Jacques Gaujac traça la medicina del futur posant la boca en el centre

Molts dels pacients que s’atansaven a la consulta del doctor Jacques Gaujac (1941-2023), estomatòleg, dentista, posturòleg i oclusodentista francès, arribaven desesperats. Cap metge havia estat capaç de resoldre els dolors, sovint crònics, o les afeccions estranyes que patien des de feia anys. És el cas d’un jove enginyer que sentia la ràdio dins la boca. Gaujac reeixia aplicant el seu mètode orientat a una medicina més integrativa i equilibrant les persones a través de la boca, allò que ell definia com «la medicina del futur». «Els seus pacients li demanaven que no es morís mai, l’estimaven molt perquè era un metge molt accessible i encantador. Dormia molt poc, tres hores, i la resta del temps el dedicava a llegir, investigar, a fer recerca. I tot aquell coneixement el regalava». Qui això explica és una de les seves darreres deixebles, l’odontòloga i reprogramadora neurosensorial, Belén Ángel, qui s’ha sumat al projecte de l’escriptor Manel Menéndez qui ha transcrit bona part del llegat, dictat pel mateix Gaujac, al llibre La boca, una gran desconocida presentat la setmana passada a Llançà en una sala plena a vessar.

Jacques Gaujac era fill d’uns amics dels pares de Menéndez. Com el pare de Gaujac era inspector de policia i reforçava la frontera, els estius Jacques passava tres mesos a casa els Menéndez. «Era com un germà gran», admet. Durant un any, Gaujac va estar molt malalt i això, creu l’escriptor, li va fer replantejar-se el seu futur: va estudiar medicina general i, posteriorment, odontologia i altres especialitats. Tenia consultori a Pesillà de la Ribera (Catalunya Nord), però també feia recerca a Tolosa de Llenguadoc. Amb Menéndez es van retrobar a mitjans dels 80 a Mèxic on Gaujac va crear una ONG per treballar gratuïtament a l’abocador. Durant anys, l’amic l’animava a deixar per escrit el mètode que havia desenvolupat al llarg de mig segle a partir de coneixements antics i recerca, però fins que no es va jubilar no s’hi van posar. Gaujac, que va morir la setmana passada, dictava i Menéndez prenia notes atent.

En aquest procés, la doctora Belén Ángel, amb consulta a l’Empordà, ha estat clau. Ella explica que Gaujac «va despertar en mi una passió que ni jo sabia que existia. Necessitava aprendre tot allò». Aquest coneixement, que ella també aplica, «és la posturologia en l’odontologia». La ciència de la posturologia, diu, «examina el sistema postural fi, és a dir, la musculatura». Alguns estudis determinen que entre un 70 i un 80% dels humans pateixen dolors d’esquena. També mals de cap, migranyes, vertigen o pèrdua de força que sovint anul·len la seva vida quotidiana. Els metges ho tracten amb medicaments i teràpies que, tanmateix, no resolen el problema. El doctor Gaujac, molt reconegut dins la professió a França, va descobrir que una de les causes d’aquests dolors tenen l’origen en la boca, en una mala oclusió. «En tenir molts receptors nerviosos, la boca emet molta informació al cervell i de forma continuada. La boca treballa vint-i-quatre hores: quan parles, quan empasses (ho fem entre dues mil i dues mil cinc-centes vegades al dia), a la nit, també. Quan aquesta informació de les dents, la mucosa o la mandíbula és nociceptiva, és a dir, emet dolor al cervell, aquest ha de compensar la situació i ho fa, entre altres, amb la musculatura del cos, fent moviments de contracció. Això genera dolors articulars i la gent comença a patir lumbàlgies, hèrnies discals, o altres malalties i símptomes». Per Ángel, el llegat del doctor Gaujac és «molt important perquè ens ajuda a saber interpretar i dir-li al pacient què li passa i, això, li aporta pau».

Materials incompatibles

Un altre dels aspectes que va resoldre Gaujac són les afectacions dels materials en el sistema muscular. «Si et poses algun material a la boca que porta metall o algun aliatge, que no és que siguin dolents però que a tu, pel ph de la teva saliva o per composició física i natural no et va bé, el teu cervell rep la informació com un element estrany», explica Ángel. Aquest material, amb el temps, pot provocar contractures musculars i, fins i tot, una fascitis plantar. Per interpretar si un material, aliment o medicament era compatible o incompatible per a un pacient, Gaujac aplicava els tests de reacció musculars de la kinesiologia o O-ring, com a eina diagnòstica. Aquest test, que es descriu en el llibre amb la finalitat que el lector pugui aprendre a fer-ho, permet mesurar l’energia d’una articulació. Dins aquesta línia, la doctora afegeix una dada curiosa: «Per mantenir-te recte en el planeta, que té una força de gravetat, has de tenir un to muscular de base adequat, perquè si el teu cervell no emet un to adequat, una tensió respecte a aquesta força, no podries estar recta. Aquest to muscular és el que canvia quan modifiques el sistema nerviós a través de la boca».

Un vessant més sensitiu

Malgrat els èxits del mètode de Gaujac, no tots els odontòlegs el segueixen. Molts el desconeixen absolutament perquè a la universitat ningú els transmet aquest vessant més sensorial i perceptiu de l’especialitat. Ángel no nega la necessitat que hi hagi odontòlegs convencionals, però corrobora que el treball de Gaujac és vital «per tractar el pacient de forma més completa». «No podem només dedicar-nos a l’odontologia clínica, funcional i estètica perquè tot el que fem a la boca té una repercussió directa sobre el sistema nerviós central i vegetatiu». «Tots som necessaris, però hauríem d’obrir-nos també a aquesta altra faceta que Gaujac ens va ensenyar». La realitat, però, és que la medicina del futur que propugnava Gaujac no es desplega. A parer de Belén Ángel, hi ha corporacions que no desitgen que això passi. «La sanitat convencional no vol donar-li suport i no perquè els metges no estiguin preparats. Si a la indústria farmacèutica li treus totes les malalties cròniques... La sanitat no preveu la seva cura, simplement la medicació durant tota la vida». En aquest sentit, Gaujac no canviava la medicació dels pacients, la complementava amb fitoteràpia, oligoelements i vitamines. La boca, una gran desconocida es pot obtenir a la consulta d’Ángel (telèfon 972 45 61 28).