La Funcional Teatre reflexiona sobre la força de la resiliència humana en una doble producció

Què tenen en comú una comunitat religiosa amenaçada per l’esclat de la violència durant la Revolució Francesa i la comunitat gai de Nova York a principis dels anys 80 aterrida davant l’aparició d’un salvatge virus, la Sida. Separades per quasi dos segles en el temps i l’espai, la Funcional Teatre ha vist en elles l’oportunitat de reflexionar sobre un dels grans pilars de la condició humana: la capacitat de resiliència, la força del col·lectiu, l’esperança i, definitivament, l’amor. Tot això, serà possible portant a escena, entre els mesos d’abril i maig, el que han anomenat Díptic: Una opció de vida que engloba la representació de dues obres de gran potència, sota la direcció de Josep Maria Cortada: Diàlegs de carmelites i Un cor normal.

Un díptic és, en art, una tauleta doble unida per frontisses i plegable. En aquest cas, tota la família de La Funcional Teatre es converteix en frontissa flexible. Perquè aquestes dues obres que s’emmirallen permetran als espectadors veure en acció a la quarantena llarga d’actors i actrius, així com l’equip tècnic, una cosa que no passa massa sovint. Cal recordar que la companyia ve d’interpretar, els últims temps, obres íntimes que han mogut pocs actors.

Diàlegs de carmelites, peça que enceta aquest díptic i que s’estrena el divendres 12 d’abril al Casino Menestral, s’inspira en una història verídica d’un grup de carmelites de clausura, una ordre molt dedicada a l’oració i introspecció, que van ser guillotinades a la plaça pels revolucionaris francesos quan aquestes no van voler renunciar a la seva condició. És una obra molt coral que no ha estat massa representada en teatre, explica el director. Sí que ho ha estat, afegeix, «l’òpera de Francis Poulenc», estrenada el 1957 a la Scala de Milà. La teoria de Josep Maria Cortada és que quan el seu creador, l’autor francès Georges Bernanos (1888-1948) la va escriure, el 1938, ho va fer pensant en un guió cinematogràfic. Tot i això es va presentar, de primer, en versió teatral a París i va ser un gran èxit. Més tard, el 1960, arribaria la pel·lícula de Philippe Agostini amb l’actriu Jeanne Moreau. Així, ha quedat més en l’imaginari com a òpera i pel·lícula. En aquest cas, Josep Maria Cortada n’ha fet una adaptació personal. El punt de partida ha estat el text original en francès, una traducció al català dels anys 60, una altra traducció, aquesta al castellà, més recent i, finalment, la pel·lícula. Amb tot això «he refet l’obra de dalt a baix per donar-li un aire més cinematogràfic». També, el director ha volgut contrastar els dos punts de vista perquè «no sigui una història de bons i dolents, sinó plantejar les raons» de cada part.

En el cas d’Un cor normal, la segona obra, escrita per Larry Kramer el 1989 amb un fort component autobiogràfic i emocional, també posa en el centre una altra comunitat, la gai, «amb les seves regles de vida pròpies, una promiscuïtat elevada i de relacions sense prejudicis ni sustentades a les convencions». Si en el cas de les carmelites l’amenaça eren els revolucionaris, a Un cor normal és una malaltia de la qual, aleshores, encara es desconeixia quasi tot. «A ambdues es posa en risc una opció de vida triada i es tracta de veure com, uns i altres, s’enfronten a això i es reafirmen, sobretot dins la comunitat gai, amb unes conquestes que no volen perdre», argumenta Josep Maria Cortada.

Malgrat aquests punts de connexió, les dues obres, que es representaran a tres bandes i per les que ja es pot comprar entrades i, fins i tot, abonaments, tindran tractaments escènics diferents. A cap d’elles, però es fa reconstrucció històrica, tot i que s’ha creat un vestuari a mida, a partir de patrons que «no busquen reproduir-lo exactament». Si a Diàlegs de carmelites apareixen divuit actrius i sis actors, a Un cor normal, l’elenc és nou actors i una sola actriu. Ambdues plantegen reptes. En el cas de Diàlegs de carmelites han volgut donar molta força als rituals i, així, interpretaran cants gregorians. Per tal que soni bé, doncs, les actrius han fet assaigs específics de cant amb la soprano Claudia Coral.

Les dates de representació de Diàlegs de carmelites són els dies 12, 13, 14, 19, 20, 21, 26, 27, 28 i 30 d'abril, els divendres, dissabtes i el 30 d'abril a les 20 hores i els diumenges, a les 18 hores. Les entrades ja es poden adquirir al web figueresaescena.cat o a la taquilla del Teatre El Jardí els dijous a la tarda. El preu és de 15 euros (12 els socis del Casino Menestral i els menors de 30 anys). També s'ofereix un abonament per les dues obres a 25 euros (20 euros els socis del Casino Menestral i els menors de 30 anys).

En el cas d'Un cor normal, les dates de representació són el 10, 11, 12, 17, 18, 19, 24, 25 i 26 de maig. Els divendres i dissabtes a les 20 hores i els diumenges a les 18 hores.