Empordà

Empordà

Figueres

Una dècada d’aprenentatge

Edicions Cal·lígraf de Figueres celebra els primers deu anys d’existència amb prop d’un centenar de títols, tant en català com en castellà, nodrint el seu fons de catàleg així com una àmplia diversitat d’autors, molts d’ells empordanesos

Mercè Torrent, Ramon Moreno, Jaume Torrent i Mercè Riba al cor de l’editorial, a Llampaies Eduard Martí

Quan naixem som una pàgina en blanc i ens veiem obligats a aprendre-ho tot de zero: caminar, parlar, sumar, llegir, escriure... Als deu anys tot això i més ho tenim quasi consolidat obrint-nos a nous reptes. Aquest camí és el que també han fet els responsables d’Edicions Cal·lígraf aquesta darrera dècada, endinsar-se per un territori desconegut que els fascinava com a lectors i revelant-nos els seus secrets laberíntics. «Han estat deu anys d’aprenentatge i coneixement del món del llibre», assenyalen. Una dècada durant la qual l’editorial figuerenca ha publicat un centenar de títols, en català i castellà i de gèneres diversos, que, fira a fira i acte a acte, que els editors defensen amb orgull, un segell que ja ha esdevingut una marca de qualitat amb personalitat pròpia.

El món del llibre a l’Estat espanyol està saturat i viu un equilibri fràgil. Cada any apareixen 80.000 títols i les novetats dels grans grups inunden les llibreries, malgrat que aquestes propostes es volatilitzen en menys d’un mes. Molts d’aquests llibres acabaran als magatzems i la majoria d’estocs, al cap de poc temps, seran destruïts. «És un drama», admeten. Les editorials independents i petites com Cal·lígraf, malgrat tenir presència a les llibreries de tot el país, van a un altre ritme. Amb tiratges inicials curts, d’entre 300 i 500 exemplars, lluiten per fer-se un lloc defensant que cada títol, del primer fins al darrer, manté la vigència i esdevé fons de catàleg. «Quan anem a una fira, ho fem amb exemplars de tots els nostres llibres i tots ells es venen», comenta l’editor Jaume Torrent. En aquests espais de proximitat, el lector se sent amb llibertat i comoditat per preguntar, de no quedar-se només amb la imatge atraient de la portada i del text, una síntesi extremadament reflexionada, sintetitzada i molt detallista, que tanca els llibres de l’editorial.

En aquests deu anys de vida, els lectors empedreïts que van iniciar l’aventura de Cal·lígraf s’han professionalitzat i confessen que, malgrat tots els contratemps –la pandèmia ha suposat dos anys costeruts–, «les ganes de tirar endavant continuen ben vives i, potser, encara n’hi ha més que als inicis perquè ara coneixem molt més el món del llibre, de l’edició, el tracte amb els autors». Ajuda molt «la complicitat» aconseguida entre tot l’equip. Al nucli dur –integrat per Jaume Torrent, Mercè Riba, Ramon Moreno, Carles McCragh i Mercè Torrent, que es reuneix cada dimecres a Llampaies amb una llarga llista de temes per debatre i cada dia es parlen via telefònica– se li sumen tots els satèl·lits còmplices que orbiten al seu entorn com l’il·lustrador Dani Torrent, el maquetador Plàcid Busquets, els correctors Joan Riba i Núria García Caldés i l’impressor Andreu Doria (DC Plus). «Són molts anys junts, la relació és gairebé d’empresa familiar, en el millor sentit de la paraula, cosa que ens permet moltes complicitats a l’hora de millorar», confirma Jaume Torrent.

Rols professionals

Que l’engranatge tiri endavant amb precisió ho permet que cadascun d’ells té una funció molt específica dins l’entramat amb una planificació a llarg termini. «Tots estem molt més segurs, treballem com una màquina», confirma l’editor. En aquest sentit, Mercè Torrent afegeix «que els rols s’han professionalitzat». En el seu cas, per exemple, s’encarrega de tota la part comptable i administrativa. «Cadascú opina de la feina dels altres, però tots tenim la nostra àrea de treball», detalla. «Fer-ho tot entre tots és molt complicat quan publiques entre deu i dotze llibres l’any», assegura Moreno satisfet que la maquinària ideada funcioni «de forma quotidiana i diària».

En aquesta primera dècada, alguns llibres els han reportat grans satisfaccions. Entre aquests destaquen els més venuts: El misteriós cas de la mare advocada de Dani Torrent, Trenes tallades de Roser Rosés i La dolça Caterina de Montse Castaño. Els títols que Cal·lígraf acaba publicant els arriben per diferents canals. D’entrada, recomanacions de col·laboradors de confiança, però també autors que desenvolupen temàtiques d’assaig d’interès. «La qualitat del segell t’obliga, cal mantenir-la perquè una referència obre les portes a una altra», expliquen, afegint que ells publiquen només títols que estan disposats a defensar. El procés d’edició, a més, és llarg. A hores d’ara ja tenen decidits tots els llibres que publicaran fins a finals del 2023 i l’admissió d’originals d’autors que desconeixen està congelada. Tot i ser una editorial petita, al llarg de l’any, i més intensament a finals d’estiu, el correu se’ls satura de manuscrits, quelcom que evidencia l’ímpetu creatiu.

Augment del preu del paper

El cost de la vida ha pujat. També el preu del paper, material indispensable per fer llibres. Malgrat això, els editors de Cal·lígraf no han repercutit l’alça en el preu final «perquè la missió és vendre llibres». L’editor Ramon Moreno explica que «més enllà del seu cost, el llibre té una mena de preu simbòlic, estandarditzat». Allò que també ha copsat és «la competència ferotge» entre impremtes. No hi ha dia que no rebin ofertes. Ells, però, es mantenen fidels al seu impressor, un còmplice més de la família Cal·lígraf. La fragilitat dels temps també l’han obligat a exigir la previsió a llarg termini «per ajustar les compres de paper».

Sis mesos per produir un llibre

Quelcom que han après els editors de Cal·lígraf al llarg d’aquest temps és que l’edició d’un llibre requereix paciència i dedicació, detall que molts autors desconeixen. «La producció mínima d’un llibre és de sis mesos des que l’entreguen acabat», confirma Jaume Torrent. Quan el tenen entre les mans, l’original és llegit escrupolosament per tots els editors i no és acceptat si no hi ha majoria. Mercè Riba no amaga que ells són editors que corregeixen i que fan suggeriments als autors per millorar el text. «Tot autor necessita una lectura objectiva i amorosa», afirmen. Així, exerceixen plenament el paper d’editor a l’estil anglosaxó. «Hi ha un constant viatge del text des del corrector a l’autor, del maquetador a l’autor, una supervisió dels editors, perquè una paraula pot fer malbé tot un llibre», diu Riba. Majoritàriament, les opinions dels editors són benvingudes per part dels autors i autores, però també s’han trobat creadors, pocs, que no han admès la intervenció i han preferit no publicar amb ells. D’altres, fins i tot, han intentat afegir paràgrafs sencers al final del procés, quelcom que suposa un increment dels costos. A l’altre extrem, destaquen els autors amb un alt perfil professional.

Al llarg d’aquest viatge, Edicions Cal·lígraf ha preservat els valors essencials que van empènyer el seu naixement: aquell esperit d’editorial vuitcentista, amb un regust artesà, que treballa i creix al costat de l’autor per construir un artefacte –el llibre– de gran qualitat. Encara avui, després de deu anys, tots els títols dels seus llibres estan escrits a mà, un singular detall que dona sentit al nom de l’editorial i que sovint passa desapercebut als lectors. Són, diuen, hores de feina, allò que aporta l’elegància desitjada però que alhora permet identificar aquell llibre sota la marca Cal·lígraf.

Els llibres com a protagonistes de l’acte d’aniversari Cristina Vilà Bartis

Una celebració íntima entre editors i autors

Els impulsors de Cal·lígraf volien celebrar aquests primers deu anys d’una manera íntima, «en família». Per això, van convidar, el 27 d’agost passat, al local social de Llampaies, autors i col·laboradors que al llarg d’aquesta dècada els han fet confiança i que han anat fent camí amb ells. La idea era compartir una vetllada particular que fes visible i més comprensible, a través d’un col·loqui obert i franc, tot allò que succeeix tan bon punt un llibre surt de la impremta i comença a viatjar pel món.

Per resseguir aquest sender, Cal·lígraf va convidar Siscu Pérez, cap comercial de Nus de Llibres, una de les principals distribuïdores del país, també dels llibres de l’editorial figuerenca qui va evidenciar l’estret contacte entre editors i distribuïdors. «Hem de conèixer constantment els plans editorials perquè aquests són ens que estan vius», afirmà. A parer seu el mercat editorial espanyol «és molt salvatge», ja que cada any es registren 80.000 llibres nous, un volum molt difícil d’absorbir i que implica una volatilitat molt alta d’aquest producte. «És un no parar», assegurà reconeixent «un punt d’enginyeria per garantir que els llibres arribin». Quelcom que va sorprendre molt va ser el tema del retorn de llibres per part de les llibreries, en alguns casos adquirits cinc anys enrere. «És un sistema pervers», qualificà l’editor Ramon Moreno.

A l’acte també va participar la periodista Cristina Vilà, del Setmanari Empordà, qui va posar llum als criteris i al procés que se segueix per divulgar a la premsa les novetats tot negant rebre pressions dels grans grups editorials i exalçant la bona relació tant amb les editorials com amb els autors altempordanesos.

Compartir l'article

stats