«Desballestades» apropa la realitat quotidiana de dues dones madures

L’acció succeeix en un hotel decadent de Sicília on les protagonistes van «esmicolant el seu passat i present» per mirar endavant

Les actrius Magda Bosch i Imma Carrión. | JOSEP ALGANS

Les actrius Magda Bosch i Imma Carrión. | JOSEP ALGANS / CRISTINA VILÀ BARTIS. FIGUERES

Cristina Vilà Bartis

Cristina Vilà Bartis

L’Associació Universitària Pro Senectut i el Casal Creatiu de Figueres organitzen un viatge lúdic i cultural a l’illa de Sicília. En arribar a la ciutat de Catània, els membres de l’expedició s’instal·len a l’hotel, però dues senyores del grup, la Cinta i la Toia, que no es coneixen de res, es veuen obligades a compartir habitació perquè no han pagat un plus. Aquest és el punt de partida de la nova producció de La Funcional Teatre, Desballestades, una comèdia que s’estrena el 15 de setembre i que exalça la riquesa interior que amaguen moltes persones anònimes i la seva quotidianitat. L’obra, que es farà al Cercle Sport Figuerenc i de la que s’han programat nou sessions, parteix de l’imaginari del dramaturg i director teatral Maurici Farré, enriquit amb les aportacions de les dues actrius escollides per donar vida a aquests personatges, Magda Bosch i Imma Carrión. Completa el petit elenc, Carme Mínguez, exprofessora de literatura, que s’estrena en el benaurat exercici de l’ajudant de direcció.

Magda Bosch incideix en la paraula «teatre popular» i en el llegat dels «avantpassats dramaturgs catalans» per descriure la base de la qual ha partit Farré per crear aquesta peça que, a mesura que ha anat avançant el procés creatiu i els assaigs, on no han faltat les improvisacions i molt bon humor, ha anat creixent i prenent nous matisos en una mena de work in progress tutelat pel mestratge pacient i acurat de Farré. «És una obra despullada d’artilugis, que ara s’empren molt en el teatre; és una obra de text que defensem l’Imma i jo i que és fàcil de fer-ho. Això no vol dir que no sigui difícil, perquè el director és molt meticulós i creatiu, ja que de quatre ratlles pot fer volar ocells», afegeix. Això és el que els ha donat una major seguretat i fermesa a l’hora d’edificar els dos personatges amb els quals, confessen les dues, se senten realment a gust. Potser perquè són, diuen, dues dones «normals» de tarannàs i vides diferents que, a partir de compartir espai i parlar, arriben a un mateix punt i, sobretot, «a un final obert». «Les persones normals no ho som tant, tothom té el seu món i dèries», diu Bosch qui prefereix que sigui el públic qui defineixi el seu personatge, la Toia. En el cas de la Cinta, Imma Carrión té clar que ella viu «un viatge iniciàtic».

Masclisme en la dramatúrgia

Amb aquesta posada en escena, Maurici Farré, qui reivindica el treball actoral, posa en evidència la pràctica inexistència d’obres teatrals protagonitzades per dones madures i amb experiència. «La dramatúrgia, tant catalana com mundial, històricament parlant, és molt masclista i les dones de quaranta-cinc anys per amunt, en el teatre, no interessen», argumenta. Aquesta «invisibilització» a la que les sotmeten és la que Farré ha volgut trencar bastint una peça amb dos personatges femenins molt polièdrics que no tenen res «d’estrambòtics» i en els que molta gent, espera, si reconeixerà. «Es tracta de donar veu al que avui es consideren persones invisibles que, malgrat tot, tenen històries molt potents». Un dels secrets per aconseguir-ho, diu Bosch, és haver pres referents pròxims, siguin figuerencs o sicilians, perquè el públic se’ls senti propers com el Cerebrino Mandri, un medicament creat per un farmacèutic figuerenc, Ramon Mandri.

Carme Mínguez reconeix que Desballestades és un divertiment que amaga, si es volen trobar, capes més profundes de reflexió. Una d’aquestes, rebla Imma Carrión, és la possibilitat de parlar sobre «la solitud». Aquest anar traient capes per mostrar-se, també ho emfatitza el mateix títol, Desballestades. Segons Farré ens remet al gest d’anar desmuntant la ferralla a peces, «que és el que fan elles, es van desballestant». «S’esmicola el seu passat i present, les vivències, la seva manera de veure la vida», afegeixen les actrius. El resultat, però, no serà negatiu perquè «sempre queda un punt d’esperança, aquests personatges volen viure la vida fins al final». L’obra, afegeix el director i autor, «és una cantata a la vida».

Per reforçar aquesta idea, tot el que les envolta, l’hotel on s’allotjaran, presenta una imatge decadent. Cada detall, però, està pensat minuciosament. L’espai del Cercle Sport, doncs, es transformarà radicalment per donar cabuda «a aquesta història diferent del que habitualment fa la companyia». El públic s’ubicarà a tres bandes i l’espai central serà per les actrius. Les entrades per Desballestades ja es poden adquirir al web de figueresaescena.cat.