TEATRE

Meritxell Yanes porta a Figueres el testimoni dels seus avis amb l'obra «Kilòmetres»

L’actriu gironina fa nou anys que representa aquesta peça teatral, l’homenatge a una generació que va viure coses terribles

La producció es pot veure aquest dissabte a la Sala La Cate

L'actriu Meritxell Yanes, durant la representació de l'obra 'Kilòmetres'.

L'actriu Meritxell Yanes, durant la representació de l'obra 'Kilòmetres'. / Bernat Casero

Cristina Vilà Bartis

Cristina Vilà Bartis

Fa nou anys que l’actriu gironina Meritxell Yanes va estrenar Kilòmetres, un text escrit i dirigit per Marilia Samper que beu de la pròpia història familiar de Yanes. És, doncs, una obra molt personal i de llarg recorregut que l’actriu manté viva, que va creixent amb ella. «En ser un projecte meu no calia matar-lo en pocs mesos», explica tot reconeixent «que els que no vivim a la capital, ens podem permetre això». A més, té clar que la mantindrà uns quants anys més, perquè la va estrenar poc després de ser mare de bessons i els va prometre als fills, que ara tenen deu anys, fer-la fins que ells es decidissin a anar-la a veure, cosa que encara no ha passat. Qui podrà gaudir-ne ara serà el públic de La Cate de Figueres, on es representa dissabte a les 8 del vespre.

Meritxell Yanes afirma que, una obra així, «com més bolos acumula, més teva te la fas, més agafa l’experiència de la vida». Què va dur-la a portar la pròpia història familiar a escena? Yanes explica que els seus avis materns escrivien molt. «L’avi va deixar un dietari molt complet, que va començar de molt jove, abans de la guerra fins que es mor, tota la seva vida escrita amb una mirada molt filosòfica en més de sis-centes pàgines», rememora. Llegint-les, va pensar que «era un llegat que ens deixava, que era el meu avi, però podia ser el de tots: gent jove que està estudiant, amb una projecció de vida que una guerra ho trenca tot, i continuen vivint». L’avi, com també l’àvia materna que va escriure dietaris sobre el dia a dia, representaven «una generació forta que va viure coses terribles i se’n van sortir, una generació que està desapareixent. Nosaltres, ara, tenim la necessitat de poder parlar-ne, perquè tenim una distància, no som els que hem viscut la guerra, ni els que hem patit les conseqüències com a fills». A més, fa una dècada, Yanes també va recollir el testimoni de l’àvia paterna, que encara vivia: «Vam xerrar hores i hores i vaig enregistrar les converses». En elles explicava, fins i tot, quan es va enamorar d’un soldat durant la guerra i tot el que va succeir.

Tot aquests testimoniatges van servir com a material de base perquè Marilia Samper els dramatitzés i dirigís Kilòmetres en format monòleg. A escena, Meritxell Yanes s’acompanya de tota mena d’elements, entre ells la veu en off de la seva àvia paterna, ara ja desapareguda, que dota d’una veritat i emoció profunda a la peça teatral. L’actriu assegura que Kilòmetres ens parla de com «tots tenim una història i totes són vàlides i formen part de la societat, visibilitzar-les et dona una consciència social, a part de la familiar». Ho percep sovint, en acabar l’obra, quan molts espectadors se li atansen per compartir vivències similars. L’actriu no pot amagar que Kilòmetres, que es va poder veure al Fastt fa un parell d’anys i va servir per inaugurar la nova sala Beckett el 2016, és una obra molt especial per a ella: «És casa».