La «Revista de Catalunya» farà un simposi al Port de la Selva

L’edició d’un llibre retrospectiu i col·lectiu, l’impuls d’un simposi el juny promogut per la Càtedra Ferrater Mora de la Universitat de Girona i un altre al Port de la Selva, molt vinculat a la figura del poeta J. V. Foix, que va dirigir la revista el 1934, o actes a París, Mèxic, des d’on es va editar, i Londres seran algunes de les propostes que es faran aquest 2024 amb motiu dels cent anys de la publicació de la Revista de Catalunya, la qual fa més temps que s’edita en català, amb dues grans etapes i amb l’exili i la censura entremig. Així ho va avançar Lluïsa Julià, actual directora de la publicació, durant la presentació del dossier dedicat a l’exili, coordinat per l'historiador figuerenc Enric Pujol, i inclòs dins l’últim número, el 324, la setmana passada a la biblioteca de Figueres.

Fundada per Antoni Rovira i Virgili el 1924, la Revista de Catalunya va néixer amb la idea «de ser un magazín modern per parlar d’assaigs de cultura general amb una visió àmplia de mirar cap enfora», Max Cahner la va reprendre el 1986 i, des d’aleshores, s’ha mantingut amb l’actual repte, admeté Julià, d’esbrinar «quin paper fan les revistes culturals en un moment de transformació dels mateixos lectors que, potser, ja no estan acostumats a seure i llegir d’una manera reposada». Per Julià és clar que «les revistes han de tractar temes que interessin avui». Per aquest motiu, el darrer número, el presentat a Figueres, inclou un dossier on cinc especialistes –Jordi Font, Teresa Fèrriz, Oscar Jané, Narcís Selles i Jordi Jiménez– reflexionen sobre diferents aspectes poc abordats de l’exili català vist com una constant històrica «i una realitat actual», tal com puntualitzà Enric Pujol qui afegí que el dossier «és una gran aportació» que «permet vincular present i passat».

Símbol de la resistència

La regidora de Cultura, la historiadora de l'art Mariona Seguranyes, va reconèixer que la història de la Revista de Catalunya «és la història del nostre país», en molts moments convertida «en un símbol de la resistència per poder publicar en català». Seguranyes, que va agrair la presentació del dossier a Figueres, «una ciutat marcada per l’exili i molt implicada en recollir la memòria dels exiliats», va repassar breument la història de la publicació. Per concloure l’acte, Lluïsa Julià va alertar que aquesta, com moltes altres revistes i institucions culturals «fonamentals» del país, «es mouen en una situació precària i alarmant, en uns mínims dificultosos».