«Si un dia tinc la sensació d’anar enrere, ho deixaré»

Martí Galan (Terrassa, 1996) va sentir la fi del confinament com un nou despertar. Així, va cercar un nou nom artístic i va néixer Galgo Lento: «Em va fer gràcia que un galgo, que està fet per corre molt, fos lent». Una lentitud que no l’ha contagiat, ja que porta tres treballs publicats: Dies i dies (2021), Mama, l’amor em dona mal de cap (2022) i Martinet! (2023). Aquest divendres 15 de març, a les 21 hores, visita la Sala La Cate de Figueres per presentar peces del seu últim EP i alguns dels temes dels anteriors treballs.

El 2020, amb el retorn a la normalitat, va ser l’inici de Galgo Lento.

El confinament el vaig associar a alguna cosa fosca, no va ser una època molt creativa o fructífera. vam poder tornar a sortir, vaig decidir quedar-me a casa fent cançons.

Quan i com fa les primeres passes en el món de la música?

Sempre m’havia agradat des de ben petit. Recordo tenir un discman i estar tot el dia amb un cd de l’Eminem. Escoltar, no fer-ne, no sabia ni cantar ni tocar cap instrument. El meu germà gran, l’Albert, va començar a produir coses de techno. Un dia li vaig dir que m’ensenyés com anava, volia provar a fer les coses que m’agradava escoltar. Vaig començar llavors, fent beats i encara ho faig. És el que més m’agrada.

Introduir les lletres i la veu va ser un procés natural?

Pensava a qui podia enviar-li perquè ho cantés, no em sortien noms i si ho enviava, no em responien (riu). I m’hi vaig posar.

Com viu el procés de creació?

Fins ara començava fent instrumental i després agafava un micròfon i començava a dir el primer que se’m passava pel cap. Llavors ho omplia amb lletra. Ara estic explorant més, composar amb la guitarra o el piano i després produir-ho, fent coses amb la banda que m’acompanya en els directes. Provo coses noves.

A Figueres, què ve a presentar?

Un EP de tres cançons que sortirà entre abril i maig. També faré un repàs de temes antics, però, sobretot centrant-me en el darrer treball, Martinet.

És important rodar les cançons?

Una ja està molt rodada, el primer single de l’EP i surt just ara, 4’, però les altres dues encara no han sortit i potser, al final, apareguin en el nou disc que estic preparant per finals d’any. Em venia de gust provar els temes en directe, com funcionen, replantejar moments del directe o de la cançó.

De què beuen les seves lletres?

Escric sobre el que sento en el dia a dia. Hi ha cançons en les que parteixo d’una idea com si fos una pel·lícula, m’invento una història que em passa a mi, però que no és veritat. Segons el que em surt i el que vull expressar, també.

En quin moment es troba?

Veig que cada cop sona millor i a l’hora de cantar estic més convençut. Estic agafant més confiança. No tinc la sensació d’anar enrere. Si un dia ho sento, ho deixaré.

De què li serveix la música?

És la manera que tinc o que noto que em sé expressar bé. Fent música i, fins i tot, fent lletres, encara que pensi que no o que em centri més en la producció. També em va bé escriure per expressar com em sento o veig les coses.

La Cate és una sala petita. És on se sent més a gust?

M’agrada tot, però, per la proposta que porto, està bé parar atenció i escoltar bé, no som una banda de festa major per beure cubates.