Els poemes de Montserrat Vayreda doten de realitat la construcció del mite de l’Empordà

La construcció «del mite de l’Empordà ja ve de Verdaguer i Maragall, autors que Montserrat Vayreda coneix des dels dotze anys, però ella es desmarca d’aquesta visió romàntica i molt subjectiva que en donen. La seva aportació és donar el grau, el punt exacte de realitat al mite, no és una evocació lírica». Així ho explicava la filòloga Anna Maria Velaz, comissària de l’Any Vayreda, en una conversa amb l’editora Maria Mercè Cuartiella, durant la presentació de la reedició, que ha fet Brau, dins la col·lecció «Les closes», d’Els pobles de l’Empordà, dijous passat a la biblioteca de Figueres.

Era l’any 1984 quan Montserrat Vayreda va publicar, per primer cop, Els pobles de l’Empordà. Aquella edició, il·lustrada amb pintures de Lluís Roura, es va exhaurir i se’n van fer diferents reedicions, la darrera, a mans de Brau mateix. «Ara, amb l’Any Vayreda, vam pensar que seria una bona idea recuperar els poemes amb una edició que posés l’accent en el vessant literari», argumentà Maria Mercè Cuartiella. El volum, que ha prologat Anna Maria Velaz, doncs, recull ara tant els noranta-cinc poemes que Vayreda va dedicar als pobles i agregats de l’Alt Empordà com els trenta-sis de l’Empordanet. «És la poeta que més ha parlat de l’Empordà», reconegueren tot afegint que aquest era «el leitmotiv de tota la seva obra, tant en prosa com en vers».

Anna Maria Velaz va assegurar que eren «poemes amb nom propi», creacions que evidencien el seu vincle amb la terra on va néixer i viure sempre. «Ella va ser coherent amb el seu pensament i la seva obra», va defensar Anna Maria Velaz. Durant l’acte, que va ser molt concorregut, es va incidir en el «profund coneixement que tenia Vayreda de tot el que envoltava la terra» i que arrela en el llegat emocional i vivencial deixat pel pare, sobretot, cosa que es plasma en uns poemes molt pensats per a cadascun dels pobles. Però la poeta «no només parla de la glòria, també de l’abandonament» dels pobles. Ella, però, «en fa crítiques constructives perquè li dol la situació i, fins i tot, dona idees per pal·liar-ho», va concretar Velaz.

Durant la conversa es va anar exalçant alguns dels aspectes dels poemes, la gran majoria dedicats a personatges destacats de la vida empordanesa. D’entrada, la gran varietat mètrica, que, segons Anna Maria Velaz, Vayreda adaptava «a la visió que volia explicar de cada poble». També, l’ús de la rima i ritme: «Vayreda no es conformava, buscava les sonoritats, cada so, era una feinada immensa i, a la vegada, tenia molta facilitat», rebel·là Velaz qui en pot donar testimoni.

Això es va posar en valor per l’aportació que va fer a la llengua i el gran domini que tenia dels mots creant «imatges esplèndides» i, fins i tot, generant-ne de nous com el verb «empordanejar». Velaz anuncià que ara alguns poemes de Vayreda es traduiran a l’anglès i es presentaran als Estats Unit en unes jornades. També aquests mateixos es llegiran al Parlament de Catalunya el 22 d’abril.