Reclamen més recerca per omplir els buits existents en la història de Figueres

Durant el cicle Història i Memòria impulsat per l’Institut d’Estudis Empordanesos, conclòs amb molta participació aquest dissabte passat, també s’ha reivindicat la figura de l’investigador professional

Marciano Cárdaba, Anna Teixidor i García Algilaga, durant una de les xerrades de dissabte passat, al Cercle Sport Figuerenc.

Marciano Cárdaba, Anna Teixidor i García Algilaga, durant una de les xerrades de dissabte passat, al Cercle Sport Figuerenc. / Jordi Blanco

Cristina Vilà Bartis

Cristina Vilà Bartis

Amb el convenciment que falta més recerca i investigació per omplir els buits i les mancances en la història de Figueres i amb la reivindicació clara de la figura de l’investigador professional es va cloure, dissabte passat, el cicle Història i Memòria, promogut per l’Institut d’Estudis Empordanesos (IEE). Impulsat a partir d’una proposta de l’historiador Pere Gifre, que també n’ha estat el director, les quatre jornades d’aquest cicle celebrades al Cercle Sport Figuerenc, a banda d’estar penjades al canal de YouTube de l’entitat, també prendran forma de monografia que es publicarà l’any vinent coincidint amb la commemoració dels 150 anys que Figueres va rebre el títol de Ciutat, per fer més accessible tot aquest coneixement.

La presidenta de l’IEE, l’arqueòloga Anna Maria Puig, n’ha fet un balanç molt positiu del desenvolupament i la càlida rebuda que ha tingut aquest cicle que, a parer seu, era molt necessari: «Estem d’acord que la història de Figueres mereix una revisió i actualització i que, tot i que hi hagin coses publicades, algunes ja són obsoletes o hi ha moltes mancances o buits en la recerca que s’han d’omplir». Puig explica que allò que els interessava era «fer una revisió dels llocs de memòria i dels personatges històrics en cada una de les etapes que van tenir significació dins la història de la ciutat». En aquest cicle, que fomentava el debat i no les conferències magistrals, hi han participat investigadors que han fet recerca i han publicat darrerament. A més, es va obrir el debat amb el públic assistent, que ha estat nombrós i entre el qual hi havia també investigadors dins el camp de la història, amb la voluntat que «aportessin la seva opinió».

El cicle, doncs, va resseguir els diferents etapes històriques de la ciutat. Anna Maria Puig reconeix que, a mesura que s’avança als temps moderns, hi ha més dades en contraposició a d’altres que no hi ha quasi res o que s’han estudiat poc. «Queda molt per fer, falta molta recerca i també, per les etapes més recents, ens manca la història oral, entrevistant persones que encara queden per tenir informació de primera mà», diu tot animant a algun investigador a fer el pas en la recerca. En aquest sentit, l’IEE, que es va consolidant com una institució de recerca, té previst ajudar a trobar subvencions per aprofundir-hi. Tot i això, Anna Maria Puig alerta que no poden fer aquest camí tot sols.