Gemma Romero recrea, amb aigua i pigments, els somnis de Walter Benjamin

La pintora Gemma Romero Goday (Barcelona, 1953) feia temps que volia tirar endavant un projecte entorn Walter Benjamin. Vivint a Portbou, on es parla regularment del personatge, va influir-hi. Malgrat tot, Romero no tenia clar com abordar-lo fins que una amistat li va parlar dels somnis del filòsof i la va remetre a un llibre que els condensava. Així es com va plantar la llavor del que esdevindria Somnis de Walter Benjamin que dimecres, a les 6 de la tarda, inaugura al Museu d’Història dels Jueus de Girona i que es pot veure fins al 31 de gener.

La mostra, que ja s’ha exposat a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona i al Museu de l’Aquarel·la de Llançà, vol ser una interpretació personal del subconscient del filòsof a través del llenguatge pictòric i, més concretament, amb la tècnica de l’aquarel·la i el collage. «Benjamin somiava i reflexionava molt els somnis i els anava escrivint en petits quaderns que enviava als seus amics, però ell mai no va fer-ne un llibre», explica Gemma Romero. Han arribat fins avui perquè un autor alemany els va recopilar en una edició. Romero admet que aquests somnis profunditzen el pessimisme del filòsof. «Era una persona que les coses, a escala personal, no li anaven massa bé i en els somnis parla molt de la por, el buit, la llum de la lluna i el seu influx», entre altres qüestions.

L’artista ha treballat a partir d’una vintena de somnis i d’algunes reflexions que li van interessar. Va foragitar les pors inicials perquè, admet, el pensament escrit de Benjamin sempre li ha semblat feixuc. Tanmateix, els somnis la van sorprendre per com «en va ser de fàcil entrar en el relat»: «Walter Benjamin dona moltes pautes dels elements com la llum de la lluna, els turons, les ombres, les ones, el vent, la nit..., que em van seduir i em van donar les idees per començar». Un cop iniciat el projecte ja no es va aturar. Romero assegura que la tria de l’aquarel·la la va ajudar en aquest camí: «És una eina per pintar d’una manera àgil, ràpida, és un gest amb el qual em sento còmoda, perquè la mateixa aigua i pigment ja em diuen moltes coses del que vull fer i em deixo portar».