La vida i la mort dialoguen a «Rigor Mortis», un recull de casos de Narcís Bardalet

L’amistat entre la periodista de successos Tura Soler i el forense Narcís Bardalet té arrels profundes. Va ser un 19 de juliol del 1986 quan els dos es van trobar «a l’infern», un gran foc a l’Albera que els va envoltar. Aquell fet traumàtic, que el forense va entomar amb la seva calma habitual, va ser la primera d’un munt de confluències fruit de l’exercici de les feines professionals que desenvolupaven quasi paral·lelament. «Fem una estranya parella», resolia Tura Soler aquest dimecres a la sala de cerimònies del Tanatori Vicens de Figueres. Hi presentava el llibre Rigor Mortis (La Campana) que ha escrit recollint «casos, peripècies i aventures» viscudes pel forense al llarg d’aquestes darreres quatre dècades que en breu es plasmaran en una sèrie de TV3.   

«En Narcís és un personatge fascinant i fa anys ja vaig dir-li que la seva vida podria ser novel·lada com les històries del comissari Montalbano», desvetllava l’autora sota la mirada escrutadora de Bardalet qui, per aquest llibre, no només ha compartit records de casos viscuts sinó que també ha signat el pròleg que porta per títol Una vida a l’entorn de la mort. De vida i de mort se’n va parlar força durant la presentació, que desenes de persones van seguir sota un silenci escrupulós i un ambient gèlid, producte d’un aire condicionat extremadament baix, mentre les llums del dia es fonien a l’exterior. En el pròleg, Bardalet evoca les condicions penoses en les que vivien els forenses a l’hora de practicar autòpsies, sempre de nits i en hores intempestives. Els primers anys, va detallar durant la presentació, aquestes es feien «en els pobles, en uns antros», als cementiris en condicions insalubres «sense ventilació, sense electricitat, un desastre absolut». El llibre, però, testimonia els canvis «brutals» viscuts per aquesta especialitat mèdica: des de l’aparició de la tecnologia de l’ADN, el naixement dels instituts de medicina legal o l’entrada de les dones, algunes de les quals ell mateix va acompanyar en els seus inicis com la prestigiosa Anna Hospital, present a l’acte, així com Anna Figueres i Jaume Rusell. De tots ells, Bardalet va elogiar la seva dedicació i, també, «la lleialtat».  

«La cara del primer mort te l’emportes per sempre més», va recordar Bardalet

«La cara del primer mort te l’emportes per sempre més», va recordar. La seva va ser la de l’àvia d’un amic, una dona a qui apreciava i que li feia berenar de tant en tant. Ell tenia set anys i el va impactar veure aquelles dones amb mantellina, plorant, resant el rosari en llatí. «La por de la mort em venia cada mitjanit i mirava sota el llit», reconegué. Ell la va afrontar quan amb catorze anys va demanar permís per veure una autòpsia, la d’un home mort electrocutat. «Em va apassionar i vaig començar a formular-me les preguntes importants» que el van dur a estudiar medicina forense, «l’especialitat més dura perquè és el silenci». Bardalet va rememorar els inicis, aquells viatges de nits a Navarra i com un jutge li va dir que havia de dur pistola. Era el 1979 i ETA estava ben activa. «Eren temps de por». També «d’inexperiència i soledat».

Al llarg de la presentació, el forense va rememorar molts casos i va reflexionar sobre «com de complicat és viure i com d’important el tenir sort». Amb quaranta anys d’ofici, Narcís Bardalet ha estat present en milers d’autòpsies. La que més el va impressionar, la del general Prim. La que més va colpir als presents, la primera que va fer a una nena de mesos, de qui recordava el nom sencer, que es va electrocutar quan es va fer pipí embolcallada en una manta elèctrica.