Radiografia honesta i propera de l’ànima femenina

La Funcional Teatre ha acostumat al seu públic a representar obres en què els personatges es qüestionen constantment el sentit de l’existència, aquell destí que els ha marcat el camí i del qual no poden fugir. D’entrada, es podria pensar que Desballestades, la darrera producció que està representant aquests dies la companyia al Cercle Sport Figuerenc amb totes les entrades exhaurides, manté pocs punts de connexió amb aquesta mirada, però, a mesura que es grata la pell superficial, una s’adona que, malgrat l’embolcall que l’aproxima al gènere lleuger de la comèdia, l’obra escrita i dirigida per Maurici Farré, des de Figueres i per la Funcional, parla de la vida, de la pena, del dolor, però també de l’alegria davant els amors sobtats i perduts, del poder de l’amistat inesperada, d’aquest compartir el viatge per sentir-nos menys sols.

Maurici Farré, professional de dilatada experiència dins el món teatral europeu, assegurava, en una conversa informal en acabar la representació d’aquest diumenge passat, que ha pogut escriure Desballestades perquè ha observat detingudament i durant temps el comportament de moltes dones. Rere aquesta afirmació, que ell expressava desimbolt i amb un somriure còmplice, s’hi amaga molta veritat. Un bon dramaturg és aquell capaç de radiografiar amb honestedat el món que l’envolta i aquells que l’habiten, en aquest cas, l’ànima femenina, concretament, la de dues dones madures que no es coneixen de res i que es veuen obligades a compartir l’habitació d’una fonda en un viatge que fan a Sicília. Cap d’elles, per molt que acumulin vivències divergents i tinguin caràcters contraposats, es troba a gust amb la situació i, sense ni adonar-se’n i amb un bon toc d’humor, van alliberant-se del llast que arrosseguen.

«El text de Farré agafa volada gràcies a les magnífiques interpretacions de Magda Bosch i Imma Carrión, un duo d’actrius brillant, eficaç i perfectament compenetrat»

El text de Farré, que bascula i flueix compassadament construint moments dolços, però també picants i carregats de dolor, agafa volada gràcies a les magnífiques interpretacions de Magda Bosch i Imma Carrión, un duo d’actrius brillant, eficaç i perfectament compenetrat, capaces de donar vida a aquestes dues dones a les quals el dia a dia ha anat modelant tal com són ara, però que volen alguna cosa més. És en aquest punt en el qual s’acaben trobant.

Un punt a tenir en compte del muntatge és l’escenografia, un element molt interessant en aquest joc teatral. Com va recordar el director als assistents a la representació, cada objecte que apareix a l’escenari té una raó de ser, és essencial per fer avançar la trama, sigui un penjador, un llit o un llibre. És per això que la paret verda del fons de l’habitació restava incompleta fins que ell mateix va escriure’n un nom, Carmeta, un dolç i personal homenatge de la companyia a l’amiga absent, sempre present.

«Desballestades» apropa la realitat quotidiana de dues dones madures