Reviuen els darrers cent anys del castell de Peralada

Fa cent anys un home de negocis de Barcelona, Damià Mateu, va fixar-se en uns terrenys a Peralada molt allunyats de la capital. Va decidir comprar-los perquè el seu fill, Miquel, i la seva nora, Júlia Quintana, establissin la casa d’estiueig. També perquè Miquel tingués espai per les col·leccions que havia iniciat. Per conèixer més la història del Castell, la bibliotecària Inés Padrosa ha comissariat una exposició a la mateixa biblioteca del Castell que recorda aquella adquisició, l’evolució viscuda gràcies a les aportacions de tres generacions i la transformació que ha suposat en el territori el Casino, les caves i el festival de música.

L’exposició, que es pot visitar cada dia menys els dilluns, rememora quan Miquel Mateu va instal·lar les bases de les caves al convent del Carme i, més tard, davant les torres del castell. També La Granja, el projecte signat per Adolf Florensa, «una granja modèlica de bestiar equí i boví, que anava a concursos». Un dels apartats que tracta Padrosa és el gastronòmic recordant que «Carme Mateu va intervenir-hi molt i que almenys, abans de morir, va poder veure com els atorgaven la primera Estrella Michellin». Com a curiositat, es mostren alguns dels pocs menús que es conserven dels comtes de Peralada i que aquests escrivien a mà perquè el seu cuiner francès els elaborés.

Inés Padrosa ha seleccionat algunes peces escollides que representen bé a la família. Per una banda, el retrat del comte de Peralada, una obra del pintor Vicente López (1772-1850), de qui Miquel Mateu va aplegar una de les col·leccions privades més importants del món. També un retrat de la seva dona, Joana de Boixadors, comtessa de Peralada i els seus cinc fills, pintat per Francesc Lacoma (1778-1849). Padrosa explica que aquesta va ser una tela molt viatgera, ja que del París on va ser pintada, va seguir els seus propietaris, segurament, a Madrid o Palma de Mallorca, tot i que es té constància que al segle XIX ja estava a Peralada gràcies a una fotografia que va fer Tomàs de Rocabertí i que es conserva en uns àlbums familiars. «Més tard, els descendents mallorquins se’l van endur, fins que fa pocs anys Carme Mateu el va comprar i va retornar a Peralada», comenta la bibliotecària. Finalment, a l’exposició s’exhibeix un retaule de Mencía de Mendoza, que es trobava en una capella de la Casa del Cordón de Burgos, i un privilegio rodado del 1300, de la villa de Pedroso, a la Rioja, comprat per Miquel Mateu i que la mateixa Padrosa n’ha fet la transcripció. «És inèdit i representa molt bé la documentació variada de tot Espanya que va arribar a comprar Miquel Mateu, és com la punta de l’iceberg», detalla.

En aquesta exposició, no podia faltar l’escriptura notarial autèntica amb la qual es va formalitzar la compravenda del castell el 1923. Acompanyant-la, una imatge de Damià Mateu, de qui Padrosa reivindica la seva visió a l’hora d’adquirir la finca: «Damià era un home molt llest, sabia que era l’única casa amb aquest pedigrí». En aquest viatge en el temps, hi és molt present el llegat dels comtes de Rocabertí, els quals van reformar el castell quan aquest era una ruïna al segle XIX. Unes fotografies antigues donen fe de com eren aquelles estances. La de la comtessa, per exemple, estava brodada en blau celeste i teixit de plata, «un brocat raríssim i caríssim», a la mallorquina, cosa que ho vincula amb els orígens de la família. Al costat s’exhibeix la intervenció de Miquel Mateu i Júlia Quintana, com l’ampliació de la biblioteca, tal com és avui en dia, preservant l’esperit vuitcentista. D’aquest fons ha seleccionat dos incunables, un d’ells La cosmografia, de Ptolemeu (1482), del qual es poden veure tots els mapes amb una pantalla sense necessitat de tocar-lo, i un extraordinari Missal Mallorquí fet a Venècia el 1506 i del qual només en queden deu exemplars al món, essent aquest únic, ja que va ser pintat en policromia a mà. En aquesta vitrina, també sobresurten executòries i diferents llibres d’hores.

Llibres prohibits, llibres eròtics

Tanca l’exposició una selecció de Quixots de la col·lecció cervantina, de les més importants en mans privades, i uns quants llibres prohibits que algunes biblioteques conservaven a l’infern, una mena d’armari o dipòsit amagats del públic. Eren sobretot llibres eròtics, alguns de picants, però també altres d’amorals. Destaquen uns exlibris eròtics i el manuscrit, també mecanografiat, de Cent consells d’amor, de Fages de Climent. A Peralada, diu Padrosa, tot aquest material sempre va estar en el fons general, mai es va amagar. L’afany de coneixement, diu l’estudiosa, va portar els germans Rocabertí, «que eren molt religiosos», a demanar permís directe del Papa per tenir-los.