La inauguració dels Jocs de París viu un gran final després del despropòsit
La pluja desllueix una cerimònia inaugural decebedora que transcorre pel riu Sena i que només salven els portadors finals de la flama: Rafa Nadal, Zinedine Zidane, Nadia Comaneci, Serena Williams i Carl Lewis
Rafa Nadal, Nadia Comaneci, Serena Williams i Carl Lewis amb la torxa.
Francisco Cabezas
Disposava París de la millor postal possible. La més bella. Però la va convertir en una tronada caricatura, mullada i encartonada, el dia que havia de mostrar la magnificència al món. La cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics, els primers trets d’un estadi, va ser un despropòsit. Els esportistes, calats fins als ossos i amb el cruiximent de dents al compàs de la música, tremolaven. I ho feien abans de l’inici de la competició de les seves vides, pujats en vaixells i barquetes emplenats sense solta ni volta -alguns eren compartits per cinc o sis països, en uns altres hi anaven una desena d’esportistes i gràcies-, i amb el Sena pujant tant el nivell d’aigua que més els valia que arribessin com més aviat millor a Trocadero. Només l’aparició final de Rafael Nadal, que va agafar el relleu de Zinedine Zidane, Serena Williams, Nadia Comaneci i Carl Lewis van passejar la flama olímpica pel Sena després que Emanuel Macron decretés inaugurats els Jocs als peus de la Torre Eiffel.
Allà, davant la Torre Eiffel, els Caps d’Estat es tapaven com podien amb plàstics. No n’hi havia per a tots.Mentrestant, els 300.000 espectadors que, amb tota la il·lusió, esperaven des de la riba i les graderies muntades al Sena presenciar un espectacle memorable després de pagar un bon pessic -un aficionat valencià presumia d’haver-se deixat 913 euros en una entrada- prou en tenien amb buscar refugi. El pont d’Alexandre III, amb quatre llums, n’era un. Almenys allà no es va apagar cap pantalla gegant, com sí que va ocórrer a Trocadero.
Va haver-hi moments apreciables. Com l’homenatge a la seva literatura, a les dones que han fet història a França o les clucades d’ullet al moviment LGTBI. Però el ritme de la cerimònia va ser nul durant el periple pesat de tots els vaixells. No ho van salvar Lady Gaga, desubicada com a cabaretera i cantant en francès, o Aya Nakamura, que va posar cara de no entendre res quan va acabar el seu ball sota la pluja.
Tot es va accelerar en l’última hora. Va haver-hi guateque discotequer eurodance de got llarg -del Freed from Desire de Gala a Gigi D’Agostino mentre Édit Piaf es retorçava en la seva tomba de Père-Lachaise
- La Seguretat Social es posa seriosa: obliga a retornar la pensió als jubilats que treballin sense avisar
- Castelló d'Empúries i la Jonquera freguen el 50% de població estrangera i evidencien el canvi demogràfic de l'Alt Empordà
- Joan Dausà: 'Quan vaig veure Rosalía fent el confessionari, em vaig dir 'bravo!'
- El consell d'un metge: 'Menjar sardines és de les millors coses que pots fer pel teu cervell
- El 20% dels diagnòstics de càncer de mama són en realitat lesions precanceroses: 'Es tracta innecessàriament un nombre molt alt de dones
- Un error en les pensions permet a milers de jubilats cobrar fins a 14.000 euros
- Bones notícies per als jubilats: si cuides els teus nets, pots cobrar més cada mes
- El nadó maltractat surt de Vall d'Hebron amb una família d'acollida després de gairebé un mes ingressat
