L’univers creatiu dels grans artistes desperta curiositat i els museus s’afanyen, des de fa temps, a analitzar-los i apropar-los al públic. Els responsables del Museu Dalí de Figueres, aprofitant la presència de l’oli El Crist de Sant Joan de la Creu (1951), han bastit una sèrie de xerrades sota la cúpula que es tanca aquest dijous amb Eva Sanahuja parlant de la importància de la il·luminació en una exposició. Després d’escoltar la directora dels Museus Dalí, Montse Aguer, i la curadora en cap de la Fundació Dalí, Carme Ruiz, la setmana passada va ser el torn d’Irene Civil, cap de conservació-restauració, i Laura Feliz, conservadora i restauradora d’obres d’art sobre paper, que desgranaren els processos de treball del mestre partint de l’estudi de l’ingent material preparatori –esbossos, dibuixos, fotografies– que la Fundació preserva a les seves reserves.

En moltes fotografies es veu Salvador Dalí en el seu taller a Portlligat, a Cadaqués, el reducte de calma on pintava. Aquestes han estat un punt de partida excepcional. Envoltat de materials, «apunts, esbossos, calcs, làmines, llibres i retalls de revistes, fotografies o dibuixos penjats al costat del cavallet», aquestes aporten «una informació essencial del procés, que va des del moment en què té la idea fins a l’acte de pintar l’oli a la tela». Irene Civil va recordar que Dalí donava molta importància a la tècnica i al mètode de treball. Ell va ser un creador generós, si tenim en compte que el 1948 publica el tractat 50 secrets màgics per pintar «on descriu el mètode de treball ideal, proporciona una sèrie de secrets tècnics per dur-lo a terme i aconsella com ha de ser la vida de l’artista i el seu taller». Ve a ser un al·legat a favor de la tradició, representada pels pintors i els arquitectes del Renaixement. «Dalí aprofundeix en la importància d’aprendre a dibuixar bé, com els clàssics i n’explica les diferents tècniques».

Tot i que El Crist va ser creat entre el juliol i el novembre del 1951 a Portlligat, tot el procés creatiu, conceptual i material el va edificar entre Nova York, Califòrnia i París molts mesos abans. Dalí seguia les pautes dels antics pintors que tendien «a no encetar cap pintura abans de l’estació en què els dies comencen a allargar-se» i així assegurar-se el màxim de llum diürna. Civil va descriure el mètode de Dalí de «rigorós i constant» tot afegint que el mestre es revela com «un treballador infatigable, obsessiu i meticulós que utilitza una variada riquesa de recursos tècnics».

Molts esbossos i estudis per fer El Crist i altres peces, «apunts visuals d’idees i pensaments», es conserven en un quadern de dibuix, procedent de l’arxiu Pere Vehí, que s’exhibeix a l’exposició El Crist de Portlligat. El quadern inclou, entre altres, gran quantitat d’estudis per trobar la posició del Crist. Amb això fixat, Dalí cerca els models per plasmar aquelles idees en fotografies, llibres o postals. «Es tracta d’un procés orgànic no lineal», ja que el mestre treballava en diferents projectes a la vegada, cosa que propiciava l’allargament dels processos –molts i variats– i la intercalació de materials. Laura Feliz va remarcar com Dalí tenia molt clar què volia quan es feien les sessions fotogràfiques. Ell «actualitza un recurs tècnic per desenvolupar la seva obra» tal com van fer, en el seu temps, altres mestres. La fotografia, afegí la conservadora, «li permet rapidesa, versatilitat de formats i manipulació de la imatge». Feliz detallà com, amb la fotografia, Dalí projectava elements a sobre i, més tard, com ho traslladava a un altre suport per, finalment, passar-lo pel sedàs del seu llenguatge, és a dir, dalinitzar-lo.