La col·lecció «Mirades de dona» del rosinc Sánchez Santiago viatja des de Dubai fins a Nova York

Des de fa set anys, l’artista rosinc Sánchez Santiago viu a cavall entre Roses i Dubai, fruit d’un acord amb un empresari d’aquell emirat àrab, d’arrels suïsses, pel qual aquest li compra en exclusiva tota la seva obra. D’aquesta, però, queda al marge la producció que representa figures i, dins aquesta, una col·lecció iniciada amb molt d’èxit fa una dècada, Mirades de dona, que ara l’artista ha ampliat amb una segona etapa i ha exposat fa pocs dies a Art Dubai, la fira internacional d’art, líder a l’Orient Mitjà, i aquest mes de maig ho farà a Nova York de la mà del seu galerista de Berna.

L’artista no pot amagar l’emoció que sent amb aquesta sèrie: «En gaudeixo molt, és una altra línia i no té res a veure amb el que faig habitualment». Rememora que Mirades de dona va iniciar-se quasi per casualitat, d’una manera natural, manipulant fotografies de la seva pròpia filla, la cantant Melissa Sanley. Aquest primer gest va anar creixent i madurant en elaboració i, fins i tot, l’artista es va adonar que anys abans ja havia començat a despuntar entremig de la matèria «com una fusió dels dos». Tot i que aquesta no es va desenvolupar, sí que ho va fer amb Mirades de dona, una sèrie de peces de gran format, molt espectaculars, on Sánchez Santiago parteix de la fotografia d’una model –algunes conegudes per ell, altres, no– per fer-ne un muntatge nou a través de collage amb canyes, matèria i pintura. «No deixa de ser part de la meva obra», explica l’artista gratament sorprès davant la càlida acollida que està tenint l’obra que, d’altra banda, li aporta «una motivació molt gran per continuar».

Més que una paraula

A la pregunta sobre què el porta a triar una imatge i no una altra, Sánchez Santiago respon sense dubtar ni un instant: «La mirada». «Sempre m’ha interessat el llenguatge corporal i el lloc de més expressió és la cara i, més enllà, els ulls. A través d’ells, la dona, especialment, recull més expressivitat; amb la mirada veus si és més meditativa, compassiva, veus l’esperança, la curiositat», explica l’artista tot afegint que «la mirada diu més que una paraula o que un sentiment, podries escriure una història». L’atracció que sent «pel missatge que transmet la dona a través de la mirada» és el que l’ha conduït a retornar, de nou, a aquesta sèrie.

Sánchez Santiago fa un balanç molt positiu d’aquests darrers set anys vinculat a Dubai. Assegura que l’acord, del qual encara queden tres anys i que podria arribar a ampliar-se, li han permès guanyar en seguretat i tranquil·litat dins l’àmbit econòmic, cosa que valora molt tot recordant la volatilitat del món de l’art. Sánchez Santiago reconeix que «a Dubai puc provar tot el que vull, sempre dins unes línies, estàs molt valorat i no et condicionen» tot i que no amaga que «ningú et regala res». Els dos primers anys, rememora, creava les obres a Roses, però la dificultat per transportar-les el van dur a acceptar el taller que li oferien a Dubai mateix. Des d’allà treballa intensament, això sí, lluny de la seva terra, de l’Empordà, que sempre ha omplert la seva retina per, més tard, traspassar-la a la tela. L’adaptació, tot i això, ha estat prou fàcil. Malgrat acusar l’absència de la tramuntana, hi havia factors que ho propiciaven: «Hi ha el desert, que m’encanta, i també el mar, amb un blau de primavera i estiu». En aquests moments, explica, està aprofundint en una sèrie d’horitzons que ja havia explorat fa tres dècades i que ara revisita amb una altra mirada. «Hi ha els meus colors de sempre i la matèria, però, és clar, tot canvia».

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ