Nataly Roc extreu bellesa de la vulnerabilitat amb una mostra a La Cate de Figueres

Nataly Roc somriu. Se sent feliç de ser a Figueres. Ha arribat des de València per inaugurar la seva exposició Des-Corpórea a La Cate. Amb un sol cop d’ull, un s’adona que les fotografies que s’hi mostren, majoritàriament autoretrats, no són convencionals sinó que condensen una vivència dolorosa d’acceptació i convivència. Reconeix que la fotografia és el mitjà a través del qual «he explorat i expressat les pròpies emocions, preguntes i descobriments sobre qui soc i com percebo el món que m’envolta». És, diu, una via que li ha permès «capturar l’essència del viatge interior» dins un camí marcat per l’esclerodèrmia, una malaltia reumàtica rara, minoritària, crònica, sense cura ni investigació que es manifesta, habitualment, amb l’enduriment de la pell, però que pot provocar, fins i tot, canvis en la fisonomia. Roc la pateix des de fa més de dues dècades, ella i unes catorze mil persones més a l’Estat.  

Des-Corpórea desprèn bellesa. Les fotografies de Roc, amb els seus enquadraments difícils i la sobreexposició i saturació del blanc, reflex de la calma i la pau que tant desitja quan pateix els brots, tenen quelcom d’hipnòtic. L’artista explica que les imatges, creades de forma molt intuïtiva, contenen una narrativa pròpia i que cada una «és una finestra a un moment de la meva vida, un pensament o experiència significativa: quan et trobes molt a baix, quan intentes suportar el dolor, la incertesa, la por i, per descomptat, l’esperança». Roc no amaga la reserva inicial que sent quan mostra aquest treball tan personal, nascut de la pròpia intimitat i en un moment de màxima vulnerabilitat. És, diu, com «sortir del cos quan aquest no respon i deixar-te portar per la creativitat».

Nataly Roc, economista de professió, pateix esclerodèrmia des de fa vint anys llargs i, darrerament, amb brots molt forts que la inhabiliten. La medicació que rep només serveix per pal·liar el dolor i s’utilitza en altres tractaments. «Et sents com un conillet d’índies», assenyala Roc qui adverteix que alleuja, però no cura i, a més, pot afectar el funcionament d’òrgans interns, com a ella li succeeix. Remarca que el més trist pels pacients és el camí que enfilen per rebre un diagnòstic i que pot durar molts anys. «A tu et fa mal tot i no saps per què, vas al metge i tampoc sap, fins que, un dia, algú et diu que pot ser això, la cataloguen, l’etiqueten perquè n’hi ha moltíssimes en l’actualitat», explica. Ella va tardar sis anys a saber i va ser gràcies a un metge particular «brillant en el camp de la venereologia i la dermatologia».

Les recaigudes físiques que li porta la malaltia l’obliguen a restar «enclaustrada a casa». Aleshores, la fotografia es converteix en un bàlsam, «una medicació que m’activa el cap» i que li reforça l’ànim de superació. «L’art és autosanador», diu. Les imatges de Des-Corpórea, que a La Cate es pot veure fins al 29 de març, les tenia guardades en una carpeta, a casa, desordenades. Individualment no conformaven cap projecte, però juntes testimoniaven una vivència, estaven unides. Les va ordenar i presentar al concurs Andana Foto i va obtenir el segon premi, cosa que la va animar.

Nataly Roc es descriu com a fotògrafa autodidacta tot i que ha fet múltiples cursos. Quan va apropar-se a l’autoconeixement, va aprofundir en l’autoretrat, «en anar cap endins». Assegura que se sent bé al pensar que l’exposició permet donar veu i visibilitat als que no la tenen: «És important saber que no estem sols, que la nostra malaltia no ens identifica i que tenim molts somnis i molta vida». Aquesta seva mirada resilient, optimista, de contemplar la vida amb esperança. Ella es pregunta perquè «ens costa tant parlar de les nostres debilitats». Per fer-ho possible comparteix les seves imatges per aconseguir «connexió en l’expressió emocional», ja que, afirma, «aquesta mostra no tracta només de mi sinó de tots nosaltres i la nostra capacitat per explorar, comprendre i acceptar les nostres pròpies emocions, la capacitat de ser resilients».

A la inauguració a La Cate, celebrada dijous passat, a Roc la van acompanyar representants de l’Associació Espanyola d’Esclerodèrmia, amb presència a Catalunya i un suport vital per a les persones que la pateixen. Ofereix serveis, algú que els escolta, i exigeixen més investigació, un registre real d’afectats i, quelcom tan bàsic, com és més implicació de les institucions.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ