El fracàs de la civilització i la cerca de nous futurs centren un primer club d’assaig a Figueres

Recorrent el mapa de la península Ibèrica, el sociòleg i professor de secundària Rocco Muraro va prendre consciència del trinxament i sobreexplotació general del territori i els seus recursos amb greus conseqüències per la població. Això el va dur a fer-se ecologista i aprofundir en tot de lectures per entendre el moment que viu la nostra civilització encaminada cap al col·lapse. «El canvi climàtic és un indicador molt clar que la nostra civilització ha fracassat, tant el model ideològic com el del coneixement», assenyala Muraro. Per posar-ho en comú i debatre en tertúlia què ha succeït, el nostre present incert i la necessitat d’inventar noves formes de convivència dins la inestabilitat, la biblioteca de Figueres engega, per primer cop, de gener a maig, un club de lectura d’assaig, coordinat pel mateix Muraro.

Els cinc llibres escollits pel coordinador del club desgranaran des de com s’ha arribat a la situació actual, quin és el present i quin el futur possible. La primera lectura, Contra el Estado del politòleg i antropòleg especialitzat en política comparada James C. Scott (19 de gener) «ens parla de la invenció de l’Estat, l’agricultura i la ramaderia i analitza els conflictes entorn del procés de sedentarització». En aquest cas, com l’estat neix d’una acumulació de domesticacions: del foc, les plantes, el bestiar i els mateixos humans, per, finalment, les dones en el marc de la família patriarcal.

La segona lectura, El imperio del algodón, del professor d’Història de la Universitat de Harvard, Sven Beckert (16 de febrer) qui «traça, a través del cotó, tota la història del capitalisme, des del segle XV fins a l’actualitat, i com aquest es va apoderant de tots els indrets de la terra», explica Muraro tot afegint que «entre l’estat i el capital van destruint totes les altres formes de vida que no tenen res a veure amb ells». Beckert denuncia com tot això estava sustentat en l’explotació inhumana dels esclaus a les plantacions i dels treballadors a les fàbriques.

Les ferides provocades per la civilització moderna occidental

El següent llibre és un còmic, Un tributo a la tierra de Joe Sacco (15 de març) que endinsa al lector en la història i el present dels Dene, un poble indígena originari del nord del Canadà que estructura la seva existència al voltant de la terra, moguts per la certesa que són ells els que li pertanyen i no al revés. El llibre, però, evidencia les ferides provocades per la civilització moderna occidental i com el progrés s’ha alimentat d’etnocidis i ecocidis.

Les dues darreres lectures són una mirada al futur. El 19 d’abril, s’abordarà la sorprenent i poètica etnografia La seta del fin del mundo de l’antropòloga Anna Lowenhaupt Tsing que gira entorn del matsutake, un bolet molt apreciat a la cuina japonesa i que només creix en boscos malmesos per la indústria fustera. Per Muraro és quasi el llibre central del club: «Anna Tsing explica que hem de tornar a animar la terra per tornar a establir una relació de tu a tu, no pensar que els éssers humans estem per sobre de qualsevol altre organisme». El club es tancarà amb la lectura de Seguir con el problema de la biòloga i filòsofa Donna J. Haraway (24 de maig) que, segons explica Muraro, imagina noves maneres de viure la terra, nous futurs i formes de relació que impliquen aprendre a suportar les dificultats de viure i morir junts en un ambient ferit i hostil. «És com ciència-ficció, però de les ciències socials», puntualitza el coordinador del club. Per ell, l’objectiu de totes aquestes lectures «és anar a desmuntar les certeses que han sustentat aquests cinc segles de destrucció massiva d’ecosistemes, de cultures i de la casa comuna».