«La Ruta de l’Art ha agafat un prestigi i per a molts artistes és una oportunitat»

Fa vint-i-dos anys que la pintora Anna Maria Constanseu es va instal·lar a Castelló d'Empúries i en fa setze que, veient tot el patrimoni del poble, va idear la Ruta de l'Art, tot emmirallant-se en Temps de Flors de Girona. El temps ha anat consolidant la proposta que visiten, cada any, milers de persones.

Per a Anna Maria Constanseu, l’art va ser un refugi en un moment difícil de la seva vida -va patir un greu accident- i aquest, ara, és essencial per a ella. Cada Ruta de l’Art és, doncs, un nou estímul, un nou repte.

La Ruta de l’Art és, per a vostè, com un fill més, no?

Ho és. La vaig crear jo, l’Ajuntament em col·labora, però hi passo moltes hores. Ho faig molt a gust i m’agrada, però porta molta feina.

Hi ha coses que ja deuen anar soles, però cal algú darrere.

Cert, perquè sé què s’ha de fer. I ja està tot a punt.

Després de tots aquests anys, ara ja no li cal anar rere els artistes, són ells els que ho fan.

En aquests moments, no, ja venen sols. Tot i que cal dosificar una mica per aconseguir una combinació d’estils, que hi hagi una mica de tot. Sempre dic que a la Ruta tothom troba el seu espai. Tu passejaràs i diràs, això, a mi, no em diu res. En canvi, el del costat t’agradarà. I qui vingui darrere, potser serà al contrari. Al principi hi havia artistes que em deien que m’equivocava, però crec que posar tots els estils va ser el gran encert. Tots els estils són art. En canvi si només mostres un tipus d’art només atraus el sector que els hi agrada. Posant-los tots, agafes a tot el públic.

Què hi hagi tant interès entre els artistes, és una satisfacció?

Sí, ara és una bogeria. El gener s’obrien inscripcions i a mig febrer ja ho deixava mig tancat, per inscripcions interessants de darrere hora que no vull deixar escapar.

Enguany participen 160 creadors. La Ruta pot créixer més?

No. La Ruta és un espai tancat en el casc antic perquè no pots dur a la gent al centre i a la carretera. O dur-los a la rotonda del Botxí perquè quan seran allà baix, marxaran. La Ruta sempre l’has d’acabar en el Mercat d’Art, és on ho faig jo. La Ruta ha de ser un circuit al casc antic, que la gent vagi caminant i el pugui anar seguint.

I nous espais privats?

És molt complicat. Agraeixo als propietaris de la Casa Sanllehí, Can Contreras, la Basílica, el Palau Macelli i el Portal de la Gallarda. Entenc que no se’n sumin altres perquè són molèsties i despeses per a ells, i no a tothom li agrada.

Creu que si no fos una iniciativa particular, la Ruta es faria?

No, i més amb el pressupost que hi ha. Jo no cobro res, és treballar per amor a l’art i perquè m’encanta fer-ho.

També per amor als artistes.

Per tot. I la gent ho agraeix, també els artistes. La Ruta ha agafat un prestigi i és una oportunitat per a molts artistes. La mateixa Esther Martínez (imatge de la Ruta d’enguany) va començar aquí.

I atrau a un públic divers.

Sí, a més és un públic tranquil que es passeja, que omplen els restaurants, els hotels.

Com els aconsellaria fer la Ruta?

Venir al matí, passegeu, us aneu a dinar, i, a la tarda, es pot continuar, que hi ha molt per veure. El que no pot ser és arribar i marxar.

Quin és el secret del seu èxit?

Primer aconseguir unir al públic, l’artista i l’obra i, segon, posar totes les tècniques juntes.