Ramon Vilaró ressegueix els mecanismes de blanqueig de diners a «Dòlars blancs»

A banda d’un envejable currículum com a periodista, que l’ha dut a ser corresponsal a Brussel·les, Washington i Tòquio, principalment pel diari El País, Ramon Vilaró (Vic, 1945) també conrea la ficció que, en bona part, s’alimenta dels llocs i les experiències viscudes, cosa que aporta al lector «una sensació d’immersió». Això darrer també ho comparteix la seva última novel·la, la primera que ha escrit en català, Dòlars blancs (Cal·lígraf), amb la qual Vilaró ha pogut descriure, cenyint-se als fets històrics on el relat succeeix, «com es desenvolupen els mecanismes de blanqueig de diners a través de les màfies i el que hi ha darrere o vinculats com advocats, banquers o farmacèutiques». De fet, el llibre no té versió en castellà perquè Ramon Vilaró es va negar a treure, com li exigien uns altres editors, el nom de dos bancs –Santander i BBVA– que apareixen citats en el llibre.

Dòlars blancs és una novel·la purament de ficció que narra la història d’una saga familiar amb orígens gironins i jueus, comerciants i naviliers plenament aposentats a Cuba. Amb ells i al llarg de tres generacions, es pot resseguir els principals esdeveniments històrics del segle XX, entre Cuba, Miami i, finalment, al Sud-est asiàtic. El llibre, protagonitzat per personatges molt potents i triomfadors com l’advocat Greg M. Blanch, està ben condimentat «amb una mica de sang i fetge, amors i desamors, traïcions, sexe i rock’n’roll», tot d’elements que «el fan entretingut i que van amb el meu tarannà», va explicar el mateix autor durant la presentació de la setmana passada a la biblioteca de Figueres. A l’hora d’escriure qualsevol classe de text o fer un documental, Ramon Vilaró es fa ben seu el lema de Gabriel García Márquez: «A l’origen, sempre hi ha d’haver algú que ens expliqui una història i aquesta és la meva voluntat com a novel·lista». En aquest cas, malgrat que se sustenta en una història de ficció, «hi ha coses que la realitat les supera com el gran problema de la droga provocada pels interessos farmacèutics i que actualment és el primer índex de mortalitat als Estats Units».

Una sèrie de televisió històrica

Com a novel·lista, abans de Dòlars blancs, Ramon Vilaró havia publicat Dainichi, la epopeya de Francisco Javier en Japón (2000), traduïda al japonès l’any següent amb molt d’èxit i de la qual ara hi ha un projecte per convertir-la en una sèrie de televisió històrica; Tabaco, el imperio de los marqueses de Comillas (2003 i 2006) i La última conquista de la Alta California (2005). Totes quatre comparteixen dedicació: «Les històries maduren al llarg de molt temps, la cosa és centrar-les, escriure-les i, sobretot, ser perseverant». En aquesta, a més, i com un regal afegit, s'inclou un codi QR per poder visionar dos documentals.