que, quan pinto o quan veig els resultats, tinc la certesa que no ho faig només sola, és una canalització, hi ha una energia que va i ve més enllà de mi». El fet és que, sovint, quan veu l’obra conclosa se sorprèn i es pregunta com ha estat capaç d’arribar a aquells resultats.

El públic que visiti l’exposició a Vilajuïga, doncs, en serà testimoni. Així, a banda de les dotze tankes escrites pel poeta Albert Carol que acompanyen les seves cartes de dol i de sol, que cerquen atrapar la mirada dels assistents, la resta de peces faran bo el títol de la mostra A frec de pell i de vi, ja que, explica Zina López, «molta obra evoca l’abraçada, el contacte amb la pell, i també la celebració de la vida a partir del ritual del brindis, és un cant a la trobada íntima a través tant de la tendresa com del ritual del vi». Dins aquesta línia, López ha experimentat i ha creat una sèrie de quatre peces pintades amb pintura feta de vi i dues sèries més de quatre obres cadascuna dedicades al brindis, una d’elles amb il·lustració on es copsa la línia fina, prima, «quasi d’esquerda», com diu ella, dominant i contrastada amb una pinzellada gruixuda. Completen el conjunt un díptic fet amb acrílic sobre fusta, que representen un somiador i la seva companya, i, finalment, dues calaixeres petites, que ja es van poder veure a Cadaqués, i dins dels seus calaixos, una il·lustració sobre la intimitat lligada a l’erotisme i la tendresa, és a dir, «aquest món de pell» que tant l’ha subjugat.

Per la seva part, aquesta no és la primera aventura creativa a quatre mans que emprèn el poeta Albert Carol. Així va néixer també el seu darrer i segon poemari, el desig d’ofegar-nos (Trípode) creat a partir d’un viatge iniciàtic, pensat com un divertimento, amb l’escriptora, pintora i il·lustradora Marta R. Gustems (Barcelona, 1976). Ambdós creadors descrivien el desig d’ofegar-nos com un «poemari de sensacions, conjunt de sal i pell».

Subscriu-te per seguir llegint