El verí del teatre atrapa, amb força, els veïns de Vilajuïga

Una vintena de veïns de Vilajuïga, majoritàriament gent jubilada, ha dut a escena, fa pocs dies i amb un gran èxit, l’enginyós vodevil Un barret de palla d’Itàlia d’Eugène Labiche, a l’Espai Misteri d’Aigües de Vilajuïga. La representació ha suposat la culminació de molts mesos d’assaigs, però també desenes d’hores de complicitats i construcció de vincles, així com la consolidació d’una companyia nova que, tot i tenir encara el nom «en construcció», també acumula molts projectes de futur.

Lola Turu i Pilar Domínguez han codirigit aquesta aventura teatral, la llavor de la qual es va plantar l’any passat durant les sessions del veterà club de lectura local. Aprofitant la seva vinculació amb La Funcional Teatre, a la qual ambdues pertanyen, els lectors les van animar a dirigir-los. Quasi cap havia fet teatre abans, així que van apostar per iniciar-los, de primer amb una lectura dramatitzada de Lisístrata d’Aristòfanes. «Va ser fantàstic, tothom estava il·lusionat, una meravella treballar amb ells», rememora Domínguez. Davant l’èxit, van fer un pas més escollint l’obra de Labiche que La Funcional havia representat fa anys. Turu i Domínguez van decidir continuar «la mateixa pauta» que aleshores plantejà la companyia figuerenca disposant el públic tot al voltant. Cal dir que La Funcional també ha col·laborat facilitant-los part del vestuari.

No tenir experiència prèvia dalt d’un escenari no ha estat cap entrebanc. Turu reconeix que «no teníem pressa», així que es van prendre temps «per la memorització» del text. A favor tenien que es tracta d’una obra «molt coral amb un paper principal que ja va entomar un dels actors amb molta responsabilitat i ganes, cosa que ho ha facilitat molt». Lola Turu explica que tots ells «s’han deixat anar molt i els ha entrat el cuc del teatre i en tenen ganes de veure’n i fer-ne».

Malgrat no tenir local propi, malgrat assajar a la biblioteca, el resultat «ha sorprès a tothom». Pilar Domínguez destaca que, sobretot, han estat dones les que han obert camí, ja que són majoritàries en la companyia tot i que esperen que més homes s’apuntin després de copsar el ressò que han generat i el suport que han rebut des de l’Ajuntament, el casal de la gent gran, Aigües de Vilajuïga i particulars. «I si no, tirarem endavant amb qui sigui i amb obres que arribin al públic», comenten. Amb aquesta obra també han demostrat que «el teatre no té edat». Només cal veure com molts dels actors superen els setanta anys.