Locus Desperatus reviu a la Basílica de Castelló d'Empúries el Nadal musical en una cort medieval fictícia

La formació creada per Oriol Casadevall i Meritxell Genís fa onze anys, especialistes en polifonia del segle XIV i XV, italiana i francesa, té previst actuar el diumenge 7 de gener

Els tres integrants del grup Locus Desperatus. | EMPORDÀ

Els tres integrants del grup Locus Desperatus. | EMPORDÀ / CRISTINA VILÀ BARTIS. CASTELLÓ D’EMPÚRIES

Cristina Vilà Bartis

Cristina Vilà Bartis

El poeta italià Simone de’Prodenzani descriu en el Liber Saporecti (1415), a la secció del Mundus placitus, l’estada del músic Sollazzo a la cort fictícia del Castell del Buongoverno durant les festes de Nadal. L’han convidat per entretenir els convidats amb vetllades musicals. Quan fa uns pocs anys, l’intèrpret de viola i llaüt, Oriol Casadevall, estudiós de la música medieval i un dels fundadors del grup Locus Desperatus, juntament amb Meritxell Genís, mitja viola i arpa, va tenir entre les mans aquesta joia va saber que en volia fer alguna cosa. El resultat és el concert que oferirà la formació el diumenge 7 de gener, a les 5 de la tarda, a la Basílica de Castelló d’Empúries.

Oriol Casadevall explica que «hi ha molta literatura italiana de finals del segle XIV i XV que conté informació musical». És el cas, per exemple, del Decameron de Giovanni Boccaccio. El llibre de Simone de’ Prodenzani, però, és el que conté més dades útils de situacions musicals en àmbits diversos. L’estudiós explica que s’emmarca en el moment que la música del crecendo italià està passant de moda, a poc a poc, i que grans compiladors estan organitzant en Còdex musicals. «Hi ha una voluntat d’agrupar-la i conservar-la, de deixar petja», assenyala Casadevall qui, treballant amb aquests testimonis reals, «ens fa adonar de la riquesa existent». D’entrada, perquè aporta detalls precisos sobre què s’interpretava en aquells temps, tant compositors com obres conegudes, algunes perdudes, altres que encara es conserven. També dels instruments que utilitzaven i de com sonava aquella música, a més «d’indicacions més subjectives», sobre com era rebuda. Una de les parts del llibre, en la qual el poeta italià narra la darrera de les vetllades al palau, descriu la interpretació de vuit peces, totes conservades, una d’elles un unicum, és a dir, que es conserva en el manuscrit d’un únic arxiu. Aquesta obra, a més, Oriol Casadevall l’ha transcrita, cosa que permet reconstruir-la i, juntament amb la resta, interpretar-les en aquest concert, ordenades cronològicament, tal com els ha arribat.

Quan Locus Desperatus treballa un repertori, sempre intenta anar a la font original, als manuscrits. Aleshores, Oriol Casadevall els transcriu i construeix, amb la resta del grup, el repertori del programa. «Anar a la font original ens dona una aproximació més real i directa i la música sona diferent fent-ho així», reconeix el músic. Ell, a més, s’ha creat el seu propi codi partint d’anotacions modernes.

Apropar-se i gaudir-ne

Aquest repertori ja l’havien treballat anteriorment, però a Castelló el presenten d’una altra manera, amb la voluntat «d’anar a relatar cada jornada què està passant». Locus Desperatus, que significa «lloc sense esperança» en el sentit «de lloc que un desconeix», va néixer com a formació fa uns onze anys, especialitzats en música medieval i, posteriorment, en polifonia del segle XIV i XV, italiana i francesa, una via que s’ha convertit en el camí per aprofundir en el món de l’edat mitjana, en general. Casadevall, que es confessa «enamorat» d’aquesta música, reconeix que és un repertori molt allunyat dels nostres temps, amb codis que hem oblidat. A casa nostra, encara costa atrapar el públic, a diferència del que succeeix a Itàlia o França. Tot i això, «a poc a poc anem fidelitzant-lo». La fórmula que han trobat és incloure explicacions o comentaris de cada peça. A Castelló, el grup s’amplia amb les sopranos Anaïs Oliveras i Evelyn Johnson.