L’illa misteriosa i poètica de l'empordanès Guillem Pérez

«Magnífic i molt sorprenent». Així va definir Roger Costa-Pau, editor i autor del pròleg, Mon cor a l’illa d’O (Llibres del Segle) del poeta novell Guillem Pérez (Llançà, 1995), la setmana passada, durant la primera presentació del poemari, guardonat amb el 36è premi Cadaqués a Rosa Leveroni, a la biblioteca de Figueres. El també poeta Gabriel Ventura va mostrar-se del tot seduït pel concepte «misteriós» de l’illa que edifica aquest autor empordanès a través dels seus versos, «una illa, un univers on les normes de la realitat es trastoquen».

Gabriel Ventura va lloar «les imatges insòlites i molt intuïtives» imaginades per Pérez i recollides en aquest volum, publicat dins la sèrie Culip. Un llibre «molt treballat», tal com va confirmar el mateix autor. Iniciat el 2017, el va concloure a finals del 2021 «perquè en algun moment has de dir prou». Tanmateix, va matisar, l’escriptura no havia estat continuada. «És la màgia, és una actitud que es veu en el llibre que parteix d’una vivència prèvia al fet literari», confirmà el poeta tot detallant que «en el moment d’escriure intentava viure amb el menor nombre de conclusions sobre el que passava al meu voltant». No va amagar com « n’és de difícil» i, alhora, «com n’és de vital en la vivència pròpia». Es tractava, va dir, «de trobar els moments més inesperats».

L’ús del llenguatge

Durant la presentació, Gabriel Ventura va lloar l’ús del llenguatge al qual el poeta «es rendeix i que com un mar entra dins el subjecte Guillem Pérez». És aquesta rendició que el condueix a assolir «aquest nivell de mestratge», a endinsar-se en un univers lingüístic diferent al d’una novel·la, un univers propi, i a esdevenir «destre en mai saber» com Enric Casasses. «Aquest no és un llibre per distreure’s, és una poesia que fa món dins del món, una poesia que parla de la poesia», confirmà Ventura. Aquesta, a més, requereix, com afegí el seu creador, «d’una certa pausa» o «reclama molt d’amor i estima», com conclogué l’editor.

El llibre es presenta com un poema fragmentat i numerat, «un poema únic», segons Roger Costa-Pau. Guillem Pérez va matisar que, inicialment, «volia escriure un càntic de càntics». La seva preocupació era, aleshores, «com sostenir la tensió». Aquest escull, però, el va superar amb «la rendició» davant el que li demanava el poema.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ