Quan l’artista multidisciplinària Rosa Brugat (la Jonquera, 1956) va viatjar al Sàhara el 2019, juntament amb altres fotògrafs, no ho va fer amb cap intencionalitat artística, ja que aquell viatge «distava dels projectes que estava fent». Durant uns dies, però, el grup va fer estada en un petit poblet berber, Tafraoute Sidi Ali, situat en la frontera entre el Marroc i Algèria, on viuen unes cinquanta famílies. Entre elles, molts infants que els seguien constantment i que, de forma inevitable, van protagonitzar les imatges que van captar. Una de les nenes era la Fàtima. Tenia aleshores uns nou anys i no sabia que la seva mirada esdevindria el punt de partida d’un projecte batejat com Els somnis de la Fàtima. Inaugurat el 2022 a la Casa de Colón de Les Palmes de Gran Canàries, centre que va produir-lo sota el comissariat de Margarita Aizpuru, aquest divendres passat es va presentar, en un format molt més reduït, a l’Espai Art i Memòria del Museu de l’Exili de la Jonquera on es podrà veure fins al 9 de juny.

Els somnis de la Fàtima inclou sis fotografies de diferents formats que ens apropen a la quotidianitat d’aquell poble berber, però, sobretot a la dels infants –hi ha una imatge on es veu a la Fàtima mirant directament a càmera– que «juguen amb qualsevol cosa, pals, sorra, i sempre somriuen». Brugat admet que això contrasta amb la infància a casa nostra. També l’artista es fa preguntes sobre el destí d’aquelles persones que viuen amb molt pocs recursos: «quins seran els seus camins, què serà del seu futur, si emigraran aquí, si es quedaran allà».

La Fàtima, la nena retratada per Rosa Brugat i que dona nom a l'exposició.

La Fàtima, la nena retratada per Rosa Brugat i que dona nom a l'exposició. Rosa Brugat

La idea inicial de Rosa Brugat era portar tota l’exposició, que consta originàriament de més d’una trentena de fotografies de gran format, a Tafraoute Sidi Ali, però «és un lloc difícil d’anar». Tampoc van sortir bé altres gestions que va fer per dur-la al Marroc, tot i que ara sembla albirar un fil de llum que podria acabar fent realitat aquella primera voluntat. A la proposta del Mume, s’hi suma una instal·lació de sorra i petjades que recorden la sensació de viure al desert. Per la mostra a Canàries, Brugat va crear també la videoinstal·lació Petjada del pneumàtic, que evoca com aquella zona de món havia format part de l’antiga ruta del Ral·li París-Dakar i tot el que va suposar allò: des d’unes quantes morts anònimes fins a danys al medi ambient.