Les col·leccions del Museu del Castell de Peralada volen conquerir Madrid

Noranta-tres peces s’exposaran a les sales temporals del Museo Casa de la Moneda del 9 de maig a finals de setembre

És el primer cop que tantes obres del fons viatgen al mateix temps i a un únic espai i mostra la força del patrimoni cultural d'aquest museu empordanès

Peça catalana segle XVI-XVII feta de vidre bufat i amb forma de sabata que servia per donar líquids als malalts o infants.

Peça catalana segle XVI-XVII feta de vidre bufat i amb forma de sabata que servia per donar líquids als malalts o infants. / MUSEU DE PERALADA

Cristina Vilà Bartis

Cristina Vilà Bartis

Noranta-tres peces, les que millor representen el fons del Museu del Castell de Peralada, s’exposaran a les sales temporals del Museo Casa de la Moneda de Madrid, del 9 de maig a finals de setembre. És la primera vegada que tantes peces del fons viatgen al mateix temps i a un únic espai, en concret, a un dels millors museus del món dins el gènere, que té el seu origen, com és el cas de Peralada, en una col·lecció particular.

Aquesta exposició, que s’ha batejat com Coleccionismo, génesis de museos: el castillo de Peralada, neix arran d’una grata casualitat. La conservadora del Museu del Castell de Peralada, Susana Garcia, després de llegir el llibre El viaje del tesoro: Manuel de Arpe y la evacuación del Museo del Prado, 1936-1939, de Manuel Haro i Rafael de Arpe, va convidar els autors a presentar-lo a Peralada. Durant la visita, sorpresos davant les col·leccions, un dels autors, restaurador del Museu Casa de la Moneda, la va animar a proposar un projecte, ja aleshores amb una idea ben clara: «Traslladar el sentit del nostre museu a una institució pública, un edifici dels anys 50 que no té res a veure amb el castell de Peralada ni la nostra museografia».

Per dur-ho endavant es va constituir un equip de treball entre ambdues institucions sota el comissariat compartit de la mateixa Susana Garcia i Garbiñe López, de la Casa de la Moneda. Aprofitant les quatre sales d’exposicions, s’ha plantejat una evocació dels espais del museu empordanès que permeti resseguir les diferents tècniques: escultura en pedra, en fusta, vidre, ceràmica, llibres i pintura. Amb la voluntat de ser molt fidedignes, uns museògrafs van visitar Peralada «per prendre el sentit del lloc, l’esperit», cosa que, a parer de Garcia, «han sabut captar molt bé» a partir de l’aplicació de tota mena de recursos: reproduint l’heura del castell, les finestres gòtiques, la magnificència de la biblioteca i, fins i tot, els mosaics de l’església utilitzant un terra de vinil o introduint l’ús evocador del teixit o el poder dels miralls. A més, abans d’entrar, en el vestíbul, dins una mena de cub, el visitant podrà veure «un vídeo històric que li servirà per contextualitzar el Castell, més enllà del festival, tot el que hi ha darrere, tot un grup i un paisatge empordanès».

Les col·leccions del Museu del Castell de Peralada volen conquerir Madrid | MUSEU DE PERALADA

Oli sobre llenç de Ramon Casas, segle XIX. Arriba a la col·lecció a través de Mercedes Mateu, germana de Miquel Mateu. / MUSEU DE PERALADA

Al visitant que s’endinsi per l’exposició, d’entrada, li semblarà que entri a l’interior d’un claustre. Aquí, trobarà l’escultura medieval amb pedra, gran part d’ella procedent del monestir de Sant Pere de Rodes i que integrava la col·lecció d’Esteve Trayter. «Això ens representa a nosaltres i a la nostra terra, l’Empordà», assegura Garcia. La següent sala serà com visitar l’interior de l’església del Carme i les diferents capelles. Aquí, doncs, s’exhibirà pintura i escultura en fusta. A més, on s’ubicaria l’absis es reproduirà, de forma continuada, l’òpera La Giuditta, de Scarlatti, tot un èxit l’any passat, durant la primera edició del Festival de Pasqua. Tot seguit, s’accedirà a la biblioteca, on es podran veure alguns dels llibres més significatius del fons: dos incunablesLa Cosmografia de Ptolomeo i La crónica de Nuremberg–, llibres d’hores, executòries de noblesa i, evidentment, exemplars de la col·lecció de Quixots, entre ells un del 1605, l’edició dibuixada per Salvador Dalí i una japonesa del 1936. El viatge es conclou en una quarta sala que reviurà el Museu del Vidre. Aquest s’ha plantejat amb un caràcter «més minimalista», diu Susana Garcia, perquè «són els petits tresors mostrats en diferents vitrines». Escollir una vintena de peces entre les dues mil cinc-centes, només de vidre, que es preserven a Peralada, considerada de les millors col·leccions de l’Estat, no ha estat tasca fàcil, però la gran majoria serà vidre català perquè «dins aquesta col·lecció és realment significativa». Garcia recorda que el Museu del Castell de Peralada sempre ha participat en accions pròpies de museus públics, és a dir, cedint peces a altres institucions culturals. És el cas del Crist de la Pietat (ca. 1470) de Bartolomé Bermejo que, després d’exhibir-se al Museo del Prado, ara ho fa al MNAC, a Barcelona. «Compartir i exportar l’art i l’amor a l’art és molt important».

Una peça del monestir de Sant Pere de Rodes.

Una peça del monestir de Sant Pere de Rodes. / Museu de Peralada

Un dels objectius d’aquesta exposició a Madrid, que s’acompanya d’un catàleg amb textos d’experts, és donar a conèixer el fons del Museu del Castell i convidar els assistents a viure i veure-la in situ, a l’Empordà, tenint en compte que Peralada és un cas molt únic a Catalunya per mantenir les col·leccions en el seu lloc d’origen i amb la museografia original, i dins la mateixa família que encara la preserva. Entre els actes paral·lels a l’exposició, destaca un recital líric de Serena Saenz el 18 de juny, a les set de la tarda. Serà gratuït.

El Quixot japonès, edició del 1936.

El Quixot japonès, edició del 1936. / Museu de Peralada

Subscriu-te per seguir llegint