El llegat sobre el vi d’Eduard Puig Vayreda es custodia a la biblioteca de Figueres

Aquest divendres, 22 de setembre, té lloc, als Caputxins, l’acte oficial de donació del seu fons bibliogràfic a la ciutat en el qual participen el seu fill Oriol Puig, el sommelier Josep Roca, la directora de la biblioteca, Nati Vilanova, i l’alcalde, Jordi Masquef

La directora Nati Vilanova endreçant un dels llibres de la biblioteca Eduard Puig Vayreda. | EDUARD MARTÍ

La directora Nati Vilanova endreçant un dels llibres de la biblioteca Eduard Puig Vayreda. | EDUARD MARTÍ / CRISTINA VILÀ BARTIS. FIGUERES

Cristina Vilà Bartis

Cristina Vilà Bartis

Era l’any passat quan Oriol Puig Bordas va prendre la decisió final de donar, a l’Ajuntament de Figueres, tot el fons bibliogràfic sobre vitivinicultura que havia aplegat al llarg de la vida el seu pare, l’enòleg, escriptor i exalcalde de Figueres Eduard Puig Vayreda (1942-2018). Les prop de dues mil unitats que conformen aquesta col·lecció personal, que permet submergir-se en el jardí de Dionís des de múltiples perspectives, sigui la història, l’art, la literatura, la mitologia o la gastronomia, reposen ara, en condicions ambientals òptimes per a la seva conservació, als magatzems de la biblioteca Fages de Climent. Des d’aquí, s’obrirà a les consultes d’investigadors i divulgadors del vi, i es promourà l’organització de conferències i activitats al seu entorn i intercanvis amb centres de documentació especialitzats. Per fer-ho oficial, aquest divendres, a les 7 de la tarda, es fa un acte a l’auditori Caputxins en el qual participaran Josep Roca, sommelier del Celler de Can Roca; el mateix Oriol Puig; Nati Vilanova, directora de la Biblioteca de Figueres, i Jordi Masquef, alcalde de Figueres. Com a bon melòman que era Puig Vayreda, tampoc faltarà la música de la mà del duet de violoncels format per Edgar Casellas i Irma Bau. I, evidentment, el vi, com a instrument de socialització.

El procés de donació d’aquest fons, tan vinculat al territori, ha anat a poc a poc. Tot just fa uns mesos es va concloure la catalogació amb el suport del Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona i ara, ja a Figueres, «s’està revisant i donant d’alta cada volum». Nati Vilanova recorda que Puig Vayreda tenia els llibres seguint l’ordre que ell va marcar, però a la biblioteca se segueix el Sistema de Classificació Decimal Universal (CDU), a més d’haver consultat la del centre de documentació del Museu de les Cultures del Vi de Catalunya (Vinseum), a Vilafranca, per unificar els documents per temàtiques, una mirada molt àmplia que posa en evidència la infinita curiositat de Puig Vayreda i els seus temes d’estudi: la fil·loxera o l’art de la degustació, entre altres. «Ell viatjava molt i anava a botigues antigues, consultava catàlegs i comprava», remarca Vilanova.

Aquesta col·lecció, amb quasi dues mil unitats, permet submergir-se en el jardí de Dionís des de múltiples perspectives

La bibliotecària Esther Arché en destaca els llibres en francès, no només de regions vitivinícoles del país veí, sinó del món del vi en general, «que costen de trobar a les biblioteques catalanes». També llibres en castellà i altres llengües. Sobresurt un apartat de llibre antic, pel qual ja s’han interessat altres centres per fer alguna exposició. També tot el que té a veure amb el conreu de la vinya, el procés d’embotellament i el món cultural explorat des de la filosofia, la medicina, la història antiga, social i econòmica, així com la literatura amb novel·les on el món del vi és ben present. Arché recorda que el mateix Puig Vayreda assegurava que la seva biblioteca no tenia ànim de ser exhaustiva, sinó que seguia uns interessos personals enfocats a conrear «un concepte ampli i humanista de la cultura del vi que està íntimament lligada, almenys en els seus orígens, a la tradició dels pobles mediterranis i tota la seva àmplia zona d’influència». Així ho explicava ell mateix al llibre 'La cultura del vi' (2007) on lligava la cultura del vi amb el progrés de la civilització.

Qui consulti aquest fons, que també preserva material que l’enòleg i escriptor utilitzava per preparar els seus propis llibres, fins i tot, els que li van quedar pendents, sempre sabrà qui era el propietari originari, ja que tots els volums llueixen, a la primera plana, el seu exlibris: dos ceps dissenyats pel bibliòfil Miquel Plana, d’Olot. Altres, fins i tot, conserven, els punts que ell mateix utilitzava per marcar les pàgines que més li interessaven. Les bibliotecàries han decidit preservar-los. És un delicat homenatge que li reten, la possibilitat de reviure’l, molt temps després d’aquell seu gest carregat d’intenció.