Teatre

Tequatre acara el repte de dur a escena a Figueres una versió fidel de «Casa de nines» de Henrik Ibsen

La companyia figuerenca estrena aquest clàssic del dramaturg noruec aquest dissabte 23 i diumenge 24 de març a la Sala La Cate

L'obra parla de temes «actuals com l’individualisme, el feminisme, l’emancipació de la parella, els masclismes i l’heteropatriarcat que domina el món»

L’equip de Tequatre durant un dels assaigs de Casa de nines, a la seu del Casino Menestral.

L’equip de Tequatre durant un dels assaigs de Casa de nines, a la seu del Casino Menestral. / CEDIDA PER TEQUATRE

Cristina Vilà Bartis

Cristina Vilà Bartis

Els clàssics mai passen de moda. Segurament perquè copsen els neguits que, tot i el pas del temps, continuen colpint als humans. Això és el que succeeix amb Casa de nines, un drama contemporani en què l’individualisme dels personatges s’enfronta a la moral i als costums establerts. La companyia figuerenca Tequatre feia anys que desitjava dur a escena la peça, la més traduïda i representada del dramaturg noruec Henrik Ibsen (1828-1906) i la primera que es va escenificar en català, i és ara quan, en disposar de l’elenc ideal, ho han aconseguit. L’espai escollit, la Sala La Cate de Figueres, aquest dissabte, a les vuit del vespre, i diumenge, a les sis de la tarda. El 13 i 14 d’abril repetiran a Castelló d’Empúries, al convent de Sant Agustí, aquest cop, per a un públic més reduït.

Jaume Pujadas, un dels fundadors i actors de la companyia, no amaga la dificultat que comporta aquesta nova aventura. Tot l’equip, però, tenia ganes de fugir de la comèdia, gènere que han treballat amb èxit en els darrers muntatges -Ens ha caigut la sogra i No hi ha lladre que per bé no vingui- i endinsar-se «en allò que ens agrada, coses més dramàtiques i clàssiques i amb més contingut polític i social». Tot això, i més, han trobat en aprofundir en el text de Casa de nines que, per altra banda, han mantingut molt fidelment, seguint l’excel·lent traducció de Feliu Formosa i només retallant-ne unes poques pàgines. «És una gran obra, escrita per Ibsen el 1879, i és quasi un sacrilegi retallar un text tan ben escrit que, a més, parla de coses molt actuals: de l’individualisme, del feminisme, de l’emancipació de la parella, dels masclismes, de l’heteropatriarcat que domina el món».

"Ens posem en la pell de personatges que, per exemple en el meu cas, s’allunya molt de la meva realitat personal"

L’equip d’actors que dona vida a Casa de nines l’integren Maria Àngels Galí, en el paper de Nora Helmer; Rosalia Comas –que s’estrena en un muntatge gran–; Jaume Pujadas, Carme Magester, Quim Pastoret i Pere Gich. Tots ells sota la direcció d’escena i dramatúrgia d’Àngels Barrientos complementada amb la del mateix Pujadas, qui s’ha encarregat de dirigir els actors. Ell reconeix que és una obra difícil «que ens fa suar», amb personatges principals amb molt de text. Hi treballen des d’abans de l’estiu passat quan van fer-ne la primera lectura i li han dedicat moltes hores, assajant des de Nadal tres cops a la setmana i ara, a tocar l’estrena, cada dia. «Normalment, a totes les obres els dediquem nou mesos, és com un embaràs. A aquesta molt més per donar fluïdesa al text». Jaume Pujadas, que encarna al marit de Nora, el banquer Torvald Helmer, afirma que tot aquest compromís «es compensa quan veus el resultat i la gent que ens ve a veure». A més, no amaga que s’han sentit molt a gust. «Ens posem en la pell de personatges que, per exemple en el meu cas, s’allunya molt de la meva realitat personal, i aquesta transformació és molt interessant per a l’actor».

L’escenografia escollida és «molt senzilla i minimalista». L’aposta és «que brillin els personatges i el text». S’allunyen, doncs, de la idea d’edificar, dalt de l’escenari, un gran saló d’època. Sí que s’intuirà en el vestuari femení creat per la dissenyadora de moda Carme Puigdevall Plantés, especialista en vestuari d’espectacles i segons ells, «la millor». Pujadas puntualitza, però, que no fan una posada en escena íntegra d’època, «fem una inspiració que esperem que sorprengui».