«La poesia és el que fa el vincle cap a l’emoció i té el poder de transformar»

Era el 2016 quan naixia a Banyoles el col·lectiu Ortiga amb la voluntat «de parlar de temàtiques socials i ambientals a través d’experiències artístiques» i d’una manera diferent, rememora Guillem Geronès, actor i codirector artístic. El llenguatge escollit per fer-ho era un teatre, principalment habitat per titelles i objectes, construït a foc lent i amarat de poesia. L’èxit nacional i internacional del primer espectacle, Kumulunimbu, que parteix de dues històries reals per explorar les raons de les persones a abandonar els seus llocs d’origen i explicar-les a infants de tot el món, els va obrir les portes a abordar noves qüestions. I va néixer Fulles ambulants, una instal·lació amb un espai de joc i de convivència artística, i An-Ki, una experiència teatral immersiva on «el públic es transforma en un viatger» que recorre aquest camí transformador «i descobreix la seva història». El Teatre El Jardí de Figueres acull ambdues propostes, des d’aquest divendres i fins diumenge.

An-Ki es desenvolupa dalt de l’escenari d’El Jardí, dins una carpa de circ autònoma que no necessita ser fixada a terra i permet ser muntada en interiors. An-Ki és la història d’una nena que viu en un poble que pateix el robatori d’un element essencial i tothom marxa, menys ella i la seva família que es queden «per defensar i protegir la terra». Al rerefons, l’obra parla «del maltractament a la terra» i s’inspira en una frase d’una dona siriana que vivia a l’Argentina i que va tornar a Síria durant la guerra perquè pensava que «si tothom marxava, qui tindria cura de la terra, com molta gent que es queda quan hi ha conflictes». Geronès admet que An-Ki és una obra que neix de l’esperança, però que parteix d’una història del tot fantàstica on també habiten els gegants: «És l’imaginari que crea aquesta nena per sostenir la realitat que l’envolta». Ho aconsegueixen amb l’ús de la poesia que, segons el creador, «és el que fa el vincle cap a l’emoció i que té el poder de transformar, és la seva màgia».

Els espectacles del col·lectiu Ortiga són pura delicatessen. Així han estat concebuts. A An-Ki, una peça que ha estat multipremiada, per exemple, l’equip hi ha dipositat «tres anys de creació i de dedicació diària». «Els ritmes normals de creació, per la precarietat artística, molt sovint, i els models de circuits culturals obliga les companyies a crear coses noves cada un o dos anys», exposa Geronès. Ells, però, defugen aquesta realitat i amb An-Ki van apostar per aquesta manera de fer, «amb molt esforç i molt poques ajudes, perquè crèiem que artísticament era molt important». Aquesta decisió ha estat avalada tant per la crítica com pel públic que els ha fet mereixedors de nombrosos premis. Gràcies a això, An-Ki continua viva, ja que cadascuna de les deu sessions que oferiran, d’una hora de durada, és limitada i pensada només per a vint-i-set persones. «Tota la gent que ens programa són programadores valentes», ja que el retorn econòmic per a ells és molt inferior que amb altres muntatges, reconeix Geronès, «però hi ha experiències que has de regalar al teu poble perquè són espectacles molt diferents d’altres coses que es fan i que t’enduràs molts anys de la teva vida». Ell no li treu mèrit a altres formats, tot i que exalça aquests espectacles «més íntims que et toquen molt l’ànima». Dur-los a escena, però, exigeix molta «entrega» i suposa un desgast important per als creadors. Cal dir que muntar-lo ja implica un dia i mig de dedicació. I això cal sumar-li la representació. Tot això ho compensen amb el gaudi que els provoca fer-lo i copsar com el rep el públic. No és per menys perquè difícilment aquests podran trobar una obra on puguin viure un efecte immersiu tan intens.